Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

Primera Guerra Mundial: Fronts Secundaris, Crisi de 1917 i Final

Història2,81 KB

Fronts Secundaris i la Guerra Naval (1915-1917)

Davant de l'estabilitat dels fronts principals, els aliats van intentar trencar l'equilibri atacant zones secundàries.

Expansió del Conflicte

El Front del Mediterrani: Gal·lípoli

Al Mediterrani, els britànics van intentar prendre el Bòsfor i els Dardanels per aïllar Turquia, però van fracassar estrepitosament a Gal·lípoli (1915).

Les Colònies Alemanyes a Àfrica i Àsia

Les colònies alemanyes de l'Àfrica van ser conquerides pels britànics —excepte Tanganika— i les de l'Àsia, pel Japó.

L'Orient Mitjà i l'Imperi Otomà

A l'Orient Mitjà, els aliats van ocupar les possessions otomanes de Palestina, Síria, Aràbia i l'Iraq, amb l'ajuda dels nacionalistes àrabs.

La Guerra Naval i el Bloqueig

Paral·lelament,...

Continua llegint "Primera Guerra Mundial: Fronts Secundaris, Crisi de 1917 i Final" »

La Generalitat Republicana i la Reorganització de la Dreta

Història3,21 KB

Catalunya Autònoma i l'Estatut de 1932

La Constitució del 1931 va donar el marc legal per desenvolupar l'Estatut. Francesc Macià havia proclamat l'Estat Català des del balcó de la Generalitat. Les negociacions amb el govern provisional van portar a la tasca d'elaborar un Estatut d'Autonomia. A Catalunya, el govern de la República Catalana, presidit per Macià, només va durar poc. Els dirigents nacionalistes catalans van haver de renunciar a la sobirania nacional i a l'estat federal. En canvi, Catalunya va obtenir un règim provisional d'autogovern i el compromís per part del poder central que s'iniciaria el procés per redactar i aprovar un Estatut d'Autonomia.

Una comissió es va reunir a Núria i va enllestir un avantprojecte de l'Estatut...

Continua llegint "La Generalitat Republicana i la Reorganització de la Dreta" »

Guerra Civil Espanyola: Cronologia i Esdeveniments Clau (1936-1939)

Història5,24 KB

L'Alçament Nacional i l'Inici de la Guerra Civil (1936)

Juliol de 1936: El Cop Militar i la Resposta Republicana

  • El 17 de juliol de 1936 es produeix l'Alçament Nacional.
  • El 19 de juliol, Casares Quiroga és substituït per José Giral, qui dissol l'exèrcit i entrega les armes a la població.
  • La insurrecció triomfa a Castella i Lleó i a Galícia.
  • El general Goded dirigeix el cop militar a Catalunya, però els insurrectes no aconsegueixen el poder.
  • El 19 de juliol, la Generalitat mobilitza la població al carrer, resultant en un triomf popular.

La Guerra Civil: Un Conflicte Internacional

La Guerra Civil Espanyola esdevé un enfrontament entre comunisme i feixisme, amb una clara implicació internacional.

  • Agost de 1936: Gran Bretanya impulsa el Comitè
...
Continua llegint "Guerra Civil Espanyola: Cronologia i Esdeveniments Clau (1936-1939)" »

La Renaixença popular i els inicis del catalanisme polític

Història2,89 KB

1.3. La Renaixença popular

També es va desenvolupar un moviment cultural popular que defensava la utilització del català «que es parla» i que comptava amb la tradició d'una literatura i d'un teatre que tractaven temes quotidians.

En aquest moviment van destacar Josep Anselm Clavé, Abdó Terrades i Frederic Soler:

  • Clavé va contribuir amb el repertori de cançons que interpretaven les societats corals.
  • Terrades va escriure obres teatrals satíriques de contingut antimonàrquic.
  • Frederic Soler, conegut com Serafí Pitarra, va escriure un teatre caricaturesc i sarcàstic.

En la dècada del 1870 es van apropar ambdós corrents de la Renaixença. Els Jocs Florals van assolir la seva plenitud amb figures com Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer.

El...

Continua llegint "La Renaixença popular i els inicis del catalanisme polític" »

Anàlisi del Cop d'Estat de 1936: Inici i Desenvolupament de la Guerra Civil Espanyola

Història3,71 KB

El Cop d'Estat de 1936: Inici i Desenvolupament

El novembre de 1935, el General Emilio Mola va iniciar la conspiració del Cop d’Estat amb l'objectiu d'apoderar-se de Madrid i Barcelona per paralitzar la República, preveient l'ús de la violència des del principi.

Trasllat de Tropes i Insurrecció

  • Es va traslladar l'Exèrcit d'Àfrica a través del "Dragon Rapide", una avioneta facilitada per l'amo de la Banca March i principal contrabandista, Joan March.

El 17 de juliol, a Melilla, es va dur a terme el Cop d’Estat pel Coronel Juan Yagüe. Els dies següents, es va produir la insurrecció i els rebels van començar a apoderar-se de zones rurals, Sevilla i Saragossa.

Fracàs Inicial i Reacció Republicana

Tot i així, el Cop d’Estat va fracassar...

Continua llegint "Anàlisi del Cop d'Estat de 1936: Inici i Desenvolupament de la Guerra Civil Espanyola" »

La Restauració (1874‑1902): torn pacífic, caciquisme i 1898

Història13,9 KB

La Restauració: torn pacífic i mecanismes

a) Torn pacífic ideat per Cánovas

a) El polític Cánovas va idear un sistema d'alternança pacífica al poder, entre conservadors i liberals, basat en el pacte i en la manipulació dels mecanismes electorals. Aquest sistema es va recolzar en les institucions de la corona, l'exèrcit i els partits conservador i liberal, que s'alternaven en el poder.

b) Mecanismes de control electoral

b) Per assegurar l'alternança en el poder de conservadors i liberals s'utilitzaven uns mecanismes que controlaven els resultats electorals:

  • compra de vots i coacció dels votants mitjançant el caciquisme;
  • designació prèvia dels candidats (encasellat, cuneros);
  • falsejament d'actes i de les llistes electorals;
  • altres pràctiques
...
Continua llegint "La Restauració (1874‑1902): torn pacífic, caciquisme i 1898" »

Societat, Moviment Obrer i Economia a Espanya (s. XIX-XX)

Història22,47 KB

La Societat Espanyola al Segle XIX i Principis del XX

L’estructura social

La noblesa

L’alta noblesa va acceptar el liberalisme perquè, malgrat perdre els privilegis, va augmentar la riquesa mitjançant les desamortitzacions. De seguida va enllaçar amb l’alta burgesia i va participar en els grans negocis, a més de conservar un gran poder polític: sufragi censatari, part dels senadors i alts càrrecs de l’exèrcit. La petita noblesa va perdre els privilegis i en la seva major part van quedar com a propietaris agraris relativament acomodats. Això explica actituds molt reaccionàries, com les seves simpaties per la causa carlina o la participació en organismes com l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, que defensava els interessos...

Continua llegint "Societat, Moviment Obrer i Economia a Espanya (s. XIX-XX)" »

Les Causes i les Etapes Clau de la Revolució Francesa (1789-1792)

Història5,5 KB

Causes de la Revolució Francesa

Les causes es poden classificar en factors estructurals (llunyans) i conjunturals (pròxims):

  • Causes Socials i Polítiques:
    • L'existència de l'Antic Règim (A.R.), amb una societat estamental dividida entre privilegiats i no privilegiats.
    • La influència del nou pensament de la Il·lustració (idees de Rousseau, Montesquieu, etc.). La burgesia reclamava canvis polítics per acabar amb la intervenció estatal, els privilegis aristocràtics i l'absolutisme.
  • Causes Econòmiques i Fiscals:
    • La Monarquia Francesa (especialment la cort de Versalles) vivia en un luxe ostentós, generant malestar entre la classe baixa de París.
    • Greu crisi econòmica, agreujada per les males collites i l'augment del preu del pa (Crisi de Subsistència
...
Continua llegint "Les Causes i les Etapes Clau de la Revolució Francesa (1789-1792)" »

Causes i Conseqüències de les Onades Revolucionàries del Segle XIX

Història3,07 KB

La Revolució de 1820

Alemanya

Agitació a les universitats alemanyes contra la Restauració. Aquesta agitació va ser dissolta per Metternich.

Espanya

El general Riego va donar un cop d'estat i va obligar el rei Ferran VII a signar la constitució liberal, coneguda com "La Pepa" (1812).

Nàpols

Es va produir una nova revolta, però Metternich va tornar a intervenir i la va aixafar.

Grècia

Hi havia un sentiment romàntic de ser un estat independent dels turcs. A l'Assemblea d'Epidaure, es van proclamar independents, però la revolta va ser aixafada en la Matança de Quios.

La Revolució de 1830

França: De Lluís XVIII a Lluís Felip d'Orleans

Lluís XVIII i la Carta Atorgada

Lluís XVIII va atorgar una Carta Atorgada en la qual s'establien uns principis...

Continua llegint "Causes i Conseqüències de les Onades Revolucionàries del Segle XIX" »

Guerra d'Independència EUA i Revolució Francesa: Causes i Fets Clau

Història3,78 KB

Guerra d'Independència dels EUA i Revolució Francesa: Anàlisi Comparativa

Causes de la Guerra d'Independència dels EUA

Els colons lluitaven per defensar els seus drets com a súbdits britànics i reclamaven:

  • Una representació adequada al Parlament.
  • L'abolició dels impostos dictats pel govern metropolità.

Característiques de la Constitució dels EUA

La constitució dels EUA es basava en els principis teòrics del liberalisme i establia una organització política:

  • Republicana i federal.
  • Cada estat conservava la seva autonomia per als assumptes interns.
  • Hi havia tres institucions comunes: el Congrés, el Govern i el sistema Judicial.

Causes de la Revolució Francesa (1789)

Les principals causes que van conduir a la Revolució Francesa van ser diverses:...

Continua llegint "Guerra d'Independència EUA i Revolució Francesa: Causes i Fets Clau" »