Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Economia de Universitat

Gestió de Serveis Socials: Finançament i Obligacions

Funcions administratives: gestió de serveis socials de base (SSB), foment de la iniciativa social, control d'entitats públiques i privades. Els serveis socials de titularitat pública es poden prestar de forma directa o indirecta.

Condicions d'Integració

Requisits per a la integració: sol·licitud acompanyada d'oferta amb concreció dels recursos a integrar, inscripció al RESES, que els serveis estiguin inclosos a la carta de serveis, justificació documental de la viabilitat financera de l'entitat, i que s'adaptin al pressupost.

Conseqüències de la Integració

Prioritat en la continuïtat del finançament, obligació d'adoptar el règim d'accés públic que indiqui l'administració,...

Anàlisi dels Tipus de Mercat

Els Mercats de Competència Perfecta

Una economia de mercat perfecta és aquella en què tots els béns i serveis s’intercanvien voluntàriament per diners al preu fixat pel mercat, com a conseqüència del lliure funcionament de les lleis de l’oferta i la demanda. En aquesta situació, cap empresa individual té prou capacitat per influir sobre el preu, de manera que totes competeixen en igualtat de condicions.

Els Mercats de Competència Imperfecta

En aquests mercats, una o més empreses poden influir sobre el preu en més o menys mesura, de tal manera que com menor sigui el nombre d’empreses existents, més gran serà la seva capacitat d’influir sobre el preu.

• Monopoli

  Es caracteritza per l’absència de

Problemes i Conseqüències del Finançament del Deute Públic

El finançament del deute públic pot generar diverses problemàtiques econòmiques i socials. A continuació, s'analitzen alguns dels seus efectes més rellevants:

La Repudiació del Deute

La repudiació del deute, tot i ser una mesura dràstica, és una de les opcions que es poden plantejar davant un deute públic insostenible. No obstant això, comporta greus conseqüències per a la credibilitat i l'accés futur al finançament.

Relació entre Tipus d'Interès i Deute

• Quan els ingressos de l'economia són molt alts, el deute nou que s'emet ha de sortir a un tipus d'interès molt elevat perquè, si no, no es col·loca. Això genera una lluita constant entre la Política Monetària

Balanç i Amortitzacions

AMORTITZACIONS: Si hi ha alguna cosa que es ven, no s'ha de calcular ni col·locar al balanç. Si no es ven, s'ha de posar el valor pendent d'amortitzar de la immobilització.

ACCIONS: Si es venen, no es col·loquen al balanç. Si no es venen, es calcula el valor de les accions actuals en relació al preu que tenen actualment. Accions * Preu Actual = Es posa a

FIFO

Calcular les unitats restants i mirar a quin ordre pertanyen. Es multipliquen pel preu de compra d'aquell ordre.

Preu Mig

PM = (Unitats inicials (€) + Unitats comprades (€)) / (Unitats inicials + Unitats comprades) (Unitats totals - Vendes) * PM = Al que s'ha de posar a l'acme.

Amortitzacions i Grups

AMORTITZACIONS: S'ha de calcular la quota que s'ha pagat en...

La Gran Depressió (1929-1939)

Característiques de la Gran Depressió

La Gran Depressió va ser una recessió econòmica que va afectar l'agricultura, la indústria i el comerç. Va provocar el tancament de fàbriques, augmentant l'atur i disminuint el consum. Va tenir un abast mundial:

• Van baixar els crèdits i préstecs nord-americans (retirada de capital).
• Van disminuir les inversions i es va contraure l'exportació.
• Va disminuir el comerç mundial (menys importacions).

Països més afectats per la Gran Depressió

• Regne Unit: Estancament econòmic.
• Alemanya: Es recuperava gràcies als préstecs nord-americans.
• Economies exportadores de matèries primeres i productes alimentaris.

La lluita contra la crisi

Mesures inicials adoptades pels governs:

• Mesures

L'Economia Internacional i la Balança de Pagaments

L'Avantatge Comparatiu i el Comerç Global

En un món cada dia més globalitzat, el comerç exterior adquireix una importància creixent. Hi ha raons a favor del lliure canvi, perquè és el mateix comerç sense aranzels, i d'altres a favor del proteccionisme, que consisteix a protegir el mercat nacional de l'entrada de productes de l'estranger.

El comerç internacional: Consisteix en l'intercanvi de béns, serveis i capitals entre diferents països. Els factors que condicionen la producció dels països són les condicions climatològiques, la riquesa mineral, la quantitat disponible de mà d'obra, el capital, etc.

La teoria de l'avantatge comparatiu: Explica els avantatges del lliure comerç...

Béns Públics, Recursos Comuns i Intervenció de l'Estat

Bé públic: És aquell del gaudiment del qual no pot excloure's la població, independentment de qui pagui, i el consum del qual per un individu no redueix la quantitat disponible per a un altre individu, és a dir, no és rival el consum.

Consumidor paràsit: És aquella persona que rep el benefici d'un bé, però evita pagar-lo. Quan una persona no pot excloure el consum d'un bé, la gent té un incentiu per actuar com a consumidors paràsits, deixant que altres paguin pel bé i d'aquesta manera gaudir-ne sense pagar. Exemple: Un exemple seria si es creés un mercat de serveis de seguretat oferts per la policia. Tot i que un individu pensi que necessita seguretat policial, no es veuria...

Com responen els Bancs Centrals?

Intervenen concedint préstecs massius al sector financer a un tipus d’interès baix per poder continuar amb la seva activitat financera. Però la realitat fou ben diferent. Els bancs no concedeixen préstecs perquè no volen córrer més riscos, no volen augmentar la morositat i no utilitzen aquesta injecció de diners per concedir préstecs al sector privat. El que fan és utilitzar els diners que el BC els va concedir per tornar-los a col·locar al BC per no assumir cap risc, o comprar deute públic perquè suposaven que el risc que s’assumia era petit.

Els governs dels diferents països destinen grans quantitats de diners a rescatar i ajudar les entitats financeres que tenen problemes. En el cas d’Espanya...

Al començament dels anys 90, el govern del Japó estava preocupat perquè el preu que es pagava pels habitatges estava inflat i lluny del seu valor real. Per intentar corregir aquests desequilibris, el Banc Central del Japó va incrementar el tipus d’interès i reduir el crèdit. El problema és que si aquest tipus d’interès augmenta de cop, es trenca aquest cercle especulatiu, ja que la gent no demanda tant perquè no els pot comprar, ja que no li concedeixen els crèdits, i els propietaris es veuen obligats a disminuir el preu per poder vendre. Una altra conseqüència és l’augment de la morositat, ja que els tipus d’interès són més elevats a l’hora de tornar els crèdits concedits i el banc es queda amb la vivenda, que té...