Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

1. Les causes de la Segona Guerra Mundial

1.1 Una pau fictícia

Els poc més de 20 anys que van separar la Primera Guerra Mundial de la Segona van estar plens de conflictes. La tensió internacional va ser molt gran; els problemes derivats de la guerra i l'acord de Versalles van provocar inestabilitat i dificultats econòmiques als derrotats. La crisi del 1929 i el sorgiment del feixisme van augmentar la inestabilitat. L'expansió nazi a Europa, afavorida per la feblesa democràtica i la URSS, va provocar un conflicte previsible per al 1930. El Japó va augmentar l'imperialisme a Àsia i va rivalitzar amb els EUA al Pacífic, cosa que va provocar un enfrontament.

1.2 La política expansionista a Alemanya

La primera conseqüència de l'accés al...

La Segona República i la Guerra Civil (1931-1939)

La República Reformista (1931-1933)

• A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, les candidatures republicanes van assolir l’èxit a les principals ciutats d’Espanya i de Catalunya.
• Entre el 1931 i el 1933, els partits d’esquerra van governar Espanya.
• Els partits d’esquerres van impulsar diverses reformes amb l’objectiu de modernitzar l’Estat, les quals van ser mal rebudes per les forces conservadores.

La República Conservadora (1933-1936)

• Els partits de dretes van obtenir la victòria a les eleccions del novembre de 1933 i van paralitzar algunes reformes.
• L’octubre de 1934, diversos partits i sindicats d’esquerres van protagonitzar una revolució violenta a Astúries amb

L'Apaivagament de les Democràcies Occidentals davant Hitler

Les democràcies occidentals van acceptar les accions de Hitler per a tractar d’impedir la guerra, adoptant una política d'apaivagament.

Àustria: L'Anschluss (Març de 1938)

Hitler va envair el seu país natal, Àustria, al març de 1938. Aquesta annexió d'Àustria al Tercer Reich contrarenia la Pau de París, però les democràcies occidentals no es van atrevir a impedir-ho. Amb l'assentiment de bona part de la població, van adoptar una política d'apaivagament que tenia el precedent en la passivitat davant la intervenció italoalemanya a Espanya.

Txecoslovàquia i la Conferència de Múnic (Setembre de 1938)

Un mes més tard, es van aguditzar els conflictes nacionalistes a la regió...

El Debat sobre el Sufragi Femení a la Segona República

Durant la Segona República, el moviment feminista va aconseguir mobilitzar una minoria de dones defensores de la no-discriminació per raó de sexe. La Constitució del 1931 establia la igualtat entre sexes, encara que l'aprovació del dret de sufragi femení va enfrontar les úniques diputades presents en aquell moment a les Corts: Clara Campoamor, Victoria Kent i Margarita Nelken.

La primera era partidària del vot de les dones, mentre que les altres dues, tot i que militaven en organitzacions feministes, argumentaven que seria un error implantar-lo immediatament. Consideraven que la influència de l'Església entre la majoria de les dones i el seu escàs nivell d'instrucció beneficiarien...

La Llengua Catalana Avui

Marc Legal de la Llengua

La llengua catalana, des del segle XVII a França i des del segle XVII a Espanya, té el trist rècord de ser una de les llengües europees amb més decrets i lleis que l'han prohibit o marginat.

Fi del Franquisme (1975)

El final del franquisme (1975) va donar pas al règim democràtic i autonòmic, que va reconèixer els estatuts del català com a llengua oficial a la major part dels Països Catalans:

• El català és cooficial amb el castellà a Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears.
• El català és oficial a Andorra.

Cooficialitat a Catalunya

El conjunt de lleis que regulen la cooficialitat del català a Catalunya estableixen que el català és:

• La llengua pròpia de Catalunya i la que

Les etapes militars de la Guerra Civil Espanyola

Després del fracassat cop d'estat de juliol de 1936, es va iniciar la Guerra Civil. Les tropes insurrectes van dur a terme ofensives militars, mentre que els republicans van realitzar operacions defensives.

Els primers combats i la batalla de Madrid

Entre el juliol de 1936 i el març de 1937, el primer objectiu dels insurrectes va ser Madrid. Les tropes del general Mola, procedents de Navarra, van ser aturades a Somosierra i Guadarrama. L'Exèrcit d'Àfrica, amb cobertura aeronaval d'Alemanya i Itàlia, va aconseguir passar l'estret de Gibraltar. Franco va dirigir-se cap a Madrid a través d'Extremadura, però la defensa el va aturar.

El govern de la República es va traslladar a València per seguretat,...

El Creixement Econòmic i les Bases de l'Estabilització

Es va assolir un nivell de creixement tan important que només va ser superat per Japó. Aquesta estabilització es va basar en la fixació d'un canvi estable de la pesseta i en diverses mesures econòmiques clau:

• Reducció de la despesa pública i congelació del sou del funcionariat.
• Moderació salarial per tal d'evitar la inflació.
• Reducció de l'intervencionisme de l'Estat en l'economia.
• Liberalització de les importacions i afavoriment de les exportacions.
• Estimulació de les inversions estrangeres, excepte en indústries de guerra, serveis públics i activitats relacionades amb la informació.

La Guerrilla Antifranquista (Maquis)

Les partides guerrilleres, conegudes com a *maquis*, van...

El règim franquista: Estructura i ideologia

Inicialment, l'organització i la simbologia franquista es basaven en el nazisme alemany i el feixisme italià. Qualsevol càrrec de l'Estat havia de jurar fidelitat al règim. Franco era cap de l'Estat, del govern, de l'únic partit polític permès i generalíssim dels exèrcits.

Institucions i control social

• Partit únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
• Sindicat únic: Organización Sindical Española.
• Joventut: Frente de Juventudes (encarregat d'enquadrar el jovent des dels 7 anys).

Es va acabar amb la separació de poders; el poder executiu, presidit per Franco, es va imposar sobre el legislatiu i el judicial.

Suports socials i polítics

Des del primer moment, el règim franquista va...

Reacció del Govern

Després de les dimissions del govern de Santiago Casares Quiroga i Martínez Barrios, el 19 de juliol, Azaña nomena José Giral, qui repartirà armes als partits del Front Popular i a les organitzacions obreres per fer front als militars insurrectes.

A conseqüència de l'aixecament militar, Espanya va quedar dividida en dos bàndols:

• Bàndol republicà: Urbà, industrial, amb una classe obrera nombrosa i de vot esquerrà. Els republicans van tenir el suport majoritari de l'aviació, obrers, petits camperols, jornalers i part de la petita i mitjana burgesia.
• Bàndol nacional: Agrícola, ramader, rural i de dretes. Tenien més efectius militars en terra (Exèrcit d'Àfrica) i marina. A més, disposaven de més oficials ensinistrats

La Restauració Borbònica (1875-1902)

• Constitució de 1875: Amplia la declaració de drets i llibertats, estableix la divisió de poders i el sufragi censatari masculí.
• Conflictes bèl·lics: Fi de la guerra carlina i guerra d'independència de Cuba. Destaca l'incompliment dels acords de la Pau de Zanjón, el mercat captiu i l'aranzel de Cànovas.
• Sistema bipartidista: Alternança pacífica entre conservadors (Cànovas) i progressistes (Sagasta) sota la dinastia borbònica, defensant la constitució monàrquica i la propietat privada.

Fallida del sistema de la Restauració (1902-1931)

• 1899: Pressió fiscal pel deute de Cuba, tancament de caixes i estat de guerra.
• 1902: Alfons XIII inicia el regnat amb intents de regeneració.
• 1903-1910: Etapa conservadora