Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Cicles Biogeoquímics

Són els moviments dels bioelements entre el medi natural i els éssers vius.

Cicle del Carboni

Les plantes capten el carboni de l'atmosfera en forma de CO₂ i el converteixen en matèria orgànica a través de la fotosíntesi. Després, els organismes el retornen a l'atmosfera en respirar. Aquest cicle també està present en combustibles orgànics com el carbó i el petroli; per la combustió d'aquests, el carboni retorna a l'atmosfera en forma de CO₂. A més, el mar conté una gran quantitat de CO₂ dissolt, actuant com a regulador. També està present en algunes roques.

Cicle del Nitrogen

El nitrogen forma part de les proteïnes i els àcids nucleics. Excepte els bacteris, els éssers vius no poden aprofitar el N₂...

Nivells d'organització i orgànuls cel·lulars

Nivells d'organització

• Nivell subatòmic. Aquest nivell comprèn els electrons, protons, neutrons, positrons...
• Nivell atòmic. Inclou els àtoms.
• Nivell molecular. Inclou les molècules.
• Nivell cel·lular. Inclou les cèl·lules eucariotes i procariotes.
• Nivell pluricel·lular. Inclou les estructures formades per més d'una cèl·lula.
• Colònies. Agrupacions temporals d'organismes unicel·lulars.
• Tal·lus. Estructura pluricel·lular en la qual la cèl·lula pot fer totes les seves funcions.
• Òrgans. Estructures compostes per diversos teixits que realitzen una funció determinada.
• Sistemes. Conjunt d'òrgans relacionats entre si.
• Aparells. Conjunt d'òrgans que treballen conjuntament per dur a terme una

Biologia: Ciència dels Éssers Vius

La Biologia és la ciència que estudia els éssers vius. Aquests són éssers complexos, constituïts per una o més cèl·lules, que duen a terme les tres funcions vitals (nutrició, relació i reproducció).

Nivells d'Organització de la Matèria Viva

El Nivell d'Organització és cadascun dels graus de complexitat existent en els éssers vius. Cada nivell posseeix propietats que no tenen els nivells inferiors. Es classifiquen en:

Nivells Abiòtics (Sense Vida)

• Subatòmic
• Atòmic
• Molecular
• Orgànul

Nivells Biòtics (Amb Vida)

• Cèl·lula
• Teixit
• Òrgan
• Sistema
• Aparell
• Individu / Organisme
• Població
• Comunitat
• Ecosistema

Composició Química de la Matèria Viva

Bioelements i Oligoelements

• Bioelement: Element químic que constitueix

Teoria cel·lular

La cèl·lula és la unitat estructural i funcional dels éssers vius (teoria cel·lular). És la teoria bàsica de la biologia, descrita per Theodor Schwann i Matthias Jakob Schleiden. Per completar-la, va fer falta l’ajuda de Rudolf Virchow, amb el seu famós aforisme "Omnia cellula e cellula", segons el qual cada cèl·lula prové d’una cèl·lula preexistent.

En l’actualitat podem dir:

• La cèl·lula és la unitat estructural de tots els éssers vius.
• És la unitat funcional o fisiològica.
• Tota cèl·lula s’obté d’una preexistent.
• La reproducció queda confinada a una estirpe especial de cèl·lules, els gàmetes; per tant, la cèl·lula és la unitat reproductora de tots els éssers vius.
• En organismes pluricel·lulars,

Irrigació del cor

Artèries coronàries

Són els vasos sanguinis que transporten la sang que nodreix el cor, diferent de la sang que aquest bombeja. N'hi ha dues, una dreta i una esquerra, que surten de l'inici de l'aorta (AO).

Innervació cardíaca

El sistema nerviós central (SNC), de manera inconscient, governa el funcionament cardíac emetent impulsos nerviosos a tota la musculatura cardíaca, fent que aspiri i impel·leixi la sang.

1 Automatisme cardíac

• 1. Nòdul sinusal: Els estímuls es generen en el nòdul sinusal.
• 2. Tractes internodals: Des d'allí es propaguen a través dels tractes internodals per l'aurícula dreta i l'aurícula esquerra, provocant la contracció d'ambdues cambres.
• 3. Nòdul auriculoventricular i feix de His: Els estímuls

L'Aparell Digestiu

L'aparell digestiu disposa d'un conjunt d'òrgans i estructures que formen el tub digestiu i les glàndules annexes.

El Tub Digestiu

El tub digestiu comença a la boca, continua per la faringe, l'esòfag, l'estómac, l'intestí prim i acaba a l'intestí gruixut.

Les Glàndules Annexes

Són aquelles que estan situades fora del tub digestiu i secreten enzims digestius, que són proteïnes implicades en la degradació de l'aliment. Les glàndules annexes són:

• Les glàndules salivals.
• El pàncrees, que aboca el suc pancreàtic al duodè.
• El fetge (glàndula annexa més gran del tub digestiu), produeix la bilis, que abans de ser alliberada al duodè s'emmagatzema a la vesícula biliar.

Els Processos Digestius

Els processos digestius són:...

El cicle cel·lular és la seqüència d'esdeveniments que tenen lloc des del moment en què es forma una cèl·lula fins que es divideix i origina de noves cèl·lules. A continuació es descriuen les fases principals i els principals orgànuls i estructures implicades.

Fases del cicle cel·lular

Interfase

L'interfase comprèn tres subfases principals:

• G1: síntesi de proteïnes i control perquè les condicions siguin correctes per a la replicació.
• S: replicació de l'ADN.
• G2: preparació de les estructures necessàries per a la divisió.

Fase M

Fase M: en aquesta fase es produeix la mitosi (divisió del nucli) i la citocinesi (divisió del citoplasma), cosa que origina dues cèl·lules filles.

Components del nucli durant la interfase

Envoltura nuclear

Envoltura

Història de la Psicobiologia

Des de l'antiguitat, la comprensió del cervell i la seva relació amb la conducta ha evolucionat significativament:

• Tutankamon (c. 1332-1323 aC): En el procés de momificació, es preservaven òrgans com el fetge, els intestins, els pulmons i l'estómac, però l'encèfal es descartava. El cor es considerava l'òrgan més important.
• Aristòtil: Creia que les capacitats mentals residien al cor.
• Hipòcrates: Va proposar que el cervell era la font de les emocions, tant positives (alegries, plaers, riure) com negatives (tristesa, lamentació).
• Segle XIX: Franz Gall va desenvolupar la frenologia, una teoria (ara desacreditada) que suggeria que les protuberàncies del crani reflectien qualitats mentals i trets de personalitat.

Disacàrids

Són compostos blancs i dolços, cristal·litzables, solubles en H₂O i hidrolitzables.

• Lactosa: β-D-galactopiranosil + α-D-glucopiranosil (1→4). És el sucre de la llet.
• Maltosa: S'obté de la degradació del midó i el glicogen. Quan les llavors germinen, les amilases (enzims) hidrolitzen el midó en maltosa; α-D-glucopiranosil x2 (1→4).
• Sacarosa: Abundant en vegetals com la remolatxa i la canya de sucre; α-D-glucopiranosil + β-D-fructofuranosil (1→2). No té poder reductor perquè no li queda cap grup OH lliure.

Trencament de l'enllaç O-glicosídic

És la hidròlisi, on s'incorpora 1 H₂O. És una reacció catalitzada per un enzim (ex: absorció intestinal de glúcids mitjançant l'amilasa salival).

Polisacàrids

S'hidrolitzen,...