Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Josep Carner, Els Fruits Saborosos i el Noucentisme Català

Llengua i literatura2,76 KB

Introducció a Josep Carner i *Els Fruits Saborosos*

Aquest poema (___) pertany al poemari d'*Els Fruits Saborosos* de Josep Carner.

Biografia de Josep Carner (1884-1970)

Aquest autor va néixer a Barcelona el 1884. Als 12 anys ja col·laborava amb revistes com *L’Oreneta*. Va estudiar Dret i Filosofia i fou secretari de la Secció Filològica. Des del 1917 va dirigir l’Editorial Catalana. El 1924 va ser enviat a Costa Rica com a cònsol, però va continuar publicant obres. Quan va acabar la Guerra Civil, es va exiliar a Mèxic i, posteriorment, a Brussel·les, on va morir el 1970.

El Noucentisme: Context i Característiques

Aquest poemari s'emmarca dins el moviment noucentista, que s’inicia el 1906, motivat, entre altres factors, per la publicació...

Continua llegint "Josep Carner, Els Fruits Saborosos i el Noucentisme Català" »

Competències Lingüístiques i Comunicatives: Cohesió i Coherència Textual

Llengua i literatura2,91 KB

Competència Lingüística

Allò que s'ha de saber d'una llengua per saber-la escriure: gramàtica i ortografia.

Competència Comunicativa

Coneixement de les estratègies i regles de construcció de textos que cal conèixer per garantir l'eficàcia de l'acte comunicatiu.

Adequació

S'ha d'adaptar a la situació comunicativa: destinatari, context, situació, tema.

Coherència

El text ha d'incorporar la informació pertinent sobre el tema de què es tracta de manera organitzada. Tema/rema.

  • Progressió Lineal

    El tema reprèn informació aportada pel rema precedent. Típic de textos argumentatius.

  • Progressió Constant

    Els diferents remes reprenen i completen el tema inicial. Típic de textos descriptius.

  • Progressió de Tema Derivat

    L'organització es fa a partir

...
Continua llegint "Competències Lingüístiques i Comunicatives: Cohesió i Coherència Textual" »

Josep Carner a l'Exili: Nabi, Post-Simbolisme i la Quarta Etapa

Llengua i literatura2,73 KB

La Quarta Etapa (1939–1957): Post-Simbolisme i Exili

Els ideals noucentistes queden abatuts per la guerra i l'exili. És llavors que farà acte de presència el moviment post-simbolista, que s'expressarà d'una manera més crítica amb la societat.

Nabi (1941): El Poeta-Profeta i la Poesia Narrativa

Aquest període és clau, ja que Carner edità Nabi (1941), un poema narratiu extens repartit en deu cants i amb 1.365 versos. Té com a rerefons el profeta Jonàs, que rep l'encàrrec de Déu d'anar a predicar a Nínive, però ell es desdiu per por i s'embarca per mar i, per més inri, contra direcció.

Amb Nabi, Carner sorprèn tots escrivint poesia narrativa per primera vegada dins del seu registre literari, cosa inèdita en ell fins llavors. El...

Continua llegint "Josep Carner a l'Exili: Nabi, Post-Simbolisme i la Quarta Etapa" »

Anàlisi de Poesia Catalana: De l'Exili a l'Avantguarda

Llengua i literatura3,73 KB

Anàlisi de Poemes Destacats de la Literatura Catalana

CORRANDES D'EXILI (Pere Quart)

Context i Tema

Començament de la postguerra, quan l'autor inicia una trajectòria de vint anys a l'exili. L'exili és causat per haver escrit en català o haver donat diners d'algun premi als orfes de guerra. Les tres primeres corrandes situen l'instant i el lloc precisos de la fugida: la nit que es travessa la frontera. Les dues corrandes següents expliquen la desolació, el sofriment, el record i l'enyorança. En la sisena i setena corranda evoca el paisatge perdut.

Mètrica i Recursos

  • Mètrica: 7a-7a-7b-7b-7a / 7c-7d-7d-7c-7d
  • Versos: Heptasíl·labs
  • Rima: Consonant

Figures Retòriques

  • Al·literació: (Perquè ens perdoni…amb l’espatlla.)
  • Hipèrbole: (quatre
...
Continua llegint "Anàlisi de Poesia Catalana: De l'Exili a l'Avantguarda" »

Anàlisi de 'Cabra de la tardor' de Gabriel Ferrater

Llengua i literatura3,19 KB

En aquests últims versos, l'autor ha utilitzat una sinestèsia, que consisteix a barrejar percepcions o impressions procedents de diferents sentits. Així, el llenguatge mescla elements sensorials i amplia la intensitat emotiva del poema.

Interpretació del títol i l'escena

Ara es pot interpretar el títol del poema «Cabra de la tardor» com la imatge d'una cambra on es troben els enamorats; aquesta cambra esdevé un escenari on l'amor va morint, igual que la llum de la tarda, lentament.

Temps i ritme

En el vers 8, l'autor posa èmfasi en la lentitud del pas del temps; però, seguidament, en els versos 9 i 10 aquest món lent conviu amb les hores que se'n van ràpidament. En els versos 10 fins al 18 comença el diàleg entre el jo poètic i...

Continua llegint "Anàlisi de 'Cabra de la tardor' de Gabriel Ferrater" »

Joan Salvat i Papasseit: Vida, Obra i Anàlisi de 'Tot l'enyor de demà'

Llengua i literatura3,26 KB

Joan Salvat i Papasseit: Vida i Obra

Joan Salvat i Papasseit va néixer a Barcelona el 1894. Salvat va heretar els trets i un romàntic orgull de llinatge exòtic de la seva mare. Quan Salvat tenia set anys, el seu pare va morir en un tràgic accident a bord d'un vaixell. L'ofici del seu pare, el món mariner i la seva mort van influir molt en les seves obres. Va tenir una formació escolar molt precària. Als tretze anys va començar a treballar.

Inicis Literaris i Activisme

Salvat va començar a col·laborar en les revistes Los Miserables i Justicia Social de Reus, amb escrits de contingut anarquista, socialista o militant en la lluita contra la injustícia. «Gorkiano» era el pseudònim amb què signava, en honor a un dels escriptors que més...

Continua llegint "Joan Salvat i Papasseit: Vida, Obra i Anàlisi de 'Tot l'enyor de demà'" »

El Projecte: Amor, Ambició i un Pla Criminal a Barcelona

Llengua i literatura3,05 KB

El Projecte

Un dia com qualsevol a Barcelona, Xavier va agafar el bus, però aquest dia no va ser un dia qualsevol, va ser especial. Va veure una dona que el va deixar bocabadat. Es van dirigir unes poques paraules a l'autobús, i quan ella va baixar a la seua parada, Xavier també. Ell, molt insistent, va aconseguir cridar l’atenció d’aquesta. El dissabte següent es van tornar a veure i van començar a xerrar de les seues vides. Xavier era una persona humil, treballava en una agència d’orientació publicitària i vivia amb la seua mare en un antic estudi d’un pintor; eren pobres. A la dona li deien Juna, tenia 23 anys, i tots els dissabtes agafava l'autobús per visitar la seua amiga invàlida, a causa d’un accident de cotxe. Juna...

Continua llegint "El Projecte: Amor, Ambició i un Pla Criminal a Barcelona" »

Modernisme i Noucentisme: Etapes, Ideals i Corrents Literaris

Llengua i literatura3,57 KB

Modernisme i Noucentisme: Etapes, Ideals i Corrents

Etapes del Modernisme Català

El Modernisme es va desenvolupar en diverses fases clau:

  • Etapa de Gestació o Combativa (1892-1899)

    Alexandre Cortada va manifestar una manca total de concessions als valors establerts i un menyspreu cruel per les manifestacions de la cultura catalana coetània, la qual titllava de mansa, casolana, rància i antiquada. Amb la seva entrada, la revista L’Avenç esdevé el principal òrgan de difusió del Modernisme. Cortada va veure la necessitat de modernitzar l’ortografia del català i va iniciar una campanya per convertir el català en una llengua moderna i capaç de ser usada com a vehicle de comunicació en tots els àmbits.

  • Crisi i Represa del Modernisme (1894-

...
Continua llegint "Modernisme i Noucentisme: Etapes, Ideals i Corrents Literaris" »

La Poesia Catalana del Segle XV: De Turmeda a Ausiàs March

Llengua i literatura3,42 KB

Anselm Turmeda: De la Fe Cristiana a l'Islam

Anselm Turmeda va ser religiós durant tota la vida, però posteriorment es va convertir a l'islam i va passar a criticar el cristianisme. Va escriure la Tuhfa, una obra que defensa la superioritat de la religió islàmica sobre la cristiana.

Altres figures destacades de l'època inclouen Francesc d’Eiximenis (conegut pels seus sermons), Vicent Ferrer i Arnau de Vilanova.

Jordi de Sant Jordi: Innovació en la Poesia Trobadoresca

El niu cultural de l'època era València. Jordi de Sant Jordi (segle XV) era una figura provinent de la Cort, amb accés a una cultura refinada. Va introduir petites innovacions en la poesia trobadoresca, tot i que el veritable trencador seria Ausiàs March més endavant.

Canvis

...
Continua llegint "La Poesia Catalana del Segle XV: De Turmeda a Ausiàs March" »

Estil indirecte lliure exemple

Llengua i literatura2,74 KB

Text Predictiu. Conceptei finalitat del text predictiu. Te com a objectiu informar sobre estats futurs. Les prediccions poden ser descripcions d'estats futurs, narracions de fets que es creuen que poden succeir, explicacion sobre le futur o be argumentacions relacionades am ble futur. Classes de textos predictius els textos mes habituals son els bulletins metereologics. Estrctura dels textos predictius normalment segueixen un ordre cronologic en la predicció dels fets.

Text Narratiu Concepte i funció de la narració. La finalitat d'un text narratiu es narrar una historia, uns fets. Es pot narra una historia mitjançant codis diversos: oral, escrit, imatge. L'ordre de la narració, L'0orde del text es pot presetnar respectant l'ordre cornologic...

Continua llegint "Estil indirecte lliure exemple" »