Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Economia de Universitat

Les relacions d'ocupació

La relació d'ocupació és un tret fonamental de les unitats productives en el capitalisme. L'ocupació comporta que els ocupats entrin en una relació contínua amb els compradors de la seva força de treball, ja que sols a través del temps poden realitzar el treball pel qual són pagats.

Aquestes relacions contínues entre empresari i ocupat són relacions d'autoritat (polítiques), per tant, de supeditació i subordinació: l'exercici d'autoritat és necessari per assegurar que les tasques siguin enllestides d'acord amb els objectius de l'empresari i de forma coordinada.

Les relacions d'ocupació poden ser conflictives; aquest conflicte deriva del fet que, mentre que per a l'ocupat el salari és un ingrés, per a...

Tema-2: Incidència Impositiva: Implicacions en la equitat de la tributació

Política Fiscal i Pressupostària: Fases del Procés

1. Elaboració (Poder Executiu)

• Anàlisi de l'escenari macroeconòmic: consistència de l'estimació d'ingressos i destinació de les despeses.
• Despesa compromesa.
• Principis pressupostaris de la UE: anualitat, unitat, universalitat, equilibri, especificació, transparència, etc.

2. Aprovació (Poder Legislatiu)

• Discussió parlamentària.

3. Execució (Unitats o Centres de Gestió)

• Liquidació del pressupost.
• Possibles modificacions dels crèdits inicials.

4. Control Pressupostari

Control Intern (L'Administració)

Realitzat mitjançant auditories:

• De legalitat: de l'execució pressupostària.
• D'eficàcia: percentatge de crèdits pressupostaris compromesos o contrets respecte al total disponible.
• D'eficiència:

Enfocament Keynesià

Supòsits bàsics: Visió macroeconòmica: situació global dels mercats i relacions entre agents macroeconòmics.

• Salaris no són flexibles (negociació col·lectiva).
• Informació imperfecta (incertesa, problemes de coordinació).
• Existència de recursos productius no utilitzats.

Efectes sobre el mercat de treball:

• Rigidesa nominal a la baixa dels salaris: ajust mitjançant quantitat de treball.
• Dependència de la demanda agregada (nivell de producció): els mecanismes d’ajustament no són automàtics.
• En un període de recessió la producció pot incrementar sense incrementar els costos mitjans. Atur involuntari (cíclic): insuficiència demanda agregada: salaris són costos, però també font d’ingressos.

Estratègies

Beneficis del Lliure Comerç

1. Encoratja la utilització eficient dels recursos escassos.
2. L'especialització permet nivells més alts de producció.
3. Els països poden consumir combinacions de béns fora de la seva corba de possibilitats de producció.
4. Disminueix el poder de mercat dels monopolis.
5. Disminueix el preu cobrat als consumidors per les empreses nacionals.
6. Accelera les millores en la tecnologia.
7. Permet a les empreses augmentar les seves economies d'escala mitjançant la venda en altres països.
8. Permet augmentar les exportacions.
9. Encoratja la transferència més ràpida de la tecnologia.
10. Proporciona als consumidors una major varietat de béns.

Arguments a Favor del Proteccionisme

1. Protegir les indústries locals de la competència deslleial (dumping

Concepte de patrimoni:

El patrimoni d’una empresa està compost pel conjunt de béns, drets i obligacions que constitueixen els mitjans econòmics i financers a través dels quals, aquesta pot desenvolupar les seves activitats.

Actius:

Els actius són definits al PGC com els béns, drets i altres recursos controlats econòmicament per l’empresa, dels que s’espera que l’empresa obtingui beneficis o rendiments econòmics en el futur.

Passius:

Els passius són definits pel PGC com obligacions actuals, sorgides com a conseqüència de successos passats, que per a extingir-los l’empresa s’ha de desprendre de recursos que poden produir beneficis o rendiments econòmics en el futur.

PN:

El patrimoni net és definit pel PGC com la part residual...

Necessitat de les reformes a partir de la crisi

Pèrdua de competitivitat, crisi bancària i increment del deute públic.

A Espanya, les reformes de la crisi són perjudicials per a la societat. L'objectiu és baixar el dèficit i seguir una dinàmica de devaluació interna.

Es va perdre competitivitat exterior per l'increment del crèdit intern destinat a sectors no comercialitzables (construcció, serveis financers i sectors de serveis), provocant un increment dels factors de la producció (treball i capital). Però la productivitat segueix sense augmentar, per l'augment excessiu dels CLU.

La pèrdua de competitivitat exterior provoca creixements dèficits exteriors, i augment del deute net exterior (PNII) que permet finançar el boom immobiliari...

Objectius de les Polítiques Econòmiques

Les polítiques econòmiques busquen l'estabilitat de preus i l'ocupació plena, abordant els cicles econòmics a curt i mig termini.

Inflació de Demanda

L'inflació de demanda es produeix quan la demanda agregada supera la capacitat productiva de l'economia.

Enfocament Keynesià

Segons l'enfocament keynesià, es proposen polítiques fiscals i monetàries discrecionals contractives per reduir la demanda.

Política Fiscal Contractiva

• Reducció de la despesa pública.
• Reducció de les transferències públiques.
• Increment dels impostos.

Política Monetària Contractiva

• Augment del tipus d'interès.
• Reducció de les facilitats d'accés al crèdit.

Enfocament Monetarista

Els monetaristes defensen polítiques estrictes...

Aspectes Negatius de la Inversió Directa Estrangera (IDE)

• Les EMN estan acumulant un excessiu poder econòmic, sobretot si tenim en compte la manca d'autoritat supranacional amb capacitat de control i vigilància sobre aquestes empreses.

• Corrupció:

  Les EMN financen els partits polítics i els utilitzen per a defensar els seus interessos, fins i tot en contra de l'interès general.

• Proliferació de pràctiques abusives:

  • Pràctiques col·lusives freqüents per a fixar preus alts. Exemple: l'abril de 2002, la Comissió Europea va multar diverses EMN que elaboraven vitamines per fixar preus alts i establir quotes de mercat.
  • Explotació de la mà d'obra en països subdesenvolupats a causa de la manca de drets laborals.

• Evasió d'impostos:

  Pressió per

Com arribar a la Dimensió Òptima?

Els punts b i c indiquen dimensions de fet que corresponen a òptims tècnics. El punt d és una dimensió de fet que no arriba a l'òptim tècnic; és un punt ineficient. El punt a coincideix amb la dimensió òptima, ja que entre els punts òptims tècnics, és el que aconsegueix un major nivell de preferència entre les combinacions d’outputs públics i privats en aquella societat.

Ara bé, com podem arribar a conèixer el punt a d’una forma més pràctica?

Via d'accés al contingut operatiu de la dimensió òptima

1. Preguntar per la dimensió òptima del sector públic és pronunciar-se sobre el grau adequat de comportaments coactius, no lucratius i col·lectius (repassar tema 1) que caracteritzen aquest