Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

1. La tecnologia de l'ADN recombinant s'anomena enginyeria genètica o clonació molecular. Ens ha permès dissenyar per primera vegada molècules d'ADN que no existien a la natura, és a dir artificials.

2. Eines

   • Enzims de restricció: són capaços de tallar l'ADN en seqüències específiques, com unes tisores moleculars.

   • ADN-ligasa: permet unir fragments d'ADN que han estat tallats per altres enzims.

   • Plasmidis: molècules circulars dins dels bacteris amb capacitat d'autoreplicació que es fan servir com a vehicles; s'utilitzen per replicar fragments d'ADN inserits.

   • Transformació: mètode per introduir plasmidis dins dels bacteris.

3. Herbert Boyer i Stanley Cohen van introduir gens d'un bacteri, mitjançant un plasmidi, a un altre bacteri.

   Anys després

Difusió simple

És el pas de molècules petites a favor del gradient. Aquest transport és més ràpid com més petites siguin les molècules i com més gran sigui la diferència de gradient. La velocitat de difusió és proporcional al coeficient de partició —una mesura que relaciona la solubilitat en oli respecte de la solubilitat en aigua d’una substància— i a la mida de les molècules d’aquesta substància. La difusió simple es du a terme:

• A través de la bicapa: Hi entren molècules lipídiques (èter, cloroform, hormones esteroides), substàncies apolars (O₂, N₂) i molècules dèbilment polars i de baixa massa molecular (urea, CO₂, H₂O).
• Procés no selectiu: Obliga a considerar la polaritat del solut (sense càrrega).

Transport

El sistema complement

• El complement ajuda, complementa i, per tant, augmenta els mecanismes de la resposta immunitària.
• Està compost per 20 proteïnes del tipus globulina que es troben sempre a la sang.
• Les proteïnes reaccionen davant d'una gran varietat de complexos antigen-anticòs, fent que es produeixi la lisi dels microorganismes amb complexos antigen-anticòs adherits.
• El funcionament del sistema complement s'inicia quan el complex antigen-anticòs fixa una globulina i comença una seqüència d'activacions de les proteïnes del complement que condueixen a la formació d'un enzim actiu que actua sobre la membrana del microorganisme, produint-li porus i destruint-lo per l'entrada d'aigua (lisi).
• El sistema complement actua també en l'alliberament

Informació general

B.M. - Zea mays, família de gramínies. Procedent d'Amèrica; arribat l'any 1500. Abans es conreuava fesol. Santa Pau. Per l'encariment de la mà d'obra, ja no se sol fer.

Morfologia de la planta

• Planta: anual.
• Arrels: 1–2 m de profunditat, fasciculades. És important calçar la planta.
• Tija: forma de canya, 2–2,5 m d'alçada.
• Fulles: alternes, de color verd intens. Si falta aigua, pleguen per reduir l'evapotranspiració.
• Flor: és monoica; té parts femenina i masculina.
• Fruit: gra en forma de pinyol; color majoritàriament groc, també blanc o vermellós.

Etapes de creixement

Germinació

Germinació: és quan la llavor germina. Factors: humitat, temperatura, O2, bon llit de sembra. Llavor a 6 cm de profunditat. Temperatura ideal...

Què és l'ADN?

L’ADN és un àcid desoxiribonucleic amb una estructura de doble hèlix de nucleòtids que conté la informació genètica de la cèl·lula.

Gens i Genoma

Els gens són fragments de l’ADN i poden ser:

• Estructural: codificació per a un caràcter determinat.
• Funcional: codifica una proteïna necessària perquè s’expressi un caràcter.

El conjunt de tots els gens s’anomena genoma. Per la seva banda, els al·lels són les formes en les quals es pot manifestar un caràcter i un gen.

Àcids nucleics i proteïnes

Els àcids nucleics poden ser:

• ADN: sèrie d'unitats que es van repetint (A, C, G, T).
• ARN: sintetitza proteïnes (A, C, G, U).

La unitat repetitiva de nucleòtids està formada per una base nitrogenada (A, C, G, T, U), un...

4 Clonació dels productes de la PCR

Els fragments d’ADN amplificat són estables a baixes temperatures (-20 °C) durant 4 a 8 setmanes. Si es conserven a l'interior de plasmidis, són estables durant anys. Per tant, és convenient fer una clonació dels fragments obtinguts. Bàsicament, hi ha 4 estratègies per a la clonació d’aquests productes:

4.1 Clonació per extrems roms

Existeixen diversos kits comercials que permeten la clonació de fragments d’ADN que han estat amplificats amb una polimerasa que genera extrems roms, com la Pfu.

4.2 Clonació amb enzims de restricció

En aquest cas, els encebadors utilitzats en l’amplificació tenen en els seus extrems seqüències d’alguns enzims de restricció, de manera que aquestes dianes...

Què és la meiosi?

La meiosi és el procés de divisió cel·lular propi de les cèl·lules sexuals. Les seves característiques principals són:

• Permet que d'una cèl·lula originària diploide (2n) se n'obtinguin quatre cèl·lules haploides (n).
• Es produeix l'entrecreuament de cromosomes homòlegs, i per tant, hi ha intercanvi d'ADN.
• Variabilitat genètica: Cap de les 4 cèl·lules resultants té el mateix ADN. Això representa un avantatge per als organismes amb reproducció sexual.

Primera divisió meiòtica

Profase I

• La membrana nuclear comença a desintegrar-se.
• El nucleòl deixa de ser visible.
• Els cromosomes es fan visibles i s'aparellen els homòlegs.
• Es produeix l'intercanvi de material genètic, procés anomenat entrecreuament.
• Els centríols

Història i evolució del microscopi

S. XVI-XVII: Primers microscopis pels oftalmòlegs. Gràcies a les lents convexes es podia augmentar la imatge. S. XVII: Antoni van Leeuwenhoek observa l'organització interna de la cèl·lula. S. XVII: Robert Hooke fou el primer a descobrir la cèl·lula i anomenar-la així, observant una làmina de suro.

El segle XIX i la consolidació científica

S. XIX: Matthias Schleiden estudia els teixits vegetals i Theodor Schwann estudia els teixits animals. 1858: Rudolf Virchow postula que tota cèl·lula prové d'una altra d'anterior; no existeix la generació espontània. 1861: Brücke afirma que la cèl·lula és l'element essencial.

Teoria cel·lular actual

• 1. Unitat estructural: És la part més petita de tot ésser

Funcions i Circuits del Sistema Circulatori i Limfàtic

Funcions de la Sang

• Transporta nutrients i oxigen a totes les cèl·lules.
• Arreplega els productes de rebuig formats al metabolisme cel·lular.
• Transporta hormones.
• Participa en la regulació de la temperatura.
• Intervé en la defensa de l’organisme contra infeccions.

Funcions del Sistema Limfàtic

• Mantenir l’equilibri líquid al medi intern.
• Participa en la defensa de l’organisme.
• Arreplegar els productes de la digestió dels greixos a l’intestí prim pels vasos quilífers.

Circuit Sanguini

Circuit Major (Sistèmic)

La sang parteix del ventricle esquerre (VE) del cor i circula per l’artèria aorta, que es ramifica en arterioles i després en capil·lars que arriben a tots els teixits i òrgans,...