Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

Desistimiento y exenciones en el Código Penal

1. El autor consiga que no se produzca el resultado.
2. Lo evite por propia y exclusiva iniciativa.

• Art. 8 CP: Desistimiento en la proposición y la conspiración.
• Art. 17 inc. final CP: «[…] Están exentos de las penas impuestas a los encubridores los que lo sean de su cónyuge, de su conviviente civil, o de sus parientes por consanguinidad o afinidad en toda la línea recta y en la colateral hasta el segundo grado, de sus padres o hijos, con la sola excepción de los que se hallaren comprendidos en el número 1° de este artículo».
• Discusión doctrinal.

Unidad y pluralidad de delitos

1. Delitos complejos, permanentes y continuados.
2. Concurso de delitos y concurso de leyes.

Distinción entre delitos complejos,

EGM (Estudi General de Mitjans)

Estudi anual multimèdia, naixut el 1968, que utilitza una elevada mida de mostra (alt grau de validesa) i ofereix una informació molt exhaustiva i precisa. Serveix de referència per a altres investigacions socials i s'utilitza com a mètode de validació dels resultats oferts pels audímetres. Des de 1968 fins a 1985: va ser el document bàsic per a la recerca d'audiències a RTVE.

L'entitat propietària de les dades i responsable de la planificació i supervisió de l'EGM és la AIMC.

Mostra anual: 40.000 persones. Mostra per onada: 13.333 persones.

Característiques tècniques

És un estudi poblacional. No es tracta de representar els lectors. Busca una representació adequada de la població sobre el seu comportament...

La literatura de l'exili entre 1936 i 1976

Com a conseqüència de la diàspora a la qual es van veure obligats una gran part dels intel·lectuals gallecs a causa de la repressió iniciada el 1936, el centre de l'activitat literària gallega es va traslladar a Mèxic i Buenos Aires. A la darrera ciutat, els emigrats van entrar en contacte abans de la sublevació militar i van començar a publicar revistes, llibres i reedicions. Els autors de l'exili van mantenir viva la flama de la tradició literària i van conrear els gèneres més diversos. Castelao estrena Os vellos non deben de namorarse amb la companyia de Varela Buxán, i publica també a l'exili Sempre en Galiza. Blanco Amor publica A esmorga i Xosé Neira Vilas Memorias dun neno labrego....

A industrialización en España iniciouse a partir da década de 1830, pero o seu desenvolvemento estivo marcado por numerosas limitacións e peculiaridades:

• Escasas transformacións nos sistemas agrarios.
• Lentitude nos cambios lexislativos de carácter económico.
• Predominio das actividades industriais relacionadas co sector primario.
• Forte desequilibrio territorial e rexional.

Estes trazos que caracterizaron o modelo de industrialización en España, así como os seus progresos, foron inferiores aos dos países máis avanzados.

O papel do ferrocarril e a Lei de 1855

A introdución en España do ferrocarril, considerado como símbolo de progreso e modernización, foi tardía.

A Lei xeral de ferrocarrís de 1855 deseñou un trazado desde Madrid ata...

Allò que fa que l'essència sigui un ser real és l'existència. Entre essència (matèria i forma) i existència hi ha una distinció, ja que es pot pensar què és l'home o què és qualsevol cosa sense saber si existeix.

Essència i existència estan entre si en relació de potència i acte: l'essència és potència en relació amb l'existència, i l'existència és l'actualització de l'essència. Això suposa una altra correcció al sistema d'Aristòtil, ja que no només la matèria està en potència en relació amb la forma, sinó també l'essència o conjunt de matèria i forma en relació amb l'existència. Les substàncies simples se sostrauen a la composició hilemòrfica de matèria i forma, però no a la de potència i acte. Les...

Planificació centralitzada:

L'objectiu de la planificació era aconseguir la industrialització del país com a via per garantir la viabilitat del socialisme i la independència del país. La industrialització havia de fortalir econòmicament la URSS i comportaria l'ampliació social dels treballadors, que eren el subjecte principal del procés.

Lògicament, a l'hora de planificar, els dirigents feien èmfasi en determinats aspectes i sectors: va ser tradicional l'empenyorament posat en la indústria pesada i en la construcció de grans unitats productives, així com la construcció de complexos industrials i grans explotacions agrícoles.

La planificació suposava la estatalització de tots els sectors productius, és a dir, la fi de la iniciativa...

Ese cambio na política económica vaise ver incentivado e agudizado tamén pola modificación da situación internacional, moi concretamente polo impacto de dous feitos:

• O impacto da crise económica de 1929.
• A política expansionista de Italia, vinculada sobre todo á conquista de Etiopía.

Consecuencias da crise económica de 1929 en Italia

Os efectos da crise económica nótanse a partir de comezos dos anos 30, provocando:

• Descenso das exportacións.
• Aumento do desemprego.
• Crises financeiras.
• Inflación (ata tal punto que Mussolini se ve obrigado a devaluar a moeda nun 40%, unha devaluación monetaria que sempre se negara a acometer).

O camiño cara á autarquía e a intervención estatal

Esta crise económica do 29 vai intensificar esa liña económica

Moviment obrer

Moviment obrer: primeres formes de protesta i d'organització obrera:

• Destrucció de les màquines: les primeres protestes tingueren caràcter violent i espontani i reben el nom de ludisme, per Ned Ludd.
• Societats obreres: en els primers moments formen societats de socors mutu per ajudar-se en cas d'atur o malaltia; després es transformen en sindicats.
• Protesta organitzada: la vaga o aturada massiva de treball.

Socialisme marxista

Socialisme marxista: creat per Karl Marx i Friedrich Engels; els principis bàsics van quedar esbossats amb la publicació del Manifest comunista.

• Les condicions materials i econòmiques determinen l'estructura social i política.
• La industrialització provoca el triomf de la burgesia i també el desenvolupament

Clases de contratos

• Contratos unilaterales: generan obligaciones para una sola de las partes del contrato.
• Contratos bilaterales o sinalagmáticos: generan obligaciones recíprocas para ambas partes, dando lugar a un intercambio de bienes o servicios.
• Contratos societarios: aquellos en los que intervienen dos o más sujetos que se obligan a poner en común dinero, bienes e industria con ánimo de repartir entre sí las ganancias.
• Contratos parciarios: aquellos en que un contratante se obliga a ceder a otro la explotación de algo a cambio de una participación alícuota en los rendimientos que obtenga.
• Contratos gratuitos: aquellos que implican un sacrificio patrimonial para una sola de las partes.
• Contratos onerosos: aquellos en los que cada una

LECCIÓN 8

3) Garantía y protección del crédito

La principal garantía con la que cuenta el acreedor para asegurarse de que su derecho de crédito se verá realizado, aun en el caso de que el deudor no cumpla voluntariamente, es la responsabilidad patrimonial universal de éste: el deudor responde de sus obligaciones con todos sus bienes presentes y futuros. Esta garantía puede no ser suficiente, ya que es posible que el deudor llegue a encontrarse, por diferentes razones, en una situación de insolvencia que impida al acreedor dirigirse contra sus bienes.

3.1. Cláusula penal

Es una cláusula añadida por voluntad de las partes a ciertos contratos en virtud de la cual el deudor se compromete a satisfacer una prestación, generalmente pecuniaria,...