Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Primera conjugació verbal: c → qu, c → c, g → gu, j → g, qu → qu, gu → gu.

Irregularitats ortogràfiques: els verbs acabats en -ar, auto-, -gar, glas-, viertel-, guar. Canvia l'últim consonant davant d'una e o una i. eo begann.

Irregularitats lexemàtiques sind: i anar werden.

Irregularitats de la segona conjugació verbal: jeure, néixer-, doble arrel: treure, tenen. Quan la vocal de l'arrel no és tònica s'escriu amb -a; quan és tònica, s'escriu com es pronuncia. Algunes formes porten accent diacrític: feu / feu, foren o foren, ist / sind.

Irregularitats lexemàtiques:

1. Primer grup: verbs acabats en -ndre, -ldre, -ler. Aquests tenen tres marques:

• Lexema velaritzat: el present combina la "c" final de l'arrel amb la "g" (igual)

Aparició de la novel·la moderna en català: recuperació de l'objectiu: recuperar el prestigi de la llengua i crear el hàbit de lectura, crear un model de codificació lingüística, recuperar editorials i potenciar els escriptors.

Novel·la romàntica: L'Orfeneta de Menargues, Catalunya agonitzant, primera en català (Antoni de Bofarull).

Realisme: França. Té la intenció de reflectir la realitat i els problemes des d'una òptica crítica i una visió objectiva. El llenguatge s'adapta al parlar de les persones.

Naturalisme: superació del realisme. Els autors es basen en:

• Determinisme (Taine): no som lliures per herència biològica i entorn.
• Evolució de les espècies (Darwin): É. Zola.

Costumisme: corrent literari que intenta reflectir els...

Introducció: antecedents i context

La cavalleria és un ordre militar que s'inicia a l'Europa cristiana del segle XI i que, a poc a poc, adquireix un paper decisiu en la societat feudal. Necessitava una estructura i una reglamentació molt rígides, que havien de ser respectades per tot aquell que volgués ser armat cavaller.

Ben aviat, la literatura es va fer ressò d'aquesta institució i dels seus ideals. Les narracions de cavalleries es converteixen, juntament amb alguns manuals com el Llibre de l'orde de cavalleria, de Ramon Llull, o el Tractat de cavalleria, de Pere Ça Molina, en un mirall de l'actuació dels cavallers. Cal remarcar la finalitat didàctica i el gran afany de realisme d'ambdós textos.

Els herois de la narrativa de cavalleries...

La vida d'Ausiàs March

Ausiàs March va néixer l'any 1400 a la ciutat de València, fill del pare Pere March i de la mare Elionor Ripoll, burgesos enriquits que, gràcies als seus diners, havien aconseguit el títol nobiliari.

Ausiàs es queda orfe de pare als 16 anys i només té l'opció de triar la carrera militar i fer-se cavaller. Com que en aquest moment Catalunya està en guerra, participa a Sicília, Sardenya, Còrsega i al nord d'Àfrica (Djerba). Tot això succeeix entre el 1420 i el 1424, quan serveix als ordres del rei Alfons IV el Magnànim (successor de Ferran d'Antequera, dels Trastàmara). Conquereix Nàpols i, a més, ho fa tan bé que, quan el rei es retira, li agraeix els serveis amb la nominació de «senyoria Benavites»....

Complements verbals

Atribut: complement obligatori per als verbs ser, estar i semblar. La mirada està desconcertada/

Complement directe: complement obligatori de molts verbs que expressa l’entitat sobre la qual recau l’acció: habitualment, diumenge, compra el diari. I també els pronoms febles: em, et, se, ens, us.

Complement indirecte: complement optatiu, és un sintagma que designa el destinatari de l’acció expressada. regalar un tren al seu nebot.

Complement de règim: complement obligatori que és necessari per complementar el sentit de l’oració. En Gerard s’addiccona a la creació publicitària.

Complement circumstancial: complement optatiu que aporta informació addicional (temps, lloc, manera o quantitat). L’aeronàutica es

Bahn (metro)

Bus

Flugzeug (avió)

Straßenbahn (tramvia)

LKW (camió)

Taxi

Abfahrt (sortida de mitjà de transport)

Weg (camí)

Reisebüro (agència de viatges)

Ankunft (arribada)

Abflug (sortida de vol)

Gleis (via)

Bushaltestelle (parada d'autobús)

Anschluss (connexió)

Ticket

Durchsage (missatge per megafonia)

Eingang (entrada)

Krankenhaus (hospital)

Verspätung (retard)

Bahnsteig (andana)

drüben: en front

Apotheke (farmàcia)

Fahrplan (horari en paper)

da vorne: davant

Bank (banc)

Flughafen (aeroport)

oben: damunt

Bäckerei (fleca)

Schalter (finestreta)

unten: sota

Ecke (cantonada)

Kiosk (quiosc)

abfahren: sortir

Polizei (policia)

Laden (botiga)

weit: lluny

Post (correu)

Parkplatz (aparcament)

zurück / hin: ida... i tornada

Jugendliche (jove, fem.)

Baum (arbre)

abholen: recollir

Declinació

Literatura catalana a l'Edat Mitjana

La literatura catalana medieval comprèn textos en llengua catalana i en provençal, amb una producció lírica, narrativa, cronística, religiosa i filosòfica molt rica.

Primers textos i context general

Entre els primers testimonis destaquen el Forum Iudicum (segle XII), traducció del dret visigot, i les Homilies d'Organyà (segles XII-XIII). Els primers autors de la literatura catalana van escriure sovint en provençal, la llengua de la lírica trobadoresca.

La lírica trobadoresca

La lírica trobadoresca, desenvolupada a partir del segle XII a la cort i en un ambient aristocràtic, es basa en el trobar, l'art de compondre a partir de l'enginy. Els primers trobadors foren Guillem de Peitieu, Càrcamo, Bernat

Tipologies Textuals i Recursos

Textos generals o divulgatius

Utilitzen el llenguatge estàndard.

Texts especialitzats

El llenguatge és especialitzat.

Exemplificacions

Per exemple, com ara, així com.

Reformulacions

O, és a dir, açò és, en altres paraules.

Tipografia

Per a destacar paraules o expressions importants.

Apartats

Per a esquematitzar o estructurar els continguts.

Veus patrimonials i neologismes

La nostra llengua és romànica, prové del llatí. Moltes de les paraules existents són derivades de mots llatins evolucionats al llarg dels segles. Les paraules que conformen la base s'anomenen veus patrimonials.

Variació Lingüística

Tipus de variació

• Històrica o diacrònica: Totes les llengues evolucionen a través dels segles.
• Social o diastràtica:

Romanització

Romanització: els romans arriben a Empúries l'any 218 aC. Cauen l'any 476 (invasions germàniques). Això provoca la fragmentació del llatí en llengües romàniques (llatí vulgar). El substrat prerromà són les llengües indoeuropees, el grec, el fenici i l'ibèric.

Formació de la llengua catalana: tres fets: arribada dels visigots, invasió àrab i dominació franca (superstrat). L'adstrat és el contacte entre llengües. El català preliterari: s. VII-VIII, el català es diferencia del llatí; primeres manifestacions escrites en català (XII, Forum Iudicum, codi d'els visigots; XIII, Usatges de Barcelona, fonament del dret català; XII/XIII, Homilies d'Organyà, el text més antic que es conserva). Ramon Llull: fixa les...