Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

Descartes y Hume: Racionalismo frente a Empirismo

Castellà3,34 KB

René Descartes: El Racionalismo y el Cogito

«Soy una cosa que piensa, es decir, que duda, afirma...»

René Descartes fue un filósofo racionalista del siglo XVII de nacionalidad francesa. Sus obras más importantes son el Discurso del método y las Meditaciones metafísicas.

Las ideas fundamentales del texto son el cogito presente en la primera línea. El filósofo se ve obligado a dudar de todo («soy una cosa que piensa, es decir, que duda...») y se da cuenta de que si piensa las cosas —es decir, que existen—, esta idea se presenta clara y distinta, constituyendo una verdad evidente que se da en la intuición.

Descartes duda de todo para, a partir del cogito, afirmar la verdad mediante la razón (la única que puede proporcionar un conocimiento...

Continua llegint "Descartes y Hume: Racionalismo frente a Empirismo" »

El teatre gallec: des de l'exili fins a la renovació dramàtica

Castellà3,57 KB

Teatre gallec: del exili a la renovació dramàtica

La guerra civil i la posterior dictadura militar van provocar el trasllat de la producció teatral gallega a l'exili, sobretot a Buenos Aires, on es va representar per primera vegada Os vellos non deben de namorarse i es va desenvolupar una programació estable. Un dels grans promotors del teatre popular gallec a Amèrica va ser Varela Buxán, mentre que Castelao i Blanco Amor van fer un teatre més culte, en el qual van incorporar noves tècniques dramàtiques i van apostar per una estètica moderna.

A Galícia, la creació de l'editorial Galaxia va permetre recuperar la publicació de textos teatrals. Un dels autors més destacats és Álvaro Cunqueiro, que va publicar peces com Fundación

...
Continua llegint "El teatre gallec: des de l'exili fins a la renovació dramàtica" »

Historiografía Británica del Siglo XIX: Progreso, Liberalismo y Consenso Nacional

Castellà2,41 KB

Historiografía británica

Si hay que destacar un primer rasgo de la historiografía del siglo XIX, es la propia continuidad con respecto a la labor ilustrada. Es decir, se enfatiza y se continúa defendiendo ideas como el progreso indefinido, la defensa y el respeto de las libertades individuales, y la tolerancia. A ello se suma una conciencia de superioridad nacional, una especie de orgullo que lleva a exaltar el pasado más reciente de las islas británicas por encima del resto del continente.

Pese a esto, no podemos decir que sea absolutamente lo mismo, ya que encontramos rasgos específicos no vistos hasta entonces. En primer lugar, debemos mencionar la incorporación de las clases medias urbanas e industriales al poder. Por otro lado, nos...

Continua llegint "Historiografía Británica del Siglo XIX: Progreso, Liberalismo y Consenso Nacional" »

Reformes borbòniques i Antic Règim: Unió d'Armes, valits i Despotisme Il·lustrat

Castellà4,01 KB

Unió d'Armes

Unió d'Armes. Va ser un projecte elaborat pel comte-duc d'Olivares el 1625, en el qual, a més de la supremacia de la Monarquia Hispànica, s'establia un repartiment de la càrrega militar i fiscal entre tots els regnes que fins aleshores recaia en el regne de Castella. Aquest projecte preveia la creació d'un exèrcit permanent de 140.000 homes repartits entre els diferents regnes en funció de la seva població i riquesa. Això va originar protestes i aixecaments: Portugal, Catalunya...

Valido

Valido. Secretari reial al qual el sobirà atorgava la seva confiança, fins al punt de lliurar-li la direcció del govern del regne. A Espanya aquesta privança es generalitzà al segle XVII, quan els monarques abandonaren l'exercici directe...

Continua llegint "Reformes borbòniques i Antic Règim: Unió d'Armes, valits i Despotisme Il·lustrat" »

La duda metódica de Descartes: motivos y el cogito ergo sum

Castellà3,16 KB

La duda metódica en Descartes

La duda era una herramienta o método que utilizaba Descartes para entender y aplicar el escepticismo. El objetivo de la duda metódica es encontrar verdades absolutamente ciertas sobre las cuales no sea posible dudar en absoluto. Por lo que la búsqueda del conocimiento verdadero es la llamada duda metódica. Para comenzar, el primer paso debe ser dudar de todo lo que creemos y rechazar inicialmente todo aquello de lo que sea posible dudar. Este primer paso se denomina duda metódica, que se definiría con la frase: «no admitir jamás ninguna cosa como verdadera en tanto no la conociese con evidencia».

Los tres motivos de la duda cartesiana

Descartes tiene tres motivos de duda principales:

  1. Duda sobre la fiabilidad
...
Continua llegint "La duda metódica de Descartes: motivos y el cogito ergo sum" »

Física Libro II de Aristóteles: Las Cuatro Causas y Teoría de la Naturaleza

Castellà3,11 KB

Física Libro II

Esquema:

INTRODUCCIÓN

1. Formulación

1.1 Hechas las distinciones:

1.2 Examinamos las causas: 1) Cuáles; 2) Cuántas son.

2. Justificación

2.1 Premisas.

2.1.1 Fin de la búsqueda: el objeto de la investigación es conocer.

2.1.2 Sentido de conocer: no creemos conocer algo si antes no establecemos por qué, es decir, sus causas.

2.2 Inferencia

0. Tendremos que examinar cuanto se refiere a la generación, a la destrucción y a todo cambio natural (physis).

1. Conociendo sus principios.

2. Podamos intentar referir a ellos una de nuestras investigaciones.

EJECUCIÓN (4 sentidos de causa)

1. Material

0. Sentidos: se dice que es causa: 1) aquel constitutivo interno del que algo está hecho; 2) ejemplo: bronce, plata.

2. Formal

0. En otro sentido...

Continua llegint "Física Libro II de Aristóteles: Las Cuatro Causas y Teoría de la Naturaleza" »

Gran Altar de Pèrgam: Monumentalitat i Relleus de la Gigantomàquia

Castellà2,29 KB

Altar de Zeus a Pèrgam

Autor: desconegut
Cronologia: 180-160 aC
Tipologia: altar
Material: marbre
Estil: grec hel·lenístic
Localització: Berlín

Descripció formal

Es va emprar marbre blanc i tot el conjunt utilitza un sistema arquitravat o d'entaulament. La seva configuració en planta presenta un crepidoma de cinc graons o esglaons sobre els quals s'eleva un basament massís d'una alçada important, sobre el qual se situa un pati porticat amb columnes dobles, on es trobava l'altar i al qual s'accedeix per una escalinata monumental custodiada per dues ales laterals. Tant el pati com les ales laterals es presenten a l'exterior amb una galeria de columnes jòniques.

En l'alçat destaca la seva façana, en la qual podem distingir dos cossos: un de...

Continua llegint "Gran Altar de Pèrgam: Monumentalitat i Relleus de la Gigantomàquia" »

Erecteion: Templo Jónico de la Acrópolis de Atenas (421-405 a.C.)

Castellà2,76 KB

ERECTEIÓN:

Autor: Mnesicles
Cronología: 421-405 a.C.
Tipología: Templo
Material: Mármol del Pentélico
Estilo: Griego clásico-jónico
Localización: Acrópolis de Atenas

Descripción formal: Estilizadas columnas que descansan sobre basa formada por toro y escocia, capitel con volutas y un entablamento con arquitrabe de tres bandas y friso continuo.

PLANTA E INTERIOR: La planta es complicada porque, para su construcción, hubo que superar varios problemas: la irregularidad del terreno, con más de tres metros de diferencia entre su parte este y oeste, y respetar el culto a los dioses Atenea y Poseidón, y a los héroes Erecteo, sexto rey de Atenas, y Cécrope, legendario primer rey del Ática, y a su hija Pandrosos, posible inventora del tejido....

Continua llegint "Erecteion: Templo Jónico de la Acrópolis de Atenas (421-405 a.C.)" »

Vangardes literàries i teatre galego: moviments, autors i característiques

Castellà5,64 KB

Les vangardes

Les vangardes són un conjunt de moviments artístics de principis del segle XX a Occident. Es caracteritzen per un caràcter transgressor i per la recerca de la ruptura amb el passat. Busquen la renovació dels llenguatges i una actitud de provocació.

Vangardes literàries: trets

1. puresa; 2. antitradicionalisme; 3. experimentalisme; 4. deshumanització; 5. antisentimentalisme; 6. recerca de l'art pur; 7. ús poètic del quotidià; 8. afirmació personal de l'artista; 9. llibertat creativa.

Corrents: 1. futurisme; 2. cubisme; 3. dadaisme; 4. surrealisme; 5. creacionisme; 6. imaginisme; 7. ultraisme; 8. experimentalisme.

Vangarda gallega

Els poetes gallecs aporten aspectes originals i es mantenen en la línia de la tradició literària...

Continua llegint "Vangardes literàries i teatre galego: moviments, autors i característiques" »

Aparatos Herbst y Regulador de Frankel: Tipos y Mecanismos de Acción

Castellà3,49 KB

Aparatos Ortodóncicos Funcionales

Aparato Herbst

Se trata de un aparato fijo que obliga al reposicionamiento mandibular continuado. El gran apoyo dentario provoca un fuerte efecto dentoalveolar. Es incómodo.

Problemas frecuentes: roturas frecuentes.

Diseño Herbst clásico

  • Anclaje en arcada superior:
    • Bandas en primeros molares o bandas en los primeros premolares.
    • Brazos palatinos laterales.
    • Arco transpalatino.
    • Encaje para bielas.
  • Anclaje en arcada inferior:
    • Bandas en primeros premolares o en molares.
    • Arco lingual.
    • Encaje para bielas.

Herbst con férulas fijas

Se incorpora un armazón de alambre que engloba la zona molar y premolar, añadiendo un arco transpalatino en el superior para lograr mayor estabilidad. El armazón en el arco inferior es similar,...

Continua llegint "Aparatos Herbst y Regulador de Frankel: Tipos y Mecanismos de Acción" »