Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Morfologia sanguínia: eritròcits, leucòcits i plaquetes

SANG. Els eritròcits transporten oxigen als alvèols i a l'arteriola i al capil·lar. Són anucleats, de forma discoide bicòncava i viscoelàstics, i contenen hemoglobina (Hb) i ferro. Les plaquetes participen en l'equilibri de l'hemostàsia i la coagulació; són anucleades i es formen per fragmentació del citoplasma del megacariòcit madur. Els leucòcits constitueixen la defensa de l'organisme contra els microorganismes mitjançant la fagocitosi i la immunitat; tenen nucli i es classifiquen en: polimorfonuclears (neutròfils, eosinòfils i basòfils), limfòcits i monòcits.

Preparació de la mostra

PREP. Es fa una gota de sang seca, es fixa 2 minuts amb May-Grünwald i es tenyeix...

Aparell digestiu

L'aparell digestiu és l'encarregat de descompondre els aliments en nutrients senzills que les cèl·lules poden utilitzar directament. Està format pel tub digestiu, una cadena de parets musculoses d'uns 10 metres de llargada, i per diverses glàndules annexes.

Tub digestiu

• Boca: cavitat que inicia l'aparell digestiu. Conté les dents, que trituren l'aliment, i la llengua, un òrgan muscular que barreja l'aliment amb la saliva.
• Faringe: cavitat que comunica la boca amb l'esòfag.
• Esòfag: tub d'uns 25 cm de llargada que condueix l'aliment fins a l'estómac.
• Estómac: eixamplament del tub digestiu en forma de bossa en J, amb una capacitat d'uns 2,5 litres. Buit i replegat, els seus plecs desapareixen. Té una entrada (valvula càrdia)

Conceptes bàsics de patologia i farmacologia

Tumor: massa de teixit desorganitzat.

Tipus de tumors

• Benigne: compacte, localitzable i immòbil.
• Maligne (càncer): presenta invasivitat i metàstasi.

Invasivitat

Capacitat de les cèl·lules tumorals d'escapar-se i envair altres teixits.

Metàstasi

Aparició de nous tumors en altres parts del cos. Les cèl·lules tumorals viatgen per la sang.

Conceptes farmacològics

• Reaccions adverses: reaccions secundàries no desitjades.
• Dosi: quantitat de medicament que cal prendre perquè sigui efectiu sense que aparegui efectes secundaris.
• Interaccions farmacològiques: interacció entre dos medicaments que fa que perdin els seus efectes curatius.

Agents i substàncies

• Vectors: organismes que transmeten una malaltia d'

L'aigua

L'aigua és la molècula més abundant en els éssers vius; la seva proporció va disminuint amb l'edat. Els organismes l'obtenen directament del medi (exògena) o a partir d'altres molècules orgàniques (endògena).

Característiques

• Està formada per àtoms de 2H i 1O units per enllaços covalents simples.
• És elèctricament neutra, però l'àtom d'O és més electronegatiu que el H, de manera que els electrons es desplacen cap a l'O. Això dona un excés de càrrega negativa sobre l'O i positiva sobre els H; aquest excés rep el nom de densitat de càrrega.
• A causa del caràcter polar, les molècules de H₂O s'interaccionen formant ponts d'hidrogen.

Propietats

• Elevada cohesió molecular: és incompressible, ja que manté el seu volum encara

Organització general del cos humà

En el cos humà podem diferenciar tres parts principals: el cap, el tronc i les extremitats.

Regions corporals principals

• El cap: Conté l'encèfal, que n'ocupa la major part del volum. Alguns òrgans sensorials, com ara els ulls, el nas i la llengua, estan totalment o parcialment protegits pels ossos del crani i de la cara.
• El tronc: És una cavitat dividida en dues meitats per un múscul prim anomenat diafragma:
  • Part superior (cavitat toràcica o tòrax): Conté el cor i els pulmons.
  • Regió inferior (cavitat abdominal o abdomen): Allotja els principals òrgans relacionats amb la digestió, l'excreció i la reproducció.

Principals òrgans i les seves funcions

• Cor: Encarregat de bombar la sang per tot l'organisme.

Biotecnologia

Biotecnologia: conjunt de tècniques que aprofiten transformacions bioquímiques produïdes per l'activitat metabòlica de determinats microorganismes en estat natural o modificats mitjançant l'enginyeria genètica, per millorar el rendiment de certs processos alimentaris, crear substàncies amb activitat terapèutica o resoldre alteracions del medi ambient.

Aplicacions: agroindústria, indústria química, producció i tractament de productes orgànics.

Enginyeria genètica

Enginyeria genètica: tecnologia de la manipulació i transferència de DNA d'uns organismes a uns altres, que possibilita la creació de nous llinatges d'una espècie determinada.

Aplicacions: diagnòstic i prevenció de malalties, teràpia genètica.

Organismes

La cèl·lula

Ésser viu: ésser viu pluricel·lular o unicel·lular, format per cèl·lules eucariotes.

Bioelements: elements químics que constitueixen la matèria del nostre cos.

Biomolècules: molècules que formen el nostre cos i són: H₂O, sals minerals, glúcids, proteïnes i àcids nucleics.

Membrana: làmina fina que limita la cèl·lula. Funció: regula el pas de substàncies.

Citoplasma: en ell es troben els orgànuls cel·lulars. Funció:

• Mitocòndries: respiració cel·lular.
• Centrosoma: separa els cromosomes durant la mitosi.
• Ribosomes: sintetitzen les proteïnes.
• Reticle endoplasmàtic: transporta substàncies.
• Aparell de Golgi: sintetitza glúcids.
• Vacúols: emmagatzemen substàncies.

Nucli: protegeix l'ADN, el material que conté la...

Divisió cel·lular: cèl·lula vegetal i cèl·lula animal

Cèl·lula vegetal

A la cèl·lula vegetal no existeixen centríols, sinó centres organitzadors de microtúbuls que tenen el seu origen en una zona propera al nucli a l'inici de la mitosi. Utilitza fibres del fus acromàtic on s'alineen els cromosomes; posteriorment, aquestes fibres formaran una placa cel·lular. Com que les plantes tenen una paret cel·lular rígida, la membrana plasmàtica no s'estrangula.

Cèl·lula animal

La cèl·lula animal té fibres cinetocòriques que desapareixen al final de la duplicació cel·lular. La membrana plasmàtica es divideix formant un solc d'estrangulació al llarg de l'equador i es formen dues cèl·lules filles, cadascuna idèntica a l'original....

Tipus de reproducció: sexual i asexual

Hi ha dos tipus principals de reproducció:

• La reproducció sexual: Els descendents són genèticament molt diferents entre si i respecte als progenitors (per exemple, la dels éssers humans mitjançant la unió de gàmetes). Les diferències del nou individu es deuen al fet que s'han format a partir de cèl·lules especials haploides, les cèl·lules reproductores sexuals (meiòspores i gàmetes), les quals s'originen per meiosi (procés de divisió cel·lular reduccional).
• La reproducció asexual: Si no hi ha mutació, els descendents són genèticament idèntics (com ara la reproducció d'un roser per esqueixos). Les cèl·lules del nou individu s'originen per mitosi a partir de cèl·lules del progenitor.

Origen de la Terra

1. Formació d'una bola de gas calent.
2. Molt de temps després baixa la temperatura i apareixen les roques.
3. Baixa més la temperatura, aparició de mars, oceans i paisatge mort; sense atmosfera, hi havia pluja.
4. Apareix la primera atmosfera: protoatmosfera.
5. Per reaccions químiques, amb el temps, es donen els primers processos bàsics de la vida.
6. Les molècules senzilles es converteixen en molècules més complexes; es detecten els primers éssers vius (protobionts > gotes 3500x10^-6).

Concepte de Vida

Un procés físic-químic que es caracteritza per les funcions: nutrició, reproducció i certa sensibilitat de relació.

La Mort

Mort legal

Diagnòstic: perd tota la capacitat cerebral.

Autorització: per cessar aplicacions terapèutiques...