Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Altres cursos

Guerra de Successió Espanyola

Carles II d'Habsburg, mort 1700 sense descendència: Josep Ferran de Baviera, Felip d'Anjou i L'arxiduc Carles d'Habsburg.

França i Àustria, pel tron espanyol. La Monarquia Hispànica, en fase de declivi, va veure com Carles II nomenava com a hereu el seu nebot-nét, Felip de Borbó, que va ser proclamat rei el 1700 com a Felip V.

Una part dels països europeus es van oposar al nomenament de Felip V, desencadenant la Guerra de Successió. Aquest conflicte va enfrontar França amb una coalició europea, i també va dividir els territoris peninsulars.

El Regne de Castella va donar suport a Felip V, mentre que una part dels territoris de la Corona d'Aragó, especialment Catalunya i València, van recolzar al candidat...

Emancipació de les Colònies Americanes (1810-1825)

Causes generals

• Influència de dues revolucions liberals: l'americana i la francesa.

Societat colonial

• Majoria de la població d'origen indi.
• Petit percentatge de població negra.
• Minoria de població blanca amb el poder polític a les colònies.
• Els colons, molts d'ells descendents d'espanyols, havien de pagar molts tributs.

Fases de la independència

Fase 1 (1808-1815)

• Buit de poder a les colònies per la invasió napoleònica a Espanya.
• Formació de juntes a les colònies, formades per criolls.
• Revoltes de caire conservador i revoltes amb reivindicacions socials de camperols pobres.
• Fracàs de l'emancipació a causa de la restauració de l'absolutisme amb Ferran VII a Espanya.

Fase 2 (1817-1825)

• Lluita

El Règim Franquista: Estructura i Control Social

Quant a l'estructura de l'Estat, cal dir que els poders de Franco eren absoluts: el general era cap de l'Estat, del Govern i del Partit, i gaudia de poders excepcionals per promulgar lleis. A aquesta estructura de l'Estat i també a la seva ideologia se'l va denominar Movimiento Nacional.

Els Sindicats Verticals i les Corts Franquistes

Un altre gran poder de l'Estat van ser els anomenats Sindicats Verticals, d'estil feixista i bastant semblants als sindicats de Miguel Primo de Rivera. En ells s'integraven alhora empresaris i treballadors. L'Estat controlava tot aquest sistema i era obligatori afiliar-se als sindicats.

També hi havia unes Corts, encara que no tenien res de democràtiques, doncs...

La Llei de Reforma Política i la seva aprovació

El problema principal de la Llei de Reforma Política era la seva aprovació per les Corts franquistes, tenint en compte que proposava el seu desmantellament i l'establiment d'un procés que havia de portar a la democratització del sistema. No obstant això, Suárez va aconseguir que la Llei fos aprovada per les Corts amb escassa oposició.

La construcció de la democràcia

El camí cap a la democratització es va completar amb una sèrie de decrets que van permetre:

• La llibertat sindical.
• Una amnistia per a delictes polítics comesos durant el franquisme.
• La legalització dels partits polítics (amb l'excepció inicial del PCE, ERC i altres partits d'esquerres).

També es va dissoldre el TOP i es...

El Bienni Conservador i els Fets d'Octubre

Qüestió religiosa

Consolidació de la relació Estat-Església. Per exemple, es recupera l'assignació econòmica.

Qüestió militar

Es va aturar la reforma militar. Es van destinar a llocs decisius militars afins al règim, com Franco, Goded o Mola. S'amnistien els participants a la "sanjurjada".

Qüestió de les regions autònomes

S'avorta el procés d'autonomia. Es frena el procés de transferència a Catalunya. S'interposen recursos a les lleis catalanes, com la Llei de Contractes de Conreu, aprovada pel Parlament Català l'abril de 1934. La Llei de Contractes de Conreu era una llei que establia els tipus de contracte que podien signar els pagesos amb els propietaris i definia el dret a la propietat...

Lleis i Reformes de la Segona República

Llei de Congregacions (Maig 1933)

Limitava la possessió de béns per part de les comunitats religioses i preveia la possibilitat de dissoldre els ordes religiosos si representaven un perill per a l'Estat.

Llei de Retir d'Oficialitat (1931)

Establia que tots els oficials en actiu havien de prometre adhesió a la República, però se'ls donava la possibilitat de retirar-se amb el sou íntegre.

Llei de Reforma Agrària (Setembre 1932)

Pretenia modernitzar l'agricultura i millorar la situació social de la pagesia. Permetia l'expropiació sense indemnització de les terres d'una part de la noblesa, mentre que les conreades de manera deficient, les arrendades o les que no podien ser regades es podien expropiar...

Comitè de Milícies Antifeixistes (Barcelona, 1936)

Mentrestant, a Barcelona té lloc una reunió entre els anarquistes i companys. També hi participen:

• ERC (Esquerra Republicana de Catalunya)
• POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista)
• PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya)
• CNT (Confederació Nacional del Treball)
• UGT (Unió General de Treballadors)

Aquesta reunió servirà per decidir com es gestiona l'ordre públic. El poder el té la CNT, que hauria de manar, però que està molt controlada dins del govern. Encara que ho intenten, el govern català no podrà controlar la violència contra l'Església.

Durant la República, especialment a Catalunya, es duu a terme una persecució sistemàtica als membres de l'Església (capellans, bisbes,...

Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya

El 2. de Catalunya, amb el seu govern propi, la Generalitat, liderat per Lluís Companys, farà una proclama de l'Estat Català dins la Federació Ibèrica. És a dir, una proclama independentista, de la mateixa manera que havia fet Macià tres anys abans, i ho justificarà dient que són l'últim govern republicà que queda a Espanya. Companys pensava que els anarquistes (població espanyola revolucionària) s'afegirien a la revolució catalana, però no hi ha resposta revolucionària. La CNT no hi vol participar, ja que no vol fer una revolució per formar un govern (anarquistes) i, de fet, vol que la Generalitat caigui. Activen, per tant, un partit polític petit alternatiu: l'Estat Català, fundat per Francesc...

Moviments de Població durant la Dictadura

Durant la dictadura, es donaren els fluxos de població més importants de tota la història d'Espanya. La migració interior va seguir un doble sentit: de les zones agrícoles de l'interior fins a la perifèria industrial i, dins de cada regió, dels nuclis de població més petits als més grans. Les principals zones d'acollida van ser Catalunya, Madrid i el País Basc; i les zones migratòries, Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa i Galícia. A la dècada de 1960, la migració interior s'intensificà, fet que es va mantenir fins al final de la dictadura. La població immigrant s'establí en àrees suburbanes sense infraestructures.

La Migració Exterior

Les causes d'aquesta migració van ser els...

La Crisi del 1929 i les seves Repercussions a Espanya

L'any 1929 es va iniciar una depressió econòmica d'abast mundial a causa de l'enfonsament del valor de les accions a la Borsa de Nova York. La crisi va tenir repercussions a Espanya, tot i el poc pes del comerç exterior en l'economia espanyola. La caiguda de la demanda de productes agrícoles d'exportació va comportar el retrocés de les exportacions espanyoles a partir del 1931. La crisi internacional va repercutir a Espanya en la depreciació de la pesseta, la qual cosa va significar una reducció dels preus dels productes espanyols en moneda estrangera i va millorar la competitivitat de les exportacions.

Figures Polítiques i Moviments del Primer Terç del Segle XX

José Canalejas (1854-