Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Història de la teoria cel·lular

1590 – Janssen: primer microscopi compost.

1665 – Hooke: va descobrir les cèl·lules.

1674–1683 – Leeuwenhoek: va observar microorganismes.

1824 – Dutrochet: va destacar la importància de la cèl·lula.

1831 – Brown: va descriure el nucli cel·lular.

1830 – Valentin: va estudiar teixits i cèl·lules.

1838 – Schleiden: va afirmar que les plantes tenen cèl·lules.

1839 – Schwann: va afirmar que els animals tenen cèl·lules.

Principis de la teoria cel·lular

Unitat estructural: tots els éssers vius tenen cèl·lules.

Unitat funcional: la cèl·lula realitza les funcions vitals.

Origen cel·lular: tota cèl·lula prové d'una altra cèl·lula.

Informació genètica: les cèl·lules transmeten l'ADN a...

Generació espontània: teoria que defensava que la vida podia aparèixer de matèria inerta. Redi (1668): va demostrar que, en pots de carn oberts i tapats, les larves provenien de les mosques. Needham (1745): va bullir brou i hi van aparèixer microorganismes; defensava la generació espontània. Spallanzani (1765-1767): va bullir el brou durant més temps i va tancar els recipients; no hi apareixien microorganismes. Pasteur (1861): amb matrassos de coll de cigne, entrava aire però no microorganismes, i va refutar la generació espontània. Arrhenius (1903): panspèrmia, la vida podria haver arribat de l'espai. Oparin (1924) i Haldane (1929): síntesi abiòtica, formació de molècules orgàniques a la Terra primitiva. Miller-Urey (1953)...

Diferenciació i especialització cel·lular

Diferenciació i especialització cel·lular:
• Hi ha 210 tipus de cèl·lules. Cada tipus té característiques pròpies, per això està diferenciada.
• Una cèl·lula està especialitzada quan realitza una o diverses funcions concretes.
• La diferenciació i l’especialització són conceptes relacionats.

Cèl·lula mare

Cèl·lula mare:
• Cèl·lula no diferenciada ni especialitzada.
• Pot originar cèl·lules diferenciades i especialitzades en dividir-se.
• Exemple: cèl·lules embrionàries primerenques.

Teixits

Teixits:
• Associació de cèl·lules del mateix tipus, especialitzades en la mateixa funció.

• Teixit epitelial: cèl·lules unides formant capes. Recobreix superfícies (revestiment)...

Coenzims

Característiques dels coenzims:

1. No són específics (es poden unir a diferents apoenzims).
2. Es transformen durant la reacció (a diferència dels enzims).
3. Actuen com a transportadors de grups químics.
4. Molts són derivats de vitamines essencials que s'han d'ingerir amb la dieta.

Classificació dels enzims

Oxidoreductases: catalitzen reaccions d'oxidació-reducció, amb pèrdua o guany d'electrons.

Transferases: transfereixen grups funcionals.

Hidrolases: trenquen enllaços afegint una molècula d'aigua.

Liases: originen dobles enllaços.

Isomerases: transfereixen grups dins d'una molècula convertint-la en un isòmer.

Ligases: formen enllaços amb aportació d'energia (ATP).

Vitamines

Característiques de les vitamines:

• Són necessàries en petites

Microorganismes dels aliments: fongs, bacteris i factors de creixement

Llevats: unicel·lulars, ambients rics en sucre (osmòfils), no habiten la terra. Sexual: formació d'asc o basidis (fusió de 2 nuclis + recombinació). Asexual: gemmació o divisió binària (no recombina). Quimioheterotrofs, anaerobis facultatius o anaerobis. Mesòfils, pH àcid.

Zigomicets: espores sexuals (zigòspores) i asexuals (esporangiòspores en esporangi).

Ascomicets: reproducció sexual (asc, ascòspores) i asexual (conidis).

Fongs filamentosos

Són pluricel·lulars. Els seus cossos vegetatius s'anomenen miceli, format per fils anomenats hifes. Les puntes de les hifes són joves i el centre no creix. Són vegetatius o fèrtils (formen òrgans reproductors i produeixen...

Galtes i mucosa bucal

Les galtes estan formades pel músculs del vel facial, el messeter, el risori, el massetèric i el buccinador. La mucosa bucal correspon a la mucosa jugal.

El nervi lingual i el plexe pterigomandibular (amb la geniva i el marge intern de la galta) formen el triangle d'anestèsia. Va de l'apòfisi pterigoides de l'esfenoides fins a la regió retromolar.

La mucosa oral inferior recobreix el paladar.

Paladar

Paladar dur: format per l'apòfisi palatina del maxil·lar superior i per la làmina horitzontal dels ossos palatins.

Paladar tou: constituït per l'aponeurosi palatina (on s'insereixen els tendons dels músculs tensor del vel i periestafilí extern) i pels músculs estriats:

• Múscul elevador del vel (interior): origen al penyasco

Alteracions en la Composició de l'Orina

Hematúria: presència de sang.

Hi ha dos tipus:

• Macroscòpica: presència anormal d'hematies a l'orina, visible a ull nu.
• Microscòpica: es refereix a la presència de sang a l'orina en una quantitat que només es pot detectar mitjançant el microscopi.

Hemoglobinúria: presència d'hemoglobina lliure a l'orina a conseqüència d'una hemòlisi.

Piúria: és la presència de pus a l'orina.

Proteinúria: presència de proteïna a l'orina.

Leucocitúria: presència de més de 3 o 5 leucòcits per camp al sediment urinari.

Bacteriúria: presència de gèrmens a l'orina.

Cilindrúria: presència a l'orina d'unes estructures cilíndriques.

Glucosúria: presència de glucosa a l'orina; apareix en la diabetis mellitus....

Tetraciclines

Les tetraciclines són bacteriostàtiques; inhibeixen la síntesi proteica i formen quelats amb el Ca i el Mg.

• 1a generació (naturals): tetraciclina, clortetraciclina i oxitetraciclina. Actives contra rickettsies, Vibrio i Borrelia.
• 2a generació (semisintètiques): actives contra pneumònia atípica (Chlamydia, Mycoplasma).
• 3a generació: major potència i t½ més llarga; espectre ampli (Gram negatius, que entren per porines). Actuen en unir-se a l'ARNt aminoacil a la subunitat 30S.

Administració: via oral i intravenosa (la tigeciclina només és intravenosa). Metabolitzades al fetge; no travessen la barrera hematoencefàlica (BHE); s'eliminen per la suor.

Efectes adversos: irritació gastrointestinal, fotosensibilitat, hipersensibilitat...

Lípids

Funcions dels lípids

Els àcids biliars emulsionen els lípids a l'intestí. Les lipoproteïnes transporten lípids per la llinfa i la sang fins al teixit adipós o on s'utilitzen. Funcions: hormones lipídiques i senyals cel·lulars; vitamines cofactors d'enzims; reserva energètica; protecció d'òrgans; cères a la pell, fruits i plomes; components estructurals de la membrana cel·lular. Valor energètic: 1 g = 9,4 kcal (oxidació) / 4,1 kcal.

Àcids grassos

Àcids grassos saturats (sense dobles enllaços): àcid palmític (16 C) i àcid esteàric (18 C), H₃C-COOH.

Àcids grassos insaturats (monoinsaturats): àcid oleic (18 C, Δ9). Propietats: 1. amfipàtics; 2. formen micel·les en medi aquós; 3. interaccionen amb àcids grassos i...

Medi intern

El medi intern és el conjunt de líquids que permeten la supervivència de les cèl·lules.

Líquids

• Líquid intersticial: ocupa l'espai entre les cèl·lules. Du a terme l'intercanvi de substàncies.
• Limfa: fluid que manté els nivells del líquid intersticial.
• Sang: distribueix nutrients i O₂ i recull els residus produïts.

Homeòstasi

Manté estables l'acidesa i la temperatura.

Aparell circulatori

Són el sistema sanguini i el sistema limfàtic.

Sistema limfàtic

Recull el líquid intersticial i retornar-lo a la sang. Transporta greixos i defensa l'organisme.

• Limfa
• Ganglis limfàtics
• Vasos limfàtics

Sistema sanguini

Conté la sang i fa el transport i distribució de nutrients i la recollida de residus per excretar-los.

Cor

Òrgan que impulsa...