Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

Bienni Reformador (1931 - 1933)

Reforma Agrària

Reforma Educativa

La Crisi del 98 i la Fi de l'Imperi Espanyol

A Santiago de Cuba, al desembre, se signa el Tractat de París pel qual Espanya cedia Puerto Rico, les Filipines i l’illa de Guam, a més de reconèixer la independència de Cuba per 20 milions de dòlars (se li van imposar les condicions). El 1899, Espanya lliura a Alemanya la resta de territoris per 25 milions de dòlars.

Conseqüències del Desastre del 98

La derrota de l’Imperi espanyol no va produir un canvi de Govern, ni va perillar la Monarquia. Va produir el sorgiment del regeneracionisme: un replantejament dut a terme per intel·lectuals i polítics (com Francisco Silvela i Antoni Maura) que cercaven la dignificació de la política, la modernització social i la superació de l’endarreriment...

Renaixença i jocs florals

1) Renaixença: moviment cultural i literari que aspirava a recuperar l'ús de la llengua i dels senyals d'identitat catalans.

Jocs florals: Els Jocs Florals són un certamen literari que, des del segle XIX, s'associa amb la Renaixença, el naixement del catalanisme i la ciutat de Barcelona. Aquests jocs florals eren per promoure i difondre la llengua catalana i perquè els poetes escrivissin en la seva llengua.

Bases de Manresa: pensament catalanista conservador, tradicionalista i corporatiu, tot recollint els principis del catalanisme polític i expressant el paper que Catalunya hauria de tenir en la vida política espanyola.

Situació lingüística al segle XIX

2) Durant el segle XIX la llengua catalana es trobava en...

Constitució de 1845 (Moderada)

I. Principis Ideològics

• Sobirania compartida entre la Monarquia i la Nació (Corts), de manera que es presentava la monarquia com una peça històrica i consubstancial a la sobirania.
• El principi de la divisió de poders està totalment limitat, amb un major poder de la monarquia i un menor poder dels poders legislatiu i judicial.

II. Principals Òrgans

Poder Legislatiu

• Compartit entre les Corts i la Monarquia, que té capacitat de sanció legislativa i la possibilitat de dissoldre el Congrés.
• Corts bicamerals: Congrés i Senat.
  • El Senat estava format per un nombre il·limitat de senadors nomenats per la Reina amb caràcter vitalici (articles 14 i 17).
  • Per a ser senador calia pertànyer a les classes altes (art. 15)

Trienni Liberal: reformes i conflictes (1820–1823)

Per mantenir l'ordre públic i defensar el règim constitucional, es va instaurar la Milícia Nacional, un cos de ciutadans armats format per les classes mitjanes urbanes. Es va fer una nova divisió del territori en províncies i es van organitzar els nous ajuntaments mitjançant el sufragi. Es va promulgar un Codi penal (1822). Es va plantejar l'impuls de l'educació, que es va organitzar en tres graus.

Oposició i maniobres reials

Les reformes van suscitar ràpidament l'oposició de la monarquia i dels absolutistes. Degut a això, Ferran VII va paralitzar les lleis que va poder mitjançant el dret de veto que li atorgava la Constitució. També va conspirar contra el govern, amb la intenció...

Josep Torras i Bages i el Vigatanisme

Josep Torras i Bages va ser un dels principals defensors del vigatanisme. Aquest moviment era eclesiàstic i s'unia a un catalanisme més conservador. Defensava que l'Església havia de poder intervenir en la vida política i social, i que s'havien de fer les activitats pastorals en català.

El Memorial de Greuges

El Memorial de Greuges és el document on es van exposar queixes que tenien com a idea defensar Catalunya. Sorgeix gràcies al II Congrés Catalanista de 1883. Es van defensar idees com:

• La cooficialització del català i el castellà.
• El dret civil català.
• Polítiques proteccionistes.

Aquest congrés provenia de les idees d'Almirall i del I Congrés Catalanista.

Les Bases de Manresa

Les Bases de Manresa,...

Restabliment de l'Absolutisme (1814-1820)

Un cop derrotat Napoleó, a Espanya es plantejava el problema de la integració de Ferran VII en el nou ordre constitucional nascut a les Corts de Cadis. El monarca havia abandonat el país com a rei absolut i hi retornava, després del Tractat de Valençay, en el marc d’una monarquia constitucional. Aquest fet feia desconfiar els liberals que acceptés el nou ordre. Així, els diputats van disposar que Ferran VII viatgés directament a Madrid per jurar la Constitució. El rei, temorós d’enfrontar-se amb els que durant sis anys havien resistit l’invasor francès, va acatar les condicions. Però els absolutistes, fonamentalment la noblesa i el clergat, sabien que amb el retorn del monarca disposaven...

La Primera Revolució Industrial (1780-1850)

La Revolució Agrícola va comportar un augment de la producció, mentre que la revolució demogràfica va provocar un augment de la població i la demanda. El comerç internacional va permetre l'augment del capital, i les millores en comunicació i transports van assegurar un transport ràpid i barat. Les innovacions tecnològiques van introduir màquines en la producció i el transport.

• Sistema fabril: Indústria tèxtil (cotó) i siderúrgica (carbó i ferro).
• Liberalisme econòmic: Adam Smith, Robert Malthus i David Ricardo.
• Capitalisme.

La Segona Revolució Industrial (1870-1914)

Es caracteritza per les noves energies, amb la substitució del carbó per l'electricitat i el petroli.

• Indústries: Metal·lúrgia

El Concordat de 1851

Sota la Constitució de 1845 i el regnat d'Isabel II, s'estableix el següent:

• Pau religiosa: La religió catòlica és l'única oficial.
• Ensenyament: L'Estat obliga a impartir la doctrina catòlica en l'ensenyament públic i privat.
• Béns eclesiàstics: L'Estat reconeix a l'Església el dret d'adquirir béns sense consentiment de la Santa Seu.
• Institucions: Dret a crear cases de religiosos, monestirs, convents i centres educatius.

Nota: A canvi d'aquests privilegis, l'Església va donar suport a Isabel II i no als carlins.

El Concordat de 1953

L'Estat va fer noves concessions a l'Església:

• Confessionalitat catòlica de l'Estat.
• Prohibició de cultes públics no catòlics.
• Exempció fiscal de béns i activitats.
• Adequació dels límits