Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Unions cel·lulars

Unions hermètiques, estretes, oclusives o zònula occludens: típiques de les cèl·lules epitelials. Funció: unir cèl·lules epitelials, mantenir la polaritat i formar una barrera impermeable a macromolècules (cavitats corporals), amb transport transcel·lular i permeabilitat variable a minimolècules (segons l'epiteli) mitjançant transport paracel·lular. Contingut: ocludines i claudines (modificables transitòriament) i possiblement actina.

Unions adherents o ancorants

• Associades a l'actina (zònula):
  • Cèl·lula-cèl·lula (cadherines): bandes d'adhesió i desmosomes en banda.
  • Cèl·lula-matriu (integrines): plaques d'adhesió o contactes focals.
• Associades a filaments intermedis (màcula):
  • Cèl·lula-cèl·lula: desmosomes.

Aparells Digestiu, Respiratori, Circulatori i Excretor

L'aparell digestiu s'encarrega de digerir els aliments i convertir-los en substàncies més simples que passen a la sang i poden ser assimilades per les nostres cèl·lules.

L'aparell respiratori s'ocupa de l'intercanvi de gasos; és a dir, d'aportar oxigen i d'eliminar diòxid de carboni.

L'aparell circulatori es fa càrrec, a través de la sang, de transportar l'oxigen i les substàncies aprofitables dels aliments a les diferents cèl·lules del nostre cos, perquè aquestes els puguin utilitzar. D'altra banda, també recull i transporta el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig produïdes per les nostres cèl·lules.

L'aparell excretor s'encarrega d'eliminar les substàncies de rebuig...

Homeòstasi cel·lular

Homeòstasi: propietat dels sers vius de mantenir constant el medi intern (eq. intern).

Plàsmes: 99% clorur sòdic i altres compostos, i 0,1% molt importants en el cos.

Funció estructural de l'aigua: volum i forma de les cèl·lules sense membrana rígida, constant gràcies a la pressió de l'aigua interna.

Què succeeix quan una cèl·lula es bàsica o es torna hipotònica?

Quan el medi es torna hipotònic (menys grau de salinitat que la cèl·lula), la cèl·lula captaria més aigua per compensar la diferència de pressió (turgència), i la cèl·lula s'infla.

Mesura del pH

Es mesura la concentració d'ions H⁺. pH 7 bàsic, pH 7 neutre, pH <7 àcid. Fórmula: pH = -lg[H⁺].

Efecte tampó

Permet mantenir la concentració...

Glúcids: també anomenats hidrats de carboni o carbohidrats, són molècules orgàniques formades per carboni (C), oxigen (O) i hidrogen (H). Són polialcohols que contenen un grup aldehid o cetona.

• Aldosa: conté un grup aldehid.
• Cetosa: conté un grup cetona.

El Sistema Endomembranós i els Orgànuls Cel·lulars

El Reticle Endoplasmàtic (RE)

El reticle endoplasmàtic (RE) és un sistema membranós compost per una xarxa de sàculs aplanats o cisternes i sàculs globosos o vesícules. Constitueix un únic compartiment amb un espai intern que rep el nom de lumen. Se'n distingeixen dos tipus principals:

Reticle Endoplasmàtic Rugós (RER)

Presenta ribosomes a la seva cara externa (anomenada cara citoplasmàtica) i està format per cisternes comunicades entre si. Presenta vesícules de transport i es comunica amb el REL i amb l'espai intermembranal de l'embolcall nuclear. Les seves membranes són més primes que les plasmàtiques i disposen de proteïnes encarregades de fixar els ribosomes.

Funció bàsica:

Receptors sensorials

Els receptors sensorials són estructures formades per cèl·lules nervioses, especialitzades a captar estímuls i a transformar-los en impulsos nerviosos.
Cada receptor sensorial està especialitzat a captar un tipus d'estímul (llum, so, pressió...) segons l'estímul al qual són sensibles. Es classifiquen en els tipus següents:
- Quimiorreceptors: són sensibles a les substàncies químiques.
- Mecanorreceptors: són sensibles als estímuls mecànics, com ara la fricció, la pressió, el so o la gravetat.
- Fotorreceptors: són sensibles a la llum.
- Termorreceptors: són sensibles a les variacions de temperatura.
- Nociceptors: són sensibles a pressions intenses, i són responsables del dolor.

El sentit de la vista

El sentit...

IMMUNODEFiciència Adquirida

Malaltia infecciosa que redueix progressivament la resposta immune i provoca la destrucció d'aquest, deixant l'organisme en un estat d'indefensió on no pot superar cap infecció i augmenta el risc de càncer.

Característiques i Estructura del VIH

Agent causant de la sida, és un virus que pertany als retrovirus. El seu material genètic és ARN i copia la informació genètica a ADN mitjançant la transcriptasa inversa.

• Embolcall: Capa contínua interna (p17) i bicapa lipídica externa (gp41 i gp120).
• Càpsida: Envoltada per l'embolcall (p24), protegeix el material genètic. Conté dos fragments d'ARN monocatenari, 2 transcriptases inverses i enzims.

Existeixen dos tipus principals de VIH:

• VIH-1: Més estès i devastador.

Composició i funcions de la membrana cel·lular

La membrana plasmàtica pot estar formada per tres tipus de components principals:

1) Lípids

Els fosfolípids formen una bicapa amb una capçalera hidrofílica i una cua hidrofòbica. D'aquests fosfolípids depèn la fluïdesa de la membrana, que està determinada per:

• Grau d'insaturació de les cadenes alifàtiques: més insaturació, més fluïdesa (menys interaccions de Van der Waals).
• Temperatura: més temperatura, més vibració de les parts i més fluïdesa.
• Composició química: alguns compostos, com l'anestèsic o el metanol, modifiquen la fluïdesa; més fluïdesa implica menys estabilitat de la membrana.

El colesterol intervé en aquest procés: fa les membranes més rígides a temperatures...

Cicle cel·lular

La cèl·lula passa per diferents fases al llarg de la seva vida:

1) Interfase

a) G1: es produeix la transcripció i la traducció per a la síntesi de proteïnes. Cada cromatina està formada per una molècula.

b) S: replicació del material genètic. D'una molècula d'ADN es duplica, de manera que cada cromosoma té 2 molècules d'ADN (diades) idèntiques i desplegades.

c) G2: es produeix una nova transcripció i traducció, aquesta vegada específica d'enzims de la mitosi o la meiosi.

Els cromosomes estan desplegats i, en la major part de la interfase, tenen un sol cromosoma.

2) Fase M

Cicle cel·lular regulat per senyals de «start» (que donen pas a que es produeixi un canvi de fase) i «stop» (que impedeixen el canvi de fase)...

Hemorràgies: classificació, efectes i actuació

Signes i símptomes de la pèrdua de sang

Pal·lidesa, pell freda i suada. Augment de la freqüència cardíaca i respiratòria. Disminució de la temperatura, de l'ompliment capil·lar i de la resposta. Ansietat, inquietud i nerviosisme.

Gravetat de la pèrdua de sang

La gravetat depèn del volum perdut, de la velocitat de la pèrdua i de l'estat físic del pacient, així como de l'òrgan afectat.

• Pèrdua del 15%: xoc moderat.
• Pèrdua del 30%: gravetat greu.

Efectes de la pèrdua de sang

• Manca d'O₂ i nutrients als teixits.
• Baixada de la tensió arterial.
• Pols dèbil per baixa bombament del cor.
• Per compensar la pèrdua, el cor fa que la circulació sigui més ràpida i apareix taquicàrdia.
• Diaforesi (