Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Economia de Universitat

A1) Impostos

Aquesta mesura es presenta eficaç i té l'avantatge que, a més de corregir l'efecte extern, l'Administració obté ingressos afegits; l'impost total recaptat seria igual al rectangle puntejat ac x OXe. Comporta, però, importants inconvenients a nivell pràctic:

1. Requereix conèixer qui contamina i en quines quantitats, qüestions que no sempre són fàcils d'esbrinar, ja que en la majoria d'ocasions són molts els agents generadors de l'efecte extern, com també en seran molts els receptors.
2. Tot i saber qui contamina, amb tota seguretat hi haurà seriosos problemes per estimar la funció de costos mg imposada pel generador de l'efecte extern, la qual cosa dificultarà conèixer el tipus de magnitud de l'impost adequat a cada cas.

Efectes Externs i Béns Públics: Una Anàlisi

La idea fonamental és que l'ús o consum d'un bé públic per part d'un individu pot afectar el benestar d'un altre individu. Per exemple, el fet que una persona es vacuni contra la grip no solament el beneficiarà a ell, sinó també a altres individus en disminuir les possibilitats de contagi.

Musgrave considera dos individus (A i B) i dos béns (X i Y), tenint en compte dos factors importants:

Localització del Bé Públic

Es manifesta a través del caràcter recíproc o no recíproc dels efectes externs. La reciprocitat indica que el consum que cada individu fa del bé públic afecta la utilitat de l'altre individu. El consum que A fa del bé Y beneficia B i a l'inrevés.

Grau de Substituïbilitat

Exercici 2

Suposa que Suècia i Noruega comercien entre si automòbils (A) i salmó (S). Suposa també que les preferències dels consumidors en relació als dos béns són les mateixes en ambdós països però que les possibilitats de producció difereixen. Noruega té una gran costa que voreja l'Atlàntic Nord, el que fa que sigui relativament més productiva pescant. Suècia té una major dotació de capital, el que fa que sigui relativament més productiva en la producció d'automòbils. Utilitzant el model estàndard de comerç i mitjançant l'anàlisi gràfic:

a) Anàlisi gràfic de preus relatius i quantitats relatives

Utilitzant l'anàlisi gràfic de preus relatius i quantitats relatives del salmó respecte dels automòbils (en el qual...

Tipus d'Economies

Economia de Mercat

L'oferta i la demanda depenen intrínsecament del funcionament del mercat.

Economia Planificada

Organisme extern que regula les actuacions dels agents econòmics.

Economia Mixta

Barreja de les dues anteriors, habitual en països desenvolupats.

Tipus de Béns

Bé Econòmic

Escàs per la demanda que té, s'ha de racionar.

Bé Lliure

No és escàs, no cal racionar-lo.

Bé Públic

Bé o servei útil per a la societat que no pot ser proporcionat per la iniciativa privada.

Free-Rider

Persona que rep el benefici d'un bé sense pagar per ell.

Conceptes d'Economia

Impost Progressiu

Els que tenen una renda més alta paguen més.

Competència Imperfecta

Quan no hi ha competència perfecta, almenys una empresa del mercat pot influir en...

L'Estat del Benestar i les Economies Mixtes

Complement del Pla Marshall, l'OTAN i el nou marc institucional internacional per assegurar el lideratge dels EUA, i l'estabilitat econòmica i política a Europa Occidental front l'amenaça comunista.

Nou Paper de l'Estat

• Assegurar l'estabilitat política, el creixement econòmic i la plena ocupació.

Instruments de Política Econòmica

• Nous i vells instruments: polítiques anticícliques (política monetària, política fiscal, nacionalitzacions, regulació, inversions) i polítiques socials.

L'Estat del Benestar

• L'estat assegura serveis bàsics i una major igualtat d'oportunitats: educació, sanitat, pensions, subsidis, etc.
• Finançat amb impostos progressius amb finalitat redistributiva (resultats més

La Demanda del Diner

El diner té un valor indirecte i els factors que s'han de tenir en compte són:

Factors que influeixen en la demanda de diner

• El nivell mitjà de preus: Quan els preus varien, els desitjos de liquiditat de les persones o de les famílies poden alterar-se. Si puja el nivell de preus, les persones demanaran més diners.
• La renda o riquesa real: Un augment de la renda o de la riquesa incrementa el poder adquisitiu de les persones i també augmenta la seva demanda de béns normals o de luxe.
• El preu del diner: El tipus d'interès del mercat i la demanda del diner són inversament proporcionals. Si el tipus d'interès és baix, a moltes persones els compensarà tenir els diners a les mans.
• El risc: El normal és que les persones

Indicador Clau: PIB Real per Càpita

El PIB real per càpita és el PIB real dividit per la grandària de la població. S'utilitza per separar canvis en la quantitat de béns i serveis dels efectes d'un augment del nivell de preus. S'utilitza per aïllar l'efecte dels canvis en la grandària de la població. El creixement del PIB real per càpita mesura el creixement econòmic a llarg termini. (PIB real és el valor total dels béns i serveis finals produïts en una economia durant 1 any)

Taxes de Creixement: Regla de 70

El temps que triga a duplicar-se una variable que creix gradualment és aproximadament 70 dividit per la taxa de creixement anual de la variable. Exemple: anys que triga una variable (ex: PIB real per càpita) a duplicar-se.

Productivitat

Ineficiència per Excés de Producció (Externalitats Negatives)

L'equilibri del mercat només reflecteix els costos privats de producció, la qual cosa fa que el punt d'equilibri del mercat privat (entre el cost privat i la demanda) determini un preu de contaminació inferior al que tindria si es considerés l'externalitat negativa de produir la contaminació.

Condició: Cost Marginal Social (CMS) > Valoració Social del Bé.

Derivació Analítica de les Tarifes Ramsey

S'obtenen les tarifes Ramsey. Aquesta estratègia s'utilitza amb costos fixos elevats i amb un cost marginal baix, ja que és la millor opció per cobrir el cost fix. Pretén maximitzar el benestar social sota restriccions pressupostàries.

Fórmula (Condició de primer ordre)

Preus Diferencials en Aeroports

Quan la demanda és baixa (temporada baixa), interessa incentivar que la gent utilitzi l'aeroport, encara que sigui a un preu més baix, per absorbir part dels costos i minimitzar les pèrdues. En canvi, quan la demanda és alta, podem aprofitar per obtenir més beneficis.

Exemple

Els hotels de costa a l'hivern (temporada baixa) tenen preus econòmics perquè la gent prefereix la neu. A l'estiu, els preus són molt cars per evitar la congestió i augmentar el benefici.

Així doncs, considero adequat que el preu s'adapti a la demanda, ja que és la única manera d'equilibrar el mercat.

Impost de Congestió en Aeroports

La congestió sorgeix quan hi ha un desajust entre la demanda per l'ús de l'aeroport i la capacitat...

Desencadenant: Shock del Petroli

Altres factors que van desestabilitzar les economies de l'OCDE:

• Enfonsament del SMI de Bretton Woods. Final dels tipus de canvi fixos.
• Competència dels nous països industrialitzats (Japó).
• Augment de les rigideses i ineficiències de les economies europees i el seu Estat del Benestar.
• Pressions inflacionistes provocades per mobilitzacions obreres i augments salarials.

Particularitats de l'Economia Espanyola

Condicionants Econòmics i Polítics

Condicionants Econòmics:

1. Economia molt depenent de l'exterior per equilibrar la balança de pagaments.
2. Especialització en la producció de béns amb alt consum energètic.
3. Règim dictatorial llarg que es liquida a mitjans dels anys 1970.

Condicionants Polítics (Cronologia):

• 12/