Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Economia de Universitat

Impost sobre el Patrimoni a Espanya: Anàlisi i Qüestions Clau

Economia3,41 KB

Tarifa i Impost Mínim: Altres Qüestions Clau

Aquest impost, encara que s'estableix sobre el patrimoni, en última instància grava els rendiments del capital, la qual cosa actua com a discriminació d'aquestes rendes a favor de les rendes del treball. Considerant la seva tasca central com a instrument de control, resultarà senzill defensar gravàmens moderats.

No sembla raonable que els tipus siguin zero, ni sembla tenir sentit tractar d'exigir a aquest impost un objectiu redistributiu. Per això, es proposen impostos proporcionals amb tipus baixos, o bé tarifes progressives en què els tipus marginals rarament superen un 3-4%.

Altres Qüestions Rellevants de l'Impost

L'Impost sobre el Patrimoni (IP) corre el risc d'obligar els individus amb...

Continua llegint "Impost sobre el Patrimoni a Espanya: Anàlisi i Qüestions Clau" »

Valoració i Implicacions de l'Impost sobre Successions i Donacions (ISD)

Economia2,58 KB

La valoració de la base imposable de l'ISD

La valoració de la part alíquota que rep l'hereu o el donatari ha de ser a preus de mercat. Ara bé, en aquest cas no tenim dues parts independents en un negoci que fixen un preu. En primer lloc, perquè normalment les parts que fan transaccions lucratives, donacions o successions no solen ser parts independents. No hi ha cap preu, és la hisenda pública qui ha de fer l'aproximació a aquest valor.

Aquest mateix valor hauria de ser el que es fes servir per calcular les possibles plusvàlues del causahavent o donant a l'efecte del seu impost personal sobre la renda. Això és bàsic, atesa la connexió que hem explicat entre tots dos impostos.

L'herència i la donació com a rendes irregulars

Si l'herència

...

Continua llegint "Valoració i Implicacions de l'Impost sobre Successions i Donacions (ISD)" »

Guia de l'Impost sobre Successions i Donacions (ISD)

Economia2,43 KB

Impost sobre Successions i Donacions

L'impost de successions i donacions grava l'adquirent en les transmissions lucratives, ja siguin donacions (transmissions lucratives entre vius) o successions (transmissions lucratives per causa de mort). És a dir, al contrari que en l'impost sobre el cabal relicte, ara gravem el receptor de l'herència o causahavent i de la donació o donatari. L'impost s'aplica en funció de la porció hereditària o part alíquota que rep cada hereu, sense atendre el total de l'herència traspassada.

Es tracta d'un impost directe que atén les circumstàncies de la persona que rep la transmissió. És un impost personal i no real.

L'ISD grava l'única forma d'acreixement patrimonial que queda fora de l'àmbit de l'impost...

Continua llegint "Guia de l'Impost sobre Successions i Donacions (ISD)" »

Imposició Patrimonial: Modalitats i Justificació

Economia2,43 KB

Imposició Patrimonial

1a Part: Modalitats de la imposició sobre la propietat immobiliària

Justificació de la imposició patrimonial

Justificació des del principi del benefici:

La idea bàsica és que una gran part dels serveis que ofereix el sector públic incrementen el valor de les propietats immobiliàries i, en general, el sector públic dóna un servei bàsic de protecció al dret de la propietat. L'argument és que els propietaris haurien de contribuir al finançament d'aquests serveis en proporció al valor de les seves propietats. Si l'argument és acceptat, justificaria que aquests impostos cobrissin els costos de determinats serveis públics, però no de totes les funcions del sector públic. Serveis com poden ser: l'enllumenat públic,...

Continua llegint "Imposició Patrimonial: Modalitats i Justificació" »

Política Fiscal i Deute Públic: Anàlisi i Implicacions Econòmiques

Economia5,09 KB

Política Fiscal i Pressupostària (II): Dèficit Públic i Deute Públic

Política Fiscal

Definició: Variacions discrecionals dels ingressos i les despeses d'un govern amb la finalitat primordial d'influir en l'activitat econòmica.

Política Ortodoxa (neoclàssica)

  • Paper de l'Estat reduït a funcions regalistes: defensa nacional, policia i justícia.
  • Estabilitat pressupostària / equilibri pressupostari.
  • Dèficit nul (constitucionalització).

Política Keynesiana

  • Finances públiques funcionals.
  • Pressupost equilibrat al llarg del cicle econòmic: dèficit recessiu compensat en el superàvit d'expansió.
  • Pressupost compensatori: compensació de la reducció de la Demanda Agregada (DA) en recessió.

Els estabilitzadors automàtics

Mecanisme endogen del...

Continua llegint "Política Fiscal i Deute Públic: Anàlisi i Implicacions Econòmiques" »

Impostos sobre la renda: equitat i eficiència

Economia2,95 KB

La imposició òptima sobre la renda

pretén escollir els tipus de gravamen entre grups de renda per a maximitzar el benestar social, entès com a augment de l'eficiència assignativa, com en tot aquest tema. I això subjecte a un requisit de recaptació impositiva.

Una preocupació fonamental en gravar la renda és, no obstant això, l'equitat vertical:

Hem de diferenciar de forma adequada en els tipus de gravamen aplicats a subjectes que estan en diferent situació de renda (benestar).

Amb aquests supòsits, el sistema fiscal òptim seria aquell que igualara les rendes de tots després d'impostos (sacrifici total mínim: Veure tema 1)

Però això implica gravar amb tipus marginals del 100% per a rendes per damunt de la mitjana, a partir d'aquell...

Continua llegint "Impostos sobre la renda: equitat i eficiència" »

Impostos i excés de gravamen: anàlisi i impacte

Economia2,19 KB

La PPM amb corbes d'utilitat i la variació equivalent.

Hi ha una pèrdua de benestar en passar d'E1 en U1 a E2 en U2, per l'impost

L'Excés de gravamen no és tot açò, perquè hi ha una recaptació. El que ens interessa saber és veure si es podria recaptar el mateix sense tanta pèrdua d'utilitat: la PPM

Cerquem un valor monetari per a la pèrdua de benestar motivada per l'impost: Variació equivalent. Per a arribar a E2 amb els mateixos preus relatius, calia llevar-li la distancia BE3 (o bé AC, com es preferisca). No obstant açò, després de l'impost, la recaptació és menor per a la mateixa pèrdua de benestar. La distància E2C és una pèrdua neta de benestar no compensada amb la recapacitó.

Del que hem vist fins

...
Continua llegint "Impostos i excés de gravamen: anàlisi i impacte" »

Funcions de l'Hisenda Pública segons Musgrave

Economia2,98 KB

Branca Assignativa

El mercat, en el seu funcionament, no sempre produeix resultats eficients que maximitzin el benefici social. De vegades hi ha béns socials que no poden ser proveïts pel mercat per les seves característiques intrínseques, o bé són proveïts d'una manera ineficient, per excés o per defecte. La llista de defectes i limitacions del mercat (fallades de mercat) és llarga i inclou casos com:

  • Béns públics
  • Efectes externs (externalitats)
  • Monopolis naturals

Aquesta branca pretén solucionar els problemes d'eficiència en l'assignació de recursos que genera el mercat.

Branca Distributiva

El mercat pot determinar, en el seu joc d'intercanvis, una distribució de la renda i de la riquesa que no és la desitjada per la societat. Aquesta...

Continua llegint "Funcions de l'Hisenda Pública segons Musgrave" »

Sistemes impositius i intervenció pública

Economia2,95 KB

Sistemes impositius

Comportament coactiu: Característica pròpia del sector públic és el monopoli en el poder de dictar normes d'obligar compliment per les ciutadans. Potestat per a fixar castigs.

No lucratiu: El sector públic no busca el benefici propi com ho fa el sector privat, coincideix en això amb el sector tercer. El sector públic persegueix el benestar general dels administrats. No persegueix el benefici comptable però sí l'econòmic. La diferència fonamental és que el sector públic no maximitza, com sí que ho fa el sector privat. El sector públic pren en consideració els costos i els beneficis no monetaris de les seues decisions.

Transferències bidireccionals: De les administracions cap als ciutadans i d'aquests cap a les...

Continua llegint "Sistemes impositius i intervenció pública" »

Política d'Ocupació, Atur i Inflació: Conceptes Clau d'Economia

Economia5,25 KB

Política d'Ocupació i Dinàmica del Mercat Laboral

La Política d'Ocupació

La política d'ocupació és un conjunt de plans i procediments que tenen com a principal objectiu reduir l'atur d'una economia.

Característiques de la Població i el Mercat Laboral

La població és el nombre total de persones que viuen en una àrea geogràfica determinada. Per a facilitar l'anàlisi, és habitual dividir la població en grups homogenis:

  • Població total: el conjunt de la població.
  • Població activa:
    • Ocupada: treballadors per compte d'altri o propi.
    • Desocupada: treballadors que busquen activament un lloc de treball.
  • Població inactiva: persones que no busquen ni volen treballar (estudiants, jubilats, pensionistes, mestresses de casa...).

L'Atur: Causes i Perspectives

L'...

Continua llegint "Política d'Ocupació, Atur i Inflació: Conceptes Clau d'Economia" »