Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Anàlisi de l'Estructura Narrativa

Temps i Narrador

Cal destacar que es tracta d'un temps lineal, ja que el milionari comença explicant des que es troba la mà fins que en troba el seu propietari.

• Narrador: Protagonista i en primera persona.
• Temps Narratiu: Lineal. És la successió ordenada cronològicament dels fets, accions i circumstàncies del conte; els fets s'expliquen en l'ordre en què s'han produït.

Personatges i Espai

Quant als personatges, trobem el principal, que explica la història en primera persona, i els secundaris, com la dona del protagonista, una noia molt emprenedora que dona suport al seu marit.

L'espai és el marc ambiental en què es mouen els personatges i transcorren els fets, i es tracta d'un marc real.

L'Any de la Meva

Noucentisme: Característiques Generals

El Noucentisme és un moviment cultural i polític que sorgeix a començament del segle XX a Catalunya, com a reacció i oposició al Modernisme. Amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya (la confederació de les quatre diputacions catalanes), es fa necessària una política cultural pròpia. Mentre els modernistes estaven en contra de la societat establerta, els noucentistes emergeixen amb una visió constructiva i ordenada.

Aquesta política cultural noucentista impulsa la creació d'escoles, instituts i una gramàtica, establint normes que permeten posicionar i dignificar la llengua catalana. El moviment prioritza la raó i l’intel·lecte per sobre del sentiment i de l’instint, valorant el...

El Noucentisme: Un Projecte de Modernitat

• Noucentisme
• Política d’institucionalització de Catalunya: govern de la Mancomunitat (1913).
• Infraestructura cultural moderna i eficaç per a la construcció de la «Catalunya ideal».
• Paper destacable d’intel·lectuals i escriptors (Eugeni d’Ors, Josep Carner): concreció teòrica i literària del projecte.
• Tasca de normalització i normativització lingüístiques: Pompeu Fabra, Institut d’Estudis Catalans (IEC) i definició d’una llengua literària per part dels escriptors.

Diferències i Distanciament del Modernisme

• Aspectes decisius en el canvi d’actitud i que el distancien més respecte al modernisme:
• El contrast entre l’hegemonia econòmica de la burgesia i la seva absència a la política.

Introducció a Josep Carner i *Els Fruits Saborosos*

Aquest poema (___) pertany al poemari d'*Els Fruits Saborosos* de Josep Carner.

Biografia de Josep Carner (1884-1970)

Aquest autor va néixer a Barcelona el 1884. Als 12 anys ja col·laborava amb revistes com *L’Oreneta*. Va estudiar Dret i Filosofia i fou secretari de la Secció Filològica. Des del 1917 va dirigir l’Editorial Catalana. El 1924 va ser enviat a Costa Rica com a cònsol, però va continuar publicant obres. Quan va acabar la Guerra Civil, es va exiliar a Mèxic i, posteriorment, a Brussel·les, on va morir el 1970.

El Noucentisme: Context i Característiques

Aquest poemari s'emmarca dins el moviment noucentista, que s’inicia el 1906, motivat, entre altres factors, per la publicació...

Competència Lingüística

Allò que s'ha de saber d'una llengua per saber-la escriure: gramàtica i ortografia.

Competència Comunicativa

Coneixement de les estratègies i regles de construcció de textos que cal conèixer per garantir l'eficàcia de l'acte comunicatiu.

Adequació

S'ha d'adaptar a la situació comunicativa: destinatari, context, situació, tema.

Coherència

El text ha d'incorporar la informació pertinent sobre el tema de què es tracta de manera organitzada. Tema/rema.

• Progressió Lineal

  El tema reprèn informació aportada pel rema precedent. Típic de textos argumentatius.

• Progressió Constant

  Els diferents remes reprenen i completen el tema inicial. Típic de textos descriptius.

• Progressió de Tema Derivat

  L'organització es fa a partir

La Quarta Etapa (1939–1957): Post-Simbolisme i Exili

Els ideals noucentistes queden abatuts per la guerra i l'exili. És llavors que farà acte de presència el moviment post-simbolista, que s'expressarà d'una manera més crítica amb la societat.

Nabi (1941): El Poeta-Profeta i la Poesia Narrativa

Aquest període és clau, ja que Carner edità Nabi (1941), un poema narratiu extens repartit en deu cants i amb 1.365 versos. Té com a rerefons el profeta Jonàs, que rep l'encàrrec de Déu d'anar a predicar a Nínive, però ell es desdiu per por i s'embarca per mar i, per més inri, contra direcció.

Amb Nabi, Carner sorprèn tots escrivint poesia narrativa per primera vegada dins del seu registre literari, cosa inèdita en ell fins llavors. El...

Anàlisi de Poemes Destacats de la Literatura Catalana

CORRANDES D'EXILI (Pere Quart)

Context i Tema

Començament de la postguerra, quan l'autor inicia una trajectòria de vint anys a l'exili. L'exili és causat per haver escrit en català o haver donat diners d'algun premi als orfes de guerra. Les tres primeres corrandes situen l'instant i el lloc precisos de la fugida: la nit que es travessa la frontera. Les dues corrandes següents expliquen la desolació, el sofriment, el record i l'enyorança. En la sisena i setena corranda evoca el paisatge perdut.

Mètrica i Recursos

• Mètrica: 7a-7a-7b-7b-7a / 7c-7d-7d-7c-7d
• Versos: Heptasíl·labs
• Rima: Consonant

Figures Retòriques

• Al·literació: (Perquè ens perdoni…amb l’espatlla.)
• Hipèrbole: (quatre

En aquests últims versos, l'autor ha utilitzat una sinestèsia, que consisteix a barrejar percepcions o impressions procedents de diferents sentits. Així, el llenguatge mescla elements sensorials i amplia la intensitat emotiva del poema.

Interpretació del títol i l'escena

Ara es pot interpretar el títol del poema «Cabra de la tardor» com la imatge d'una cambra on es troben els enamorats; aquesta cambra esdevé un escenari on l'amor va morint, igual que la llum de la tarda, lentament.

Temps i ritme

En el vers 8, l'autor posa èmfasi en la lentitud del pas del temps; però, seguidament, en els versos 9 i 10 aquest món lent conviu amb les hores que se'n van ràpidament. En els versos 10 fins al 18 comença el diàleg entre el jo poètic i...

Joan Salvat i Papasseit: Vida i Obra

Joan Salvat i Papasseit va néixer a Barcelona el 1894. Salvat va heretar els trets i un romàntic orgull de llinatge exòtic de la seva mare. Quan Salvat tenia set anys, el seu pare va morir en un tràgic accident a bord d'un vaixell. L'ofici del seu pare, el món mariner i la seva mort van influir molt en les seves obres. Va tenir una formació escolar molt precària. Als tretze anys va començar a treballar.

Inicis Literaris i Activisme

Salvat va començar a col·laborar en les revistes Los Miserables i Justicia Social de Reus, amb escrits de contingut anarquista, socialista o militant en la lluita contra la injustícia. «Gorkiano» era el pseudònim amb què signava, en honor a un dels escriptors que més...

El Projecte

Un dia com qualsevol a Barcelona, Xavier va agafar el bus, però aquest dia no va ser un dia qualsevol, va ser especial. Va veure una dona que el va deixar bocabadat. Es van dirigir unes poques paraules a l'autobús, i quan ella va baixar a la seua parada, Xavier també. Ell, molt insistent, va aconseguir cridar l’atenció d’aquesta. El dissabte següent es van tornar a veure i van començar a xerrar de les seues vides. Xavier era una persona humil, treballava en una agència d’orientació publicitària i vivia amb la seua mare en un antic estudi d’un pintor; eren pobres. A la dona li deien Juna, tenia 23 anys, i tots els dissabtes agafava l'autobús per visitar la seua amiga invàlida, a causa d’un accident de cotxe. Juna...