Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

L'Impacte de la 2GM: Camps, Resistència i la Creació de l'ONU

Història4,06 KB

L'Europa Sota Domini Nazi (1939-1945)

Explotació i Objectius de l'Ocupació

  • Finalitat de l'ocupació nazi: explotació dels territoris.
  • Població obligada a contribuir a l'esforç de guerra d'Alemanya (AL).
  • Treballadors traslladats a Alemanya.
  • Presoners utilitzats com a mà d'obra industrial.

Camps de Concentració i Extermini

Els camps van ser utilitzats per empresonar i exterminar opositors polítics i grups ètnics considerats inferiors:

  • Dachau: (Comunistes, socialistes, demòcrates, grups ètnics).
  • Mauthausen i Ravensbrück.
  • Auschwitz: El més modern, amb novetats tecnològiques per a l'extermini massiu.

Moviments de Resistència Antifeixista

Accions contra les forces de l'Eix (AL):

  • Partisans: Comunistes a Iugoslàvia.
  • Partisans Antifeixistes: Accions
...
Continua llegint "L'Impacte de la 2GM: Camps, Resistència i la Creació de l'ONU" »

La Reforma Agrària Liberal a Espanya: Història i Etapes

Història3,1 KB

La reforma liberal pretenia un millor repartiment de les terres entre la gent. Tradicionalment, les terres havien estat en mans d'uns pocs (noblesa, Església i ajuntaments).

Etapes de la Reforma Agrària

Regnat de Josep I (1810-1814)

La política de Josep Bonaparte va iniciar la reforma, establint uns canvis que varen ser interromputs per la tornada de l'absolutista Ferran VII.

Trienni Liberal (1820-1823)

Es va fer una reposició de la llei de desvinculació i dissolució dels senyorius, aprovant una llei que donava els béns dels ordres dissolts per Josep I.

Les Regències (1834-1843)

Es restableixen les lleis del Trienni, com la reforma de Mendizábal el 1836, que decreta la desamortització de béns dels ordres religiosos i la desvinculació de...

Continua llegint "La Reforma Agrària Liberal a Espanya: Història i Etapes" »

Feixisme italià: causes, suport social i presa del poder (1922)

Història3,22 KB

Feixisme italià: context i suport social

Feixisme italià: crisi econòmica, inflació, atur, conflictivitat obrera... Es senten defraudats amb els acords de Saint‑Germain (les terres irredentes).

Qui dona suport al feixisme?

Qui dóna suport al feixisme? Entre els suports socials destacats hi ha:

  1. Soldats desmobilitzats.
  2. Joves romàntics.
  3. Persones frustrades per la ineficàcia del sistema liberal.
  4. Classes mitjanes, urbanes i rurals; molt afectades per la crisi econòmica i espantades per l'expansió del comunisme.
  5. Grans industrials i terratinents, que finançaven les grans organitzacions feixistes perquè fossin la força de xoc contra socialistes i comunistes.
  6. Exèrcit i policia, que toleraven o col·laboraven amb la violència.
  7. Classes obreres provinents
...
Continua llegint "Feixisme italià: causes, suport social i presa del poder (1922)" »

Quienes van ser les principals mesures del consell del poble ja amb Lenin al poder?

Història3,96 KB

·Tsarisme: Règim polític establert a l’Imperi rus al principi del Segle XX, en el qual el Govern absolut estava en mans del tsar, el poder del qual es considerava que Provenia de Déu i que no estava subjecte a cap Constitució ni Parlament.
·NEP: La Nova Política Econòmica va ser la nova orientació econòmica, que es va aplicar a Rússia entre el 1921 i el 1928. El seu objectiu era augmentar la producció molt Ràpidament i millorar les condicions de vida de la població.
Va consistir en aturar alguns grans canvis Socials com la desaparició de la propietat privada i el control estatal de la Indústria i de l’agricultura.
·Menxevic: Fracció del Partit Socialdemòcrata Rus, del qual se separa al congrés de Londres del 1903. Els menxevics

...
Continua llegint "Quienes van ser les principals mesures del consell del poble ja amb Lenin al poder?" »

El Bienni Conservador i la Segona República (1933-1935)

Història2,61 KB

El Bienni Conservador (1933-1935)

Les eleccions del 1933: el govern de dretes

La Constitució de l’any 1931 va aprovar el sufragi femení, que es va exercir per primer cop en les eleccions de l’any 1933. Les forces d’esquerra es van presentar de manera desunida: els republicans i els socialistes van presentar diferents candidatures per separat. Les dretes, en canvi, es van presentar de manera unida i van sortir guanyant les eleccions. Van dirigir el govern durant dos anys i l’esquerra va anomenar aquest període com el Bienni Negre.

Les dues forces polítiques més votades van ser el Partit Republicà Radical, dirigit per Alejandro Lerroux, i la CEDA, per José María Gil Robles. Davant d’aquesta situació, el president de la República,...

Continua llegint "El Bienni Conservador i la Segona República (1933-1935)" »

Anàlisi del Conflicte: La Gran Guerra i el Tractat de Versalles

Història3,71 KB

La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va ser un conflicte bèl·lic que va involucrar les grans potències industrials europees de l'època. Aquest conflicte es va estendre cap a altres continents, generant conseqüències greus i profundes a nivell mundial.

Les Aliances Militars

  • La Triple Aliança (1882): Formada per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia, amb l'objectiu d'aïllar França.
  • La Triple Entesa (1907): Formada per Anglaterra (Regne Unit), Rússia i França.

Causes de la Gran Guerra (1890-1914)

Aquest període, conegut com la Pau Armada, es va caracteritzar per:

  • Rivalitats entre potències imperialistes (finals del segle XIX i principis del XX).
  • La Segona Revolució Industrial.
  • L'expansió imperialista.

Factors Específics de Conflicte

  • Econòmics:
...
Continua llegint "Anàlisi del Conflicte: La Gran Guerra i el Tractat de Versalles" »

La ràdio i la televisió: evolució dels informatius als anys 50

Història3,08 KB

De la ràdio a la TV

Els informatius van néixer als anys 50 com a còpia dels informatius radiofònics. Quan la ràdio va néixer, no hi havia informatius. Als anys 30 la ràdio era únicament un aparell de propaganda. Després de la Segona Guerra Mundial, però, els informatius van néixer: es van traslladar de la ràdio a la televisió. La televisió era considerada una «ràdio en imatges» i, per això, els informatius de la ràdio es van traslladar a la TV.

La TV als anys 50: dona i conservadorisme

2.2 La TV als anys 50: el paper de la dona i el conservadorisme dels informatius

Tots els altres gèneres es van copiar de la ràdio. Així i tot, als anys 50 hi va haver una atenció informativa molt gran. Als EUA, en aquella època, la informació...

Continua llegint "La ràdio i la televisió: evolució dels informatius als anys 50" »

Hisenda espanyola al segle XIX: desamortització i deute públic

Història3,24 KB

Hisenda espanyola

Des de sempre l'Hisenda s'ha trobat endeutada. Carles IV, l'any 1792, va confiar el poder a Manuel de Godoy. El desastre naval de la batalla de Trafalgar va accentuar la crisi de la hisenda reial, agreujada per la reducció dels ingressos del comerç colonial. Godoy va plantejar la desamortització de les terres eclesiàstiques, provocant l'oposició dels privilegiats.

Després del Motí d'Aranjuez, l'abdicació de Carles IV i la dimissió de Godoy, la monarquia sofria una dura crisi. Any després, les Corts de Cadis van pretendre eliminar les primogenitures i desamortitzar les terres comunals, amb l'objectiu de recaptar diners per al deute públic.

A partir del 1815, l'Hisenda reial entrà en fallida, ja que la guerra amb les...

Continua llegint "Hisenda espanyola al segle XIX: desamortització i deute públic" »

El Catalanisme Polític: De la Lliga a les Bases de Manresa

Història2,8 KB

La Lliga de Catalunya i el Catalanisme Conservador

El 1887, del Centre Català se'n separen intel·lectuals conservadors i funden la Lliga de Catalunya:

  • Té un caràcter conservador (connecta amb la burgesia).
  • Reivindica l'oficialitat del català.
  • Defensa el dret civil català i el proteccionisme.
  • Presenta el 1888 el Missatge a la Reina Regent, en què demana autonomia per a Catalunya.
  • El 1889 impulsa una campanya contra la reforma del Codi Civil que s'estava discutint al parlament espanyol. El govern accedeix finalment a canviar la redacció del nou Codi Civil, el que es presenta com la primera victòria del catalanisme.

El catalanisme tradicionalista

  • Durant el s. XIX, bona part del clero català s'identifica amb el carlisme.
  • Quan el Vaticà fa públic
...
Continua llegint "El Catalanisme Polític: De la Lliga a les Bases de Manresa" »

Les Fases de la Revolució Francesa: Guia Completa

Història3,12 KB

Fases de la Revolució Francesa

L'Assemblea Nacional transforma França en un sistema liberal a través de les següents fases:

1. Monarquia constitucional (1789-1792)

  • Suport de la burgesia més conservadora.
  • Volia un acord amb el rei i amb els privilegiats per eliminar l'Antic Règim i imposar un liberalisme restringit (censatari).
  • 4 d'agost de 1789: es decreta l'eliminació del feudalisme i es redacta la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
  • 1791: promulgació de la Constitució, que estableix la separació de poders, la sobirania nacional i la igualtat legal.
  • Assemblea Legislativa: es prohibeix la tortura, s'eliminen els gremis, s'obliga els nobles a pagar impostos i s'estableix la igualtat per a tots els ciutadans.
  • Creació de la Guàrdia
...
Continua llegint "Les Fases de la Revolució Francesa: Guia Completa" »