Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

L'Obrerisme Anarquista i la CNT (1910-1923)

L'any 1910 es funda la CNT (Confederació Nacional del Treball) per difondre l'anarquisme. La seva ideologia es basa en la independència del proletariat respecte a la burgesia i l'Estat. Tenen la voluntat de combatre el capitalisme, defensen l'apoliticisme del moviment obrer i l'abstencionisme electoral, i busquen la unitat sindical.

Líders i Evolució de la CNT

Els principals líders de la CNT van ser Salvador Seguí, Àngel Pestaña i Joan Peiró. Entre 1911 i 1914 es va produir la prohibició de la CNT, però el 1918, al Congrés de Sants, el sindicat va reafirmar el seu ideari.

La Vaga de la Canadenca i el Pistolerisme

El 1919 esclata la Vaga de la Canadenca: l'empresa paralitza el 70% de la indústria...

Per què va esclatar la Revolució Francesa?

Les etapes de la Revolució Francesa són:

1. Monarquia constitucional (1789-1792)
2. República Social (1792-1794)
3. República Conservadora (1794-1799)

A finals del segle XVIII, el Tercer Estat —compost per la burgesia, els camperols i els artesans— aspirava a profundes reformes socials. Els camperols (el 80% de la població) s’oposaven a les feixugues càrregues feudals imposades pels senyors. Els burgesos aspiraven a la fi dels privilegis de què gaudien la noblesa i el clero, a la llibertat de comerç i de negocis, i a poder participar en la vida política. Amb aquest descontentament com a teló de fons, la coincidència el 1789 de dues greus crisis econòmiques va provocar l’esclat d’una revolució:...

La Segona Guerra Mundial

Causes de la Guerra

L'expansionisme alemany

Alemanya, igual que el Japó i Itàlia, va abandonar la Societat de Nacions, rebutjant l'ordre internacional.

La formació de l'Eix

El 1935 van esclatar diverses guerres perifèriques: la invasió italiana d'Etiòpia, la Guerra Civil Espanyola i la guerra sinojaponesa. Es va formalitzar l'Eix Roma-Berlín (Mussolini i Hitler donaven suport a Franco). Japó i Alemanya van signar el Pacte Antikomintern contra la Unió Soviètica.

El fracàs de la política d'apaivagament

Alemanya va envair Àustria i, després d'una conferència a Berlín, va obtenir l'aprovació de Gran Bretanya, França i Itàlia per ocupar els Sudets, a més d'envair Txecoslovàquia. El 1939, Alemanya va signar...

La successió de Franco i l'atemptat contra Carrero Blanco

Franco va nomenar un successor anomenat Luis Carrero Blanco. El desembre de 1973, ETA va dur a terme un atemptat contra ell, causant-li la mort. En aquell moment, l'acció d'ETA no va ser mal vista per una part de la societat, però la percepció va canviar a mesura que el grup va continuar cometent atemptats.

Després de la mort de Carrero Blanco, Franco va designar Arias Navarro com a successor. Tanmateix, Franco va decidir que, a la seva mort, Espanya es convertiria en una monarquia, motiu pel qual va fer venir el príncep Juan Carlos I per assegurar el seu relleu.

La mort de Franco i el final de la dictadura

A finals de 1975, el clima social era de moltes protestes. Franco va emmalaltir...

La fase tecnocràtica (1959-1969)

Inclusió al govern dels tecnòcrates (persones de formació econòmica rigorosa). Des del punt de vista social, s’experimentà una modernització accelerada de l’economia i la societat espanyola. Aquesta no va anar acompanyada de canvis significatius en el sistema polític franquista, tot i la promulgació de:

• La Ley de Prensa, la qual permetia la llibertat d’expressió.
• La Ley de Libertad Religiosa, la qual tolerava el culte privat i públic d’altres religions.

La Ley Orgánica del Estado, aprovada en un referèndum sense garanties el 1966, tractava d’una organització franquista amb la qual es volia assegurar la pervivència del règim després de la mort de Franco. Tres anys després, el 1969, Franco...

Consell de Guerra a Lluís Companys

La Sentència de 1940

Introducció

Aquest document és un fragment traduït de la sentència del consell de guerra sumaríssim a Lluís Companys (1940, Barcelona). Es tracta d'una font primària de caràcter jurídic i polític que aborda el judici i condemna de Companys.

Context de Repressió Franquista

La postguerra espanyola va estar marcada per una intensa repressió contra els opositors al règim franquista. A Catalunya, la repressió es va dirigir contra republicans, socialistes, comunistes, maçons i catalanistes. Mitjançant la Llei de Responsabilitats Polítiques (1939) i la Llei de Repressió del Comunisme i de la Maçoneria (1940), es va perseguir i jutjar a milers de persones. L'exèrcit va ser el...

I Etapa Política Exterior

1.1. Les eleccions i el govern provisional

El 12 d'abril de 1931 es van celebrar les eleccions municipals a Espanya, que van tenir una elevada participació. Els partits republicans, socialistes i nacionalistes es van imposar a 41 de les 50 capitals de província i a la majoria dels nuclis industrials. Els resultats electorals van confirmar que una bona part de l'electorat havia apostat per un canvi de règim.

Els regidors electes d'Eibar van ser els primers a proclamar la República el 14 d'abril i al llarg del dia ho van anar fent els regidors de moltes altres ciutats. Alfons XIII va haver de renunciar a la potestat reial i va abandonar el país en direcció a l'exili. Es va constituir un govern provisional que el mateix dia 14 es va fer càrrec...

Bienni rectificador: eleccions de 1933

Bienni rectificador: les eleccions de 1933 donen la victòria a la CEDA. Raons:

• Les dones ja poden votar i, en molts casos, ho faran en formes més conservadores.
• Els anarquistes s'oposaran als nous condicionaments polítics.
• La dissolució de l'aliança entre republicans i socialistes: es presenten per separat i el PSOE queda dividit.

El partit de Lerroux, amb el suport permanent de la CEDA, treballarà en els següents aspectes:

• Congelen la reforma agrària.
• Li donen una amnistia als implicats del cop d'estat de 1932.
• Limiten el traspàs de competències al govern autonòmic de Catalunya.

Revolució d'octubre de 1934

Revolució d'octubre de 1934: com a conseqüència política, l'economia continua sota mesures...

La Primera Etapa (1808-1810): Resistència

La primera etapa, de 1808 a 1810, va ser de resistència. La major part de ciutats espanyoles es van sublevar perquè no acceptaven Josep Bonaparte com a rei, i reconeixien com a únic rei legítim Ferran VII. Hi havia les juntes locals de defensa, que exercien la sobirania a cada municipi en nom de Ferran VII. També es van crear les juntes provincials de defensa, que era la unió de les locals, que van declarar la guerra a França i van signar una aliança amb el Regne Unit. Per últim, les juntes provincials es van unir formant la Junta Suprema Nacional, que va dirigir la guerra contra França. Hi va haver setges a les principals ciutats espanyoles, però ciutats com Saragossa i Girona van resistir,...