Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

L'Extensa Obra de Ramon Llull

Llengües i Estil de Ramon Llull

Ramon Llull va escriure en quatre llengües principals: Llatí, Àrab, Català i Provençal.

• Llatí: Perquè era la llengua de cultura.
• Àrab: Perquè era la llengua dels infidels i el seu objectiu era la conversió.
• Català: Dóna prioritat a la llengua pròpia perquè la seva obra arribi a tothom.
• Provençal: Perquè era la llengua de la poesia trobadoresca.

Només es conserven les obres escrites en català i llatí. S'han perdut les que escriví en àrab i també la seva poesia de tradició trobadoresca.

La Prosa Lul·liana: Innovació i Maduresa

La prosa catalana adquireix amb Llull uns valors d'eficàcia expressiva, universalitat lèxica i flexibilitat estructural que no han estat superats...

Joanot Martorell i el Segle d'Or Valencià

Joanot Martorell possiblement va néixer a València, en una família de petita noblesa, a principis del segle XV, durant el famós Segle d'Or. València es va convertir en el centre de la Corona d'Aragó gràcies al fet que hi havia una gran prosperitat econòmica i política, i també perquè les epidèmies de pesta van afectar molt menys la ciutat. Per això, els autors i obres més importants del segle XV són originaris de València. Martorell va tenir una vida plena de lluites i viatges per diverses ciutats europees.

La Novel·la de Cavalleria: Tirant lo Blanc

La novel·la Tirant lo Blanc va ser escrita a finals del segle XV i pertany al gènere de la novel·la de cavalleria. Aquest fou un nou tipus...

Tipologies Textuals: Finalitat, Estructura i Trets Lingüístics

Panorama d'Escriptors Clau de la Literatura Catalana

Baltassar Porcel: Passió i Crònica Social

Nascut a Andratx, és conegut principalment per la seva narrativa. Els seus personatges es veuen moguts per les passions primàries (el sexe, la riquesa, el poder). Les seves novel·les tenen una vocació de crònica i denúncia social.

Obres destacades:

• Solnegre
• Els escorpins
• Els argonautes

Terenci Moix: Cultura Popular i Egipte

Nom real: Ramon Moix i Messeguer. El seu món narratiu es construeix a partir de les referències recurrents a la cultura popular. Mostra un gran interès per Egipte i la seva cultura. La seva obra es caracteritza pel tractament desinhibit de temes com les relacions sexuals i l'homosexualitat.

Montserrat Roig: Periodisme i Identitat

La narrativa catalana de postguerra

Es va optar per l’evasió de la realitat i l’adopció de models anteriors. Les línies dominants van ser: la novel·la psicològica, la literatura fantàstica i la novel·la d’exili.

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1909), de família catalanista i lletraferida, influïda pel seu avi matern, va tenir una formació autodidacta. Es casà amb Joan Gurguí i va tenir un fill. Va rebre el premi Crexells per Aloma, es va exiliar a França i va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Es distingeixen tres etapes de la seva narrativa:

• Obres de joventut: Entre 1932 i 1938, novel·les d’iniciació on assajava les línies que va desenvolupar posteriorment.
• Obres de maduresa: Etapa de l’exili,

Trobadors i Joglars

Els trobadors vivien en l'ambient de les corts feudals del sud de França, des de la Corona d'Aragó fins al nord de l'actual Itàlia, gràcies al mecenatge dels senyors. A les corts trobaven els seus versos; la interpretació era sempre oral i corria a càrrec dels joglars.

L'Amor Cortès

Amor apassionat que, des d'un punt de vista actual, transgredia les normes socials de l'època, i que és exposat amb un codi estètic.

La Poètica Trobadoresca o Poesia Cortesana

En la poètica trobadoresca o lírica trobadoresca hi ha diversos estils:

1. Ric: Originalitat de les imatges.
2. Clus: Basat en la riquesa i la profunditat dels conceptes.
3. Lleu: Els més senzills, que s'entenen per tots.

Els Gèneres Trobadorescos

1. La Cançó: Gènere propi

La Televisió en Català: Història i Evolució

Televisió de Catalunya, amb el nom de TV3, va començar a emetre regularment el gener de 1984. El 1989 va crear un segon canal, el C33, avui també conegut com a K3, i més tard va començar a emetre per satèl·lit.

Fites de TV3 i Canals Associats

• L’11 de setembre del 2003 va començar l’emissió en període de proves d’un canal exclusivament informatiu: el Canal 3/24.
• El 2007 va iniciar el període de proves d’emissió en TDT.

Altres Televisions Públiques Autonòmiques

La Ràdio i Televisió Valenciana (RTVV) va començar a emetre, amb caràcter bilingüe, el 1989 amb el nom de Canal 9. El seu canal Punt 2 ho feia exclusivament en valencià.

A les Illes Balears, el 2005 va començar a emetre...

Vida d'Isabel de Villena

Isabel de Villena és considerada la primera escriptora en prosa de la literatura catalana. Va nàixer el 1430 i va morir el 1490, víctima de la pesta. Era cosina de Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim, qui la va acollir quan va quedar òrfena. Als 15 anys va entrar com a monja clarissa al convent de la Trinitat de València, del qual va ser nomenada abadessa (mare superiora) el 1463.

L'obra: 'Vita Christi'

Isabel de Villena va escriure la Vita Christi, una obra de tema religiós i moralitzador, més pròpia del segle XIV que del seu temps. Es tracta d'una versió de la vida de Jesucrist basada en evangelis apòcrifs i en la tradició piadosa, amb la finalitat de fomentar la pietat i l'ensenyament de les monges...

Figures Clau de la Literatura Medieval Valenciana

Jaume Roig: Metge, Conseller i Escriptor Satíric

Joan de Corella (o Jaume Roig, segons el context de l'obra): Va néixer a principis del segle XV i va estudiar medicina a Lleida i París. Va ser metge de prestigi de la reina Maria (esposa d'Alfons el Magnànim), fou conseller de la ciutat i posseïa terrenys. Es va casar amb Isabel de Pellicer i va tenir 6 fills.

L'Espill: Sàtira Social i Antifeminisme

Va ser també l'escriptor més important de la literatura medieval en llengua catalana. Va escriure L'Espill (o *Tirant lo Blanch*, si es refereix a l'obra completa, tot i que el text original sembla centrar-se en l'obra de Roig), una narració en vers que és una sàtira de la societat de l'època,...