Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

La represa Narrativa culta durant la renaixença

Duart el Segle XIX la represa de la narrativa culta en Llengua catalana va ser posterior a la poesia i al teatre,perquè la narrativa Per desenvoluparse necesitava: una tradició novelistica,prestigi de la llengua Entre els lectors i unes plataformes de difusió.Al 1862 es va publicar la Primera obra contemporànea,l’orfeneta de Merangguens de Antoní de Bofarull.

La novel.La ROMàntica

El genere prodominant en un primer moment va ser la Nove.La històrica seguint el model de Walter Scott.Aquesta temàtica es va Desenvolupar inicialment en castellà,amb Ramón López i soler i en català amb Antoní Bufarull.En un segon moment es va desenvolupar la novela sentimental,que Tenia com a tema la psicologia...

Característiques de la literatura medieval

Hi ha algunes característiques essencials que són comunes a tota la literatura medieval:

Finalitat moralitzadora

Ja vulguin explicar la bondat de la vida religiosa o dels ideals cavallerescos, la magnanimitat dels reis, o la suposada roïndat congènita de les dones, o es pretengui difondre valors feudals o d’altres, és molt difícil trobar cap text que no exhibeixi un clar objectiu doctrinal.

Concepte diferent de la literatura

El que hi havia a l’Edat Mitjana no coincideix del tot amb el d’avui; hi trobarem textos com les cròniques, els tractats filosòfics o científics, els sermons o els epistolaris, que actualment considerem textos paraliteraris.

Manca d’originalitat

En una literatura en...

Joan Fuster: Assaig i Consciència Nacional

Joan Fuster és la figura culminant de l'assaig de la nostra literatura. És autor d'una extensa obra literària d'una gran diversitat temàtica. Les seves reflexions tracten l'ésser humà, buscant reflexionar i fer reflexionar els lectors sobre els problemes actuals amb una visió universalista.

L'Actitud de l'Assaig Fusterià

L'assaig de Fuster respon sempre a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un fet, un problema, i d'establir a partir d'aquest un examen de consciència.

"Nosaltres els valencians": L'Interrogació Radical

En "Nosaltres els valencians", l'examen de consciència característic de l'assaig de Fuster es converteix en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat....

La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau

Aquest poema és considerat el símbol d'inici de la Renaixença, ja que va ser el primer poema culte publicat segons els nous gustos romàntics. L'obra se centra en l'evocació de la Pàtria, on l'enyor esdevé el motor per reivindicar la llengua.

Temes principals

• L'expressió del sentiment d'enyorança d'un paisatge i una llengua.
• La felicitació d'aniversari del seu patró.

Aribau escriu en català perquè es dirigeix a un interlocutor que també parla aquesta llengua, creant un vincle d'identitat compartida.

Qualitats i estil

• Dignitat lingüística: El poema eleva el català a la categoria de llengua literària culta.
• Estil romàntic: Els arguments i continguts segueixen els cànons del Romanticisme, buscant

El Barroc Català: Orígens i Context Històric

Les primeres manifestacions pròpiament barroques en la literatura catalana (amb figures anteriors com Joan Timoneda o Joan Pujol, considerades símptomes inicials de la Contrareforma) no es produïren fins a començament del segle XVII i es prolongaren durant tot el segle XVIII, aleshores ja amb elements d'estètica rococó.

Característiques del Moviment Barroc Europeu

El Barroc fou un moviment europeu que comprèn del tombant dels segles XVI-XVII fins al XVIII. Respongué a la crisi dels dos dogmes fonamentals del Renaixement: la confiada admiració pels antics i l’optimisme racionalista.

A l’anterior percaça d’arquetips s’oposà el retrat de la vida immediata, la qual cosa produí una...

Autors Destacats de la Narrativa Catalana Contemporània

Ferran Torrent: Novel·la Negra i Crítica Social Valenciana

Ferran Torrent (Sedaví, 1951) és un dels autors més populars. Ha excel·lit en el conreu de la novel·la policíaca amb humor i una original recreació del llenguatge d'argot en obres com No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana (1985), Un negre amb un saxo (1987) i Cavall i rei (1989). En aquestes, amb un estil molt personal, adoptava les tècniques de la novel·la negra per a reproduir la realitat valenciana amb una gran habilitat per a crear diàlegs àgils i rics d'expressions populars.

La solidesa i maduresa com a narrador són ben paleses en les últimes obres, de caràcter més intimista i elegíac,...

Divisió Dialectal del Català

Bloc Oriental i Occidental

La divisió dialectal del català es basa principalment en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.

Fonètica

• Català Oriental: Les vocals àtones /a/ i /e/ s'uneixen en la vocal neutra [ə]. La /o/ àtona es neutralitza en [u].
• Català Occidental: Les vocals àtones /a/, /e/, /o/, /u/ es mantenen sense neutralització.

Particularitats Fonètiques

• Català Occidental:
  • Es pronuncia la /i/ del dígraf ix (ex: caixa).
  • La x a inici de paraula o darrere de consonant es pronuncia africada (ex: xarxa, punxa).
• Català Oriental:
  • No es pronuncia la /i/ del dígraf ix (ex: caixa).
  • La x a inici de paraula o darrere de consonant es pronuncia fricativa (ex: xarxa, punxa).

Morfologia

• Català Occidental:
  • Primera

Ausiàs March: El trencament amb la tradició trobadoresca

Ausiàs March va néixer a Gandia el 1397 i va morir a València el 1459. Va participar en l'expedició d'Alfons IV a Sardenya; més tard, deixa les armes i el rei el nomena falconer major. Es va casar dues vegades, amb Isabel Martorell i Joana Escorna. L'obra d'Ausiàs March significa el trencament gairebé definitiu amb la poesia trobadoresca. Té 128 poemes (uns 10.000 versos) que giren entorn de tres temes principals: l'amor i la relació amb la dona, la moralitat i l'espiritualitat, i la mort.

Temàtica, estil i llengua de la seva obra

• Temàtica: Presenta una imatge més humana i real de la dona, ja no la idealitza.
• Estil: Abandona els tòpics trobadorescos i utilitza un llenguatge

La Impersonalització Sintàctica

La impersonalització es pot manifestar de diverses maneres:

• 3a p. Pl. Subjecte desconegut: Truquen i no sé qui deu ser.
• 2a p. Pl. Valor genèric: Amb aquests llibres aprens molt.
• 3a p. Sing. Verbs intransitius: Es parla molt d’ecologia.

El Complement Directe (CD) amb Preposició

El CD porta preposició (generalment a) si es tracta de:

• Un pronom de relatiu.
• Un interrogatiu.
• Els pronoms tothom i tots.
• Un pronom fort en correspondència amb un de feble.

Oracions Passives

Les passives (construïdes amb ser + participi) són un sistema per no expressar o deixar en un segon pla l’agent de l’acció, però sempre tenen subjecte: l’argument concordat amb el verb.

Passives Reflexives

Una altra forma de passiva és la construïda...