Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Concepte de Digestió

Digest: Procés físic i químic pel qual els aliments es transformen en nutrients assimilables per les cèl·lules.

Enzims i Nutrients

Digest.Q: Enzims / nutrients / nutrients simples.

• Proteasa: proteïnes $ ightarrow$ aminoàcids.
• Lipasa: lípids $ ightarrow$ àcids grassos.
• Glucosa / aminoàcids, glúcids, glucosa o altres sucres simples.

Proves Bioquímiques d'Identificació

• Prova de Benedict / Fehling: Identifica sucres simples. Cal escalfar. Resultat positiu (+) passa a blau/verd.
• Prova del iode: Identifica midó. Resultat positiu (+) passa a negre; (-) marró.

El Tub Digestiu

Tub digestiu: Recorregut de la boca a l'anus (10-12 metres):

• Boca (glàndules salivals)
• Esòfag
• Estómac (glàndules gàstriques)
• Intestí prim (pàncrees,

Hisops, torundes i mitjans de transport

HISOP / TORUNDA: Instrument de suport longitudinal amb extrem de material absorbent que recull la mostra.

MATERIAL:

• Cotó: (exsudats endocervicals, no àcids grassos, inhibeix bacteris).
• Alginat càlcic: (virus no).
• Rayó.

SUPORT: Rígid, de plàstic o filferro d'alumini mal·leable.

TRANSPORT:

• A) Stuart-Amies: El més utilitzat per a bacteris anaerobis.
• B) Carry-Blair: Per a virus i bacteris anaerobis.
• C) Culturette: Flascó o cambra separada per membrana amb substàncies químiques, catalitzador de CO₂ i desecants que capturen l'O₂ residual.

ASPIRACIÓ: Amb xeringa o aspirador mecànic, per a conductes de l'organisme connectats amb l'exterior.

Diferències entre exsudat i transudat

EXUDAT: Filtració de líquid...

Neisseria meningitidis (meningococ) és un bacteri Gram negatiu amb 5 serotips implicats: A, B, C, Y i W135. Colonitza la mucosa nasofaríngia i orofaríngia i passa al torrent sanguini (bacteriemia), creua la barrera hematoencefàlica i provoca una reacció inflamatòria que augmenta la permeabilitat de la barrera. Això facilita l'entrada de citocines proinflamatòries, que generen edema i lesió neuronal. Els factors de virulència principals són la càpsula i la vacuna és la mesura preventiva clau.

Guia Pràctica de Microbiologia

Aquest document recull conceptes clau, característiques morfològiques i proves de laboratori per a la identificació de bacteris, virus, llevats i paràsits.

1. Bacteriologia i Tècniques de Tinció

• Bacils Gram negatius: Es tenyeixen de color vermell.
• Cocs Gram positius: Es tenyeixen de color blau.
• Disposició de cocs: Staphylococcus en cúmuls (apilonats) i Streptococcus en línia (cadenes).
• Flagels bacterians: Monotriquis, lofotriquis, amfitriquis i peritriquis.
• Mitjans de cultiu: Agar cromogen.
• Plaques de cultiu: Serratia (colònies vermelles) i Pseudomonas.
• Corba de creixement: corba de creixement bacterià.
• Tires reactives: Càlcul de la CMI (Concentració Mínima Inhibitòria).
• Vials d'hemocultiu: Sistema manual

MITOCONDRIS

Estan presents en totes les cèl·lules eucariotes aerobies. Estan implicats en la major part de les reaccions oxidatives cel·lulars i obtenen d'elles energia que emmagatzemen sintetitzant ATP. Es poden fusionar entre si i dividir-se per bipartició. El nombre de mitocondris per cèl·lula és molt variable, tot i que existeix una relació directa entre el volum total que ocupen i l'activitat energètica cel·lular. El conjunt de tots els mitocondris cel·lulars rep el nom de condrioma.

Estructura dels Mitocondris

• Membrana externa: Té una composició de proteïnes i lípids, i és bastant permeable. Hi ha unes anomenades porines que posseeixen canals de pas, i conté colesterol.
• Membrana interna: Molt rica en proteïnes (70-80% de

Duplicació

Experiments

Primeres hipòtesis

REPLICACIÓ

Trombosi: formació d'un coàgul a l'interior d'un vas sanguini

Es denomina així al propi procés patològic, en el qual un agregat de plaquetes o fibrina tapona un vas sanguini. Quan un vas sanguini es lesiona, el cos utilitza la plaqueta (trombòcit) i la fibrina per formar un coàgul de sang per prevenir l'hemorràgia. Fins i tot sense lesionar-se el vas sanguini, en determinades condicions es poden formar coàguls.

Causes principals

• Alteració en els vasos sanguinis (aterosclerosi).
• Alteració en els factors de la coagulació (trombofílies).

Mecanismes que afavoreixen la formació d'un coàgul

• Alteracions del flux sanguini: poden deure's al repòs excessiu en llit (pacients postoperatoris).
• Components de la sang: quan la sang es fa més densa,

Fongs: reproducció asexual i sexual

Fongs

• Reproducció asexual (anamorfa): llevats (fissió i gemmació); floridures (fragmentació del soma: artrospores, clamidospores, conidis, esporangiòspores).
• Reproducció sexual (telomorfa): 1) plasmogàmia; 2) cariogàmia; 3) meiosi (zigomicets, ascomicets, basidiomicets).
• Sense reproducció sexual = deuteromicets.

Zigomicets

Miceli cenocític. Poden tenir estolons i rizoides. Reproducció asexual (Mucor, Absidia, Rhizopus).

Ascomicets

Miceli vegetatiu septat haploide. Reproducció asexual per conidis. Espores a l'interior d'àsques. Àsques obertes o tancades (cleistotecis, apotecis, peritecis).

Deuteromicets

No tenen reproducció sexual coneguda. S'originen sobre cèl·lules conidiòfores.

Conidiòfors

El sistema...

Biotecnologia i enginyeria genètica

La biotecnologia és el conjunt de tècniques i processos de manipulació del material genètic de diferents essers vius per obtenir substàncies d'interès per a l'ésser humà i el medi, amb les següents finalitats:

• Producció de proteïnes.
• Detecció precoç de malalties.
• Millora de la producció animal i vegetal mitjançant plantes i animals transgènics.
• Anàlisi genètica d'individus.
• Lluita contra la contaminació amb bacteris.
• Producció d'energies alternatives.

Enginyeria genètica

L'enginyeria genètica és la tècnica de manipulació de l'ADN que consisteix a introduir gens d'un organisme en el material hereditari d'un altre. Així es pot obtenir organismes modificats genèticament (OMG), éssers amb...

ANTIPARASITARIS

ANTIHELMINTS

Via oral, mala absorció, i incapaciten el paràsit per paràlisi o per modificació del seu metabolisme. Alguns paràsits tenen resistència gràcies a bombes.

MEBENDAZOL (benzoimidazol)

ALTRES: PRAZIQUANTEL, PIPERACINA, NICLOSAMIDA, DIETILCARBAMAZINA, LEVAMISOL I IVERMECTINA.

ANTIAMEBIANS

Malaltia digestiva (disentèria) i hepàtica.

METRONIDAZOL: també front bacteris anaerobis, tricomones i giardes.

DILOXANIDA.

TRIPANOSOMIASI AFRICANA (MALALTIA DEL SON)

SURAMINA.

PENTAMIDINA

MELARSOPROL I EFLORNITINA: SNC.

TRIPANOSOMIASI AMERICANA (CHAGAS)

NIFURTIMOX I BENZNIDAZOL

ANTI-LEISHMANIES

DERIVATS DE L'ANTIMONI, ANFOTERICINA B LIPOSOMAL I PENTAMIDINA

ANTINEOPLÀSICS

CITOTOXICS

La majoria actuen sobre el DNA o els microtúbuls.

ALQUILANTS...