Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

La Renaixença: Definició i Cronologia

La Renaixença és un moviment cultural que consisteix a recuperar la literatura culta en llengua catalana.

Cronologia del Moviment

• Inici (1833): Publicació de La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.
• Fi (1877): Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà són premiats als Jocs Florals.

Context i Característiques

Aquest moviment va estar molt influït pel Romanticisme (tot i que a Europa ja estava passant de moda). El seu ideari estètic és romàntic, però presenta la peculiaritat que els seus impulsors es presenten com a salvadors de la llengua i la literatura en català, en oposició directa a la Decadència.

Va començar com un moviment poètic. Fins al darrer terç del segle XIX no es va desenvolupar la narrativa...

Antecedents i context històric

Antecedents: Obres escrites en llatí com la Gesta comitum barcinonensium et regnum Aragoniae i les cançons de gesta.

Característiques de les cròniques

• Són textos escrits en prosa i en català que recullen els fets històrics dels reis catalans.
• Es tracta de les primeres obres historiogràfiques escrites en llengua romànica.
• Apareixen entre els segles XIII i XIV (concretament entre 1162 i 1387).

Finalitat de les obres

La finalitat principal era que tota la població conegués les gestes dels monarques, de tal manera que en elles justificaven els seus actes polítics i militars. A més, servien per mostrar la seva noblesa i la seva heroïtat (caràcter propagandístic).

No tots els fets redactats són exactament...

Panorama General de la Literatura Catalana (s. XV-XVIII)

Es constata una davallada de la literatura culta en català durant aquest període, tant en quantitat com en qualitat.

Conseqüències de la Davallada

• Castellanització de l’aristocràcia.
• Pèrdua de poder polític i econòmic de la burgesia catalana.
• Increment de l’ús del castellà i entrada de castellanismes en la llengua catalana.
• Pèrdua progressiva de la consciència d’unitat de la llengua catalana.

Malgrat aquesta situació, es manté una gran vitalitat de la literatura popular en català, manifestada en gèneres com rondalles, llegendes, pastorets, passions, goigs, etc.

Fets Històrics Rellevants (s. XV-XVIII)

• 1474: Unió dinàstica amb Castella mitjançant el matrimoni dels Reis

La Poesia Catalana de Postguerra: Tendències i Autors

La Guerra Civil suposà un trencament amb els esforços per dignificar la llengua i la literatura i posar-se a l'alça d'Europa; els moviments d'avantguarda en foren exclosos. A principis dels anys 40 es publiquen dos poemaris essencials: Nabí de Josep Carner i Elegies de Bierville de Carles Riba. La poesia es va convertir en el gènere literari dominant.

Un Trencament i Noves Direccions Poètiques

Després de la Guerra Civil, la poesia catalana va prendre diverses direccions:

• Poesia de Preguerra i Formalisme: Primer, aparegué una poesia que enllaçava amb la tradició de preguerra, allunyada de la realitat, on dominava un formalisme preciosista. La temàtica era amorosa, paisatgística o

Definició i Característiques de la Literatura Popular i Culta

Literatura Popular: Definició i Gèneres

La Literatura popular és el conjunt d’obres (narratives, poètiques i teatrals) d’origen indeterminat i llunyà, transmeses de manera oral, de generació en generació. Aquestes obres van començar a ser posades per escrit, majoritàriament, a partir del Romanticisme (segle XIX).

Els principals gèneres són:

• Narrativa: Rondalles i llegendes.
• Poesia: Romanços i corrandes.
• Teatre: Entremesos i misteris.

Literatura Culta: Característiques Essencials

Fonts i Orígens de la Literatura Culta

• Orígens diversos, en funció del corrent literari.
• Els autors imiten allò que està “de moda”.

Transmissió i Recepció (Literatura Culta)

• Transmissió

El Barroc

Moviment del S. XVII contrari al Renaixement (que tendia a l’harmonia i a l’optimisme), el Barroc se centra en la mort i mostra contradiccions de la condició humana. Utilitza la sàtira i mostra gust en allò desagradable, té una visió del món pessimista. Contrasta amb el Renaixement ja que en la literatura descriu la lletgesa, darrera les aparences hi ha una realitat desagradable, utilitza metàfores i figures retòriques. Mostren el contrast: la vida i la mort, la lira i la burla, o en pintura el clarobscur.

El Barroc té una forta influència espanyola, amb autors com Miguel de Cervantes, Lope de Vega o calderón de la Barca o pintors com Quevedo o Velázquez. O l’anglès Wiliam Shakespeare.

Literalment el Barroc juga amb...

Assagistes valencians: Joan Fuster i Joan Francesc Mira

Joan Fuster ha estat un dels assagistes més importants del segle XX. És l'autor d'una extensa obra literària amb gran diversitat de temes. Les seves reflexions es basen en l'ésser humà. L'autor fa reflexionar el lector sobre els problemes de l'època, amb una visió universalista.

Amb El descrèdit de la realitat (1955) comença la seva carrera com a brillant assagista. Altres publicacions foren Judicis finals (1960) i Sagitari (1985). També publica treballs erudits; per exemple: Àusias March: Antologia poètica.

Estil característic dels seus assajos:

• Intensifica l'expressivitat
• Utilitza el llenguatge connotatiu
• To irònic
• Expressions col·loquials

Fuster va ser un humanista del segle...

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Les Quatre Grans Cròniques són: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. No només són grans documents, sinó que a més informen sobre els regnats dels reis catalans de l'Edat Mitjana.

Cròniques Documentals: Jaume I i Pere el Cerimoniós

Les cròniques dels reis, com la de Jaume I el Conqueridor (*Llibre dels Feits*) i la de Pere el Cerimoniós, tenen un indubtable interès documental per als historiadors, ja que hi ha poques memòries personals dels reis de l'Edat Mitjana. Tot i això, no deixarem de trobar-hi una remarcada intenció propagandística.

Cròniques Narratives: Desclot i Muntaner

Les cròniques de **Bernat Desclot** i **Ramon Muntaner** ens presenten dos escriptors amb...

Panorama de la Narrativa Modernista Catalana

Raimon Casellas i el Modernisme

Presenta l'obra Els sots feréstecs. Aquesta novel·la narra l'intent de regenerar una societat primària de pagesos per part de mossèn Llàtzer, al·legoria de l’intel·lectual modernista. El protagonista fracassa davant la bagassa Roda-soques, que simbolitza el mal ancestral davant del qual sucumbeix.

Prudenci Bertrana: Narrativa i Teatre

Nascut l’any 1867 a Tordera, va viure a Girona. Va conrear la narrativa i el teatre. Dins els seus relats destaca Josafat (1906), una recreació del mite de la bella i la bèstia, centrada en la història de les relacions eròtiques entre el campaner i una prostituta. Bertrana va morir el 1941.

Josep Pous i Pagès: L'última gran

La conversió i la missió de Ramon Llull

L’aparició de Crist crucificat canvia radicalment la vida de Ramon Llull. A partir d’aquell moment es dedicarà a la vida religiosa: escriurà llibres, viatjarà per convertir els infidels, fundarà monestirs i escoles per formar missioners...

Objectius de l’obra i l’Art lul·liana

Els objectius de l’obra de la vida de Llull són els següents:

• La conversió dels infidels al cristianisme.
• L’escriptura de llibres per difondre la seva fe.
• La fundació d’escoles per ensenyar les llengües dels infidels als missioners.

L’objectiu fonamental de la seva obra és demostrar raonadament l’existència de Déu mitjançant l’Art.

El multilingüisme en l’obra de Llull

Utilitza diverses llengües per...