Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Antonio Noriega Varela

Vida: després de començar estudis al seminari de Mondoñedo, estudia magisteri i comença a publicar alguns poemes i altres col·laboracions a la premsa. Per mor del seu activisme agrarista es desplaça a Ourense (Calvos de Randín i Trasalba), on coneix intel·lectuals del Grup Nós i té contacte amb la literatura portuguesa.

Obra: el llibre Montañesas, que després serà Do ermo. Poesia costumista (influència de Curros i Rosalía, dura vida camperola i les seves alegries festives). Lirisme de la natura (coses humils del paisatge, declaració de misantropia que alimenta la seva lírica franciscana), sonets amb influència de poetes portuguesos, nombrosos cultismes presos del portuguès i una cura especial per la musicalitat...

Poesia de la postguerra

El període de la postguerra amb la dictadura franquista va esdevenir una etapa de repressió i censura, també cap a les llengües no castellanes. Això va trencar la continuïtat de la literatura catalana. La poesia de postguerra no respon a un estil uniforme. S'observen tres grans tendències:

Poesia de tradició simbolista: reflecteix el pensament a través de metàfores, destaquen Joan Costa Pasc, amb poemes hermètics i abstractes, i Salvador Espriu, que concilia el problema espiritual amb el del seu poble.

Poesia de tendència avantguardista: destaquen Palau i Fabre, surrealista i provocador, i Joan Brossa, que adopta tècniques surrealistes per a expressar lliurement el subconscient.

Poesia de tendència realista:

Autors del Rexurdimento

Rosalia de Castro

Context

• Rexurdimento del segle XIX

Característiques

• Escriu fonamentalment poesia
• Muller culta, amb criteri propi
• Precursora del feminisme, l'anticapitalisme, el nacionalisme i el progressisme
• Compromís social: defensora de la cultura i l'idioma gallecs, denúncia d'injustícies, reivindicació dels drets de la dona

Temàtiques de l'autora

• Costumista, amorosa, social, intimista, la dona (feminista)

Obres en prosa

• Cantar gallego i pròleg de Cantares e follas

Trets lingüístics i estilístics

• Llengua oral
• Gallec espontani, sense gramàtica
• Repeticions, paral·lelismes, rima assonant, anàfores
• Mètrica: muiñeira, romanç, arte menor

Poesia costumista a finals de segle

• Segons Rosalia, els autors escriuen sobre la bellesa

El Noucentisme (1906)

El Noucentisme (1906) és un moviment cultural i ideològic introduït per Eugeni d'Ors (noucents-modern). Comparteix objectius comuns amb els modernistes: l'intent de reformar i modernitzar la societat, l'antiruralisme i l'europeisme.

Diferències i fets clau

La diferència principal és que els noucentistes van disposar d'un incipient poder polític. Fets destacats al 1906: Eugeni d'Ors inicia la publicació d'una secció, el Glosari, al diari Veu de Catalunya; Josep Carner publica Fruits saborosos; se celebra el primer congrés; Prat de la Riba publica La nacionalitat catalana; i neix el moviment polític Solidaritat Catalana.

Objectius del moviment

Els objectius no van ser només estèticament literaris, sinó que van assenyalar...

R. formals: expressions cultes generals (enarborar una bandera, derogar, grinyolar...), tecnicismes, llatinismes (ad hominem –contra la persona–, grosso modo –de manera general–, carpe diem), neologismes, eufemismes (per expressions tabú), sigles, arcaismes (emperò –no obstant això–, altressí –a més–, llur –el seu–...), canvi de registre idiomàtic (demostrant el seu control al respecte), referències cultes (mite de la caverna de Plató...), referències a altres textos o autors (intertextos per a indicar les fonts), ús de marques diacrítiques com: la cursiva, la negreta, les cometes, les majúscules o els punts suspensius (el fet de saber utilitzar-les constitueix un tret de cultura de l'emissor), ús de figures...

Literatura 1 Itat 2

2. La lírica medieval:

Durant l'Edat Mitjana, la poesia lírica, aquella que expressa sentiments i sensacions personals, era poesia cantada. L'autor havia de ser poeta i músic.

2.1 Trobadors, joglars i poetes:

En el segle XII i XIII, el concepte trobador es contraposava al de poeta. Els poetes versificaven en llatí i altres poemes.

Els trobadors components en llengua vulgar cançons de caràcter profà que s'interpretaven davant d'un públic cortesà. Perquè la seva obra arribés al públic, calia que hi hagués un intèrpret: el joglar. El joglar líric havia de tenir una gran pràctica.

Tant els compositors —els trobadors— com els intèrprets —els joglars— eren essencialment viatgers: anaven d'un país a un altre...

Historiografia romana

L'historiografia és, probablement, el gènere literari més antic. Des de sempre, s'han transmès oralment els records del passat i la genealogia de les famílies. Està documentat que la poesia èpica sorgeix després de les narracions en vers, ja que és molt més fàcil recordar-les. Per tant, també l'origen de la historiografia va ser l'època de les narracions en vers.

Aquests relats eren sovint narracions embellides, transmeses i acceptades sense sentit crític. Però va arribar un moment en què es va intentar separar la llegenda de l'autèntic i es va tractar de fer història «universal», més enllà de l'àmbit local.

Per realitzar aquesta labor, cal recórrer a fonts diverses. En aquella època, les principals...

- une brosse à dents: un cepillo de dientes

- une brosse à cheveux: un cepillo (para el pelo)

- un savon de toilette: jabón de baño

- un sac de sport: una mochila de deporte

- un patin à glace: un patín (para hielo)

- un maillot de bain: un bañador (traje de baño)

- une trousse à maquillage: un estuche de maquillaje

- une serviette de bain / de toilette: una toalla de baño

- une trousse de toilette: una bolsa de aseo

- une cuillère à café: una cucharilla de café

- une cuillère à soupe: una cuchara sopera

- un gel de douche: un gel de ducha

- une machine à laver: una lavadora

- un sac à dos: una mochila

- une tenue de compétition: un traje de competición

- une assiette à dessert: un plato de postre

- un sac à main: un bolso de mano

- brosse

Rosalia de Castro: biografia (1837-1885)

Rosalia de Castro era una fidalga d'una soltera, Maria Teresa de Castro. Els seus primers anys els va passar al cuidado d'una tia a la aldea de Castro de Ortoño.

Als 15 anys es trasllada a Santiago amb la seva mare i allí estudia. Als 19 anys marxa a Madrid, on publica el seu primer llibre de poemes, La flor. Coneix a Manuel Murguía i es casen. Resideixen en diferents llocs pel treball del seu marit. Malgrat els problemes, escriu Cantares gallegos, Follas novas i la majoria de les seves novel·les en castellà.

Torna a Galícia l'any 1871 i resideix a la Corunya, Santiago i Padrón. Finalment viu a la casa de la Matanza i escriu En las orillas del Sar. Ja malalta de càncer, mor el 15 de juliol.

Obra