Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Magisteri

Ordre 16 de juliol de 2001

Mesures Ordinàries

Adaptacions Curriculars No Significatives

Una adaptació curricular és qualsevol ajust o modificació que es realitza en els diferents elements de l’oferta educativa comuna per a donar resposta a les diferències individuals de l’alumnat.

Finalitat de les Adaptacions Curriculars

• Atendre la diversitat de l’alumnat en un ambient de normalització educativa.
• Satisfer les necessitats individuals o col·lectives que presenten els alumnes.
• Facilitar que cada alumne o alumna pugui aconseguir els seus objectius (encara que difereixin dels del grup) amb el major grau possible de participació en la dinàmica general de l’aula.
• Prevenir l’aparició o intensificació de necessitats educatives especials

Organització, Gestió i Participació Escolar

Òrgans de Govern i Gestió de l'Escola

Els principals òrgans de govern i gestió són: la direcció, el consell escolar i el consell de participació.

Col·laboració d'Altres Professionals i Assessoraments

L'escola pot comptar amb la col·laboració de:

• Professionals del camp de l’expressió (músics, contacontes, etc.).
• Intervenció dels propis familiars en el desenvolupament de determinades activitats.
• Altres equips d’assessorament psicopedagògic de caire privat.

Altres Òrgans de Participació: l'AMPA

L'AMPA (Associació de Mares i Pares d'Alumnes) és un òrgan col·legiat, associatiu i voluntari dels pares i mares de l’escola. És imprescindible per a crear xarxes de participació, col·laboració...

NOFC

Definició: Conjunt de regles, normes i procediments que regulen la vida del centre i fan possible que la seva estructura funcioni.

Finalitat: Eina per millorar les relacions i la convivència entre direcció, famílies, alumnes i educadors.

Elaboració:

• Centre: elabora
• Família, direcció, alumnes, educadors: aproven

PGA

Definició: Document que recull la planificació general de la tasca educativa d’una escola per un curs escolar.

Finalitat: Serveix per preveure, desenvolupar i controlar activitats que cada centre fixa per al curs escolar.

Elaboració:

• Centre: elabora i aprova

Memòria Anual de Centre

Definició: Document que recull la valoració de les activitats que s’han dut a terme durant el curs escolar, d’acord amb l’aplicació que...

La Filosofia Educativa d'Alexander Neill

Ens trobem davant d'un fragment del llibre d'Alexander Neill: Cors, no sols caps a l'escola. En aquest llibre, Neill defensa una escola que es preocupa no només dels resultats acadèmics dels infants, sinó, especialment, de les seves necessitats afectives.

Antiautoritarisme i Llibertat

En el tercer paràgraf d'aquest fragment, Neill exposa una de les idees principals del moviment antiautoritari al qual pertany. L'antiautoritarisme defensa la bondat natural de l'infant, ja que sosté que els éssers humans són bons per naturalesa, sempre que la societat no els corrompi. Neill hi està d'acord i afegeix la felicitat a la bondat, com a pilars del seu pensament. Per a ell, la bondat és el fonament de l'...

Tema 1: La didàctica i l'organització escolar

La didàctica és la disciplina tecnicopedagògica que té com a objecte d'estudi els processos d'ensenyament-aprenentatge, fonamentar i regular aquests processos.

Aprenentatge: es produeix al llarg de la vida, i depèn de tres factors: mestre, alumne i mitjà.

Dimensions de la didàctica

Descriptiva (investigar, aprendre, explicar). Normativa (ordena i desenvolupa normes per fomentar els fins de l'ensenyament). Prescriptiva (descriptiva + normativa): investigar, aprendre, explicar i normes. Com a camp d'investigació.

Organització escolar (OE)

Estudi de la relació més adequada de tots els elements escolars amb l'objectiu de realitzar els projectes educatius.

• Què són: objectius de l'escola, plans

Segons l'article de l'Alfons Martinell, hem de tenir present que l'atenció a les persones amb discapacitats no és un aspecte actual, sinó que en podem trobar des de fa molts anys. La mateixa societat va creure oportú institucionalitzar la professió d'educació social.

Elements configuradors de la figura de l'educador social

Tal com defensa Martinell (1995), podem trobar quatre elements configuradors per tal de crear la necessitat de la figura de l'educador social.

En primer lloc, la importància de crear una escolarització diferent per a aquelles persones que no podien seguir l'educació normalitzada a causa de diferents deficiències.

Seguidament, s'observa la necessitat de conscienciar la societat de les diferències que podem trobar dins...

Comunicació: Planificar

Propòsit: Racional: és unidireccional, un parla i més escolten. Informar, explicar, formar. Emocional: és bidireccional, convèncer, persuadir, motivar.

Públic: Conèixer a qui parlem i adaptar el missatge a mida.

Contingut: Una idea força amb què volem que es quedi la gent: senzill, concret i emocionant.

Timing: Respectar el temps; tot dura més del que es preveu.

Entorn: Provar PC, projector, cadires i so.

Preparació

El 90% de l'èxit: la millor improvisació és aquella que es prepara.

Patró discursiu: mapa adequat (PowerPoint).

• Introducció: començar amb força, anunciar el que diràs.
• Nucli: desenvolupament de les línies argumentals.
• Desenllaç: acabar amb to enèrgic, agraïments i dubtes.

Persuasió

No és venda...

CIUTADÀ:és l’habitant de les ciutats antigues o d’estats moderns com a subjecte de drets polítics i que intervé, exercitant-los, en el govern del país,el terme «ciutadà» prové del llatí Civís, comparteix la mateixa arrel que civitas («ciutat»). En el dret ROMà, el terme Civís  estava reservat solament a aquells membres de la comunitat que reunien certs requisits:- Ser home.- No esclau.- Major edat.- Nascut de pares romans.La resta de la població (dones, esclaus, estrangers..) no eren considerats ciutadans, tenien reconeguts menys drets que els ciutadans.En Grècia i Roma el ciutadà era algú dotat d’un conjunt de drets i deures, amb independència del nivell econòmic, i es destacava especialment el deure de defensar-...

Què són els conflictes? Definició i abast

Els conflictes són situacions en què dues o més persones (o parts) entren en oposició o desacord a causa de la incompatibilitat entre els seus interessos, necessitats, desitjos o valors.

Tipus de conflictes: Classificació detallada

Segons la visibilitat

• Conflicte latent: Hi és sense que es manifesti clarament, ja que s’ignora, s’evita o es posposa.
• Conflicte manifest: Se’n reconeix l’existència i es fa públic. Aquest reconeixement és el primer pas per abordar-ne la resolució.
• Conflicte emmascarat: És un conflicte del qual només aflora una part, però que no es manifesta en tota la seva magnitud.
• Conflicte invisible: És un conflicte que, tot i que existeix, és difícil d’identificar.