Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

Restauració Borbònica: El Sistema Canovista

El pronunciament de Martínez Campos el desembre del 1874, acollit favorablement per l'exèrcit i per les forces polítiques conservadores, va significar la restauració de la monarquia en la persona d'Alfons XII, l'únic fill mascle d'Isabel II.

El polític del moment va ser Antonio Cánovas del Castillo, que va assumir la regència fins a la tornada del rei, el gener del 1875. El nou règim polític és conegut com a "sistema canovista". Consistia en una monarquia parlamentària en què dos partits es turnarien pacíficament en el poder i que coincidissin ideològicament en l'essencial.

Objectius del Sistema Canovista

Per aconseguir el seu propòsit, es van plantejar dos objectius principals:

• Elaborar

Evolució política

Antic Règim

Antic Règim: Regnava un rei absolutista (monarquia absoluta).

El monarca era d’origen diví i tenia tot el poder: era el cap de l’exèrcit, del govern, feia les lleis… Les corts eren simplement consultives però no tenien cap poder.

Estat liberal

Estat liberal: Es basava en una monarquia parlamentària i constitucional (tenia una constitució) que defensava la sobirania nacional i la igualtat de drets.

Hi havia divisió de poders: Executiu (executa les lleis, entre el govern i el rei), Legislatiu (elabora les lleis) i Judicial (poder independent format per jutges i tribunals). També es defensava el dret al sufragi.

Procés de canvi i conflictes

El procés de canvi d’un règim absolutista a un règim liberal...

La Restauració Borbònica (1875-1898): Sistema Polític i Crisi Colonial

El Sistema Canovista i el Torn Pacífic

• Proclamació d'Alfons XII (1874): El general Martínez Campos proclama el nou rei Alfons XII, fill d'Isabel II.
• Cánovas del Castillo: Va crear un sistema de govern basat en l'alternança de poder dels dos grans partits dinàstics:
  • Partit Conservador: (Liderat per Cánovas, amb suport de l'Església i les elits).
  • Partit Liberal: (Liderat per Sagasta, que donava suport a obrers, sindicats i funcionaris).
• Torn Pacífic: Mecanisme d'alternança pactada per garantir l'estabilitat monàrquica.
• Pacte del Pardo (1885): Acord entre Conservadors i Liberals per donar suport al regnat de Maria Cristina i mantenir la monarquia, evitant la pressió

Revolució Russa (1917)

La Revolució Russa de 1917 va ser una revolució obrera de caràcter marxista, amb l'objectiu que el poder fos transferit a la classe treballadora.

Context Previ a la Revolució

Abans de 1917, l’Estat estava governat per una monarquia absolutista dirigida pel Tsar Nicolau II (família dels Romanov).

Característiques del Govern Tsarista

• Autocràcia (govern en mans d'una minoria).
• Majoria de pagesos pobres i una classe obrera reduïda.
• Exèrcit poderós.
• Recolzament de l’Església cristiana ortodoxa.
• Règim gairebé feudal.
• Burocràcia fidel al servei del Tsar.
• Condicions de vida miserables per a la majoria de la població.

L'Ascens del Marxisme i els Soviets

El 1898 es va crear el Partit Socialdemòcrata Rus (POSDR) amb idees...

• Per la llibertat sindical.
• L’amnistia per delictes polítics.
• La legalització dels partits, llevat dels comunistes i d’ERC.
• Es van dissoldre el Tribunal d’Ordre Públic (TOP) i el Sindicat Vertical.

Extrema Dreta

• L’assassinat d’un grup d'advocats laborals de CC.OO (la *matanza de Atocha*).
• Atemptats contra llibreries

La política expansionista i els tractats internacionals

La política expansionista es va poder dur a terme gràcies a una sèrie de tractats internacionals entre els règims totalitaris:

• Pacte Antikomitern (1936): entre Alemanya i el Japó per lluitar contra el comunisme.
• Eix Roma-Berlín (1936): aliança entre Hitler i Mussolini.
• Pacte d'Acer (1939): va renovar l'aliança Roma-Berlín.
• Pacte de no-agressió (agost del 1939): entre la URSS i Alemanya.

La invasió de Polònia (1 de setembre de 1939)

• Hitler va reclamar Danzig (ciutat habitada per alemanys que unia la Prússia Oriental amb la resta del territori alemany). Polònia es va negar a lliurar-la i Hitler va envair el país.
• França i la Gran Bretanya van emetre un ultimàtum de 48 hores, sense

El franquisme també va expulsar del món laboral tothom qui s'havia destacat a favor de la causa republicana. Es va dur a terme una depuració generalitzada de funcionaris i es va procurar, amb pressions, que es fes el mateix en el sector privat. L'any 1939 una llei va establir que només es mantindrien als llocs de treball els funcionaris clarament adherits al Movimiento Nacional. El cos de funcionaris del magisteri va ser objecte d'una depuració especialment dura; una tercera part dels mestres de Catalunya van ser sancionats amb la separació definitiva, la suspensió temporal del sou i la feina o el trasllat forçós de la seva destinació.

Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Preàmbul de la Guerra Civil

El Front Popular guanya les eleccions del 36 i part de l'exèrcit comença a conspirar contra aquest, plantejant un cop d'estat basat en dos punts principals: 1. Impedir una revolta comunista a Espanya; 2. La por de la desintegració de la pàtria per part de Catalunya, Euskadi i Galícia. Durant la primavera va empitjorar l'ordre públic (el món obrer crema esglésies) i el govern d'Azaña i Casares no va saber aturar-ho. Des del febrer del 36, el govern republicà reactiva les polítiques del 31, com la divisió entre Església i Estat, la reforma agrària, els estatuts d'autonomia i la millora del camp educatiu.

Radicalització de la Política i la Societat

Les forces d'oposició...

Les Principals Reformes de la Segona República

La Reforma Militar

L'objectiu era crear un exèrcit professional i democràtic, a més d'assegurar el sotmetiment de l'exèrcit al poder civil a través de la creació de la Guàrdia d'Assalt i el tancament de l'Acadèmia Militar de Saragossa. En conseqüència, molts militars es van oposar a aquestes mesures.

La Reforma Laboral

Tenia l'objectiu de millorar les condicions laborals dels obrers i camperols a través de les lleis de contractes de treball o de jurats mixtos. Es van crear:

• Assegurances socials.
• 7 dies de vacances pagades.
• Augment de salaris.
• Setmana laboral de 40 hores.

En conseqüència, els sindicats i treballadors hi donen suport, però les organitzacions patronals s'hi oposen i frenen alguns...

Ocupació del nord (abril-octubre del 1937)

Franco va decidir abandonar Madrid i concentrar els esforços a la zona nord. Els combats principals es van produir entre l'abril i l'octubre del 1937. Els insurrectes, comandats per Mola, van atacar Biscaia a finals de març.

• 26 d'abril: Guernica va ser arrasada per l'aviació nazi per ordre de Franco.
• 19 de juny: Bilbao va ser ocupada gràcies a la superioritat d'armament i aviació.

El mes de juliol, la República va emprendre l'atac de Brunete i, més endavant, el de Belchite, però no va poder evitar que les tropes de Franco entressin a l'agost a Santander i, dos mesos més tard, ocupessin Astúries. La pèrdua del nord va significar la pèrdua de tota la indústria siderúrgica (armes, matèries...