Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

A narrativa galega entre 1900 e 1925

No primeiro terzo do século XX coexisten autores que seguen os patróns herdados do século XIX e outros que foron introducindo novidades na nosa literatura. Cabe sinalar que os progresos da prensa e a creación do Seminario de Estudos Galegos facilitaron o acceso do galego aos textos ensaísticos e científicos, propiciando grandes avances na prosa.

Como sinalabamos, un grupo de autores seguiu a tradición, e as súas obras presentan unha temática costumista, de apoloxía da vida rural e de valoración do folclórico e da tradición. Entre estes autores atopamos a Francisca Herrero, membro da RAG e autora de novelas como Néveda, nas que tratou temáticas como a submisión da muller ou a idealización do...

As crises baixomedievais (séculos XIV e XV)

A Baixa Idade Media (séculos XIV e XV) estivo marcada por unha crise demográfica de tipo catastrófico, na que se produciu unha forte mortandade ocasionada polas malas colleitas e acentuada pola Peste Negra. Moitas áreas quedaron despoboadas. O descontento dos campesiños polo aumento dos prezos e o endurecemento das cargas señoriais abusivas provocou numerosos levantamentos contra a nobreza. É destacable en Cataluña o conflito da remensa. Nas cidades, os xudeus foron acusados da situación de crise, e parte da Igrexa exerceu presión para que se convertesen ao cristianismo. A situación estalou en 1391 con asaltos ás xudarías. Por último, cómpre sinalar as guerras civís, tanto no reino...

O Nacemento e a Evolución do Teatro Galego

Traballaron por achegar o teatro ao pobo, tanto rural como urbano. Apostaron polo traballo en equipo, o autodidactismo, etc. A Agrupación Cultural Aberta, de Ribadavia, presidida por Ernesto Chao e vinculada aos círculos antifranquistas e nacionalistas de esquerda, convocou o Primeiro Certame Abrente de Teatro Galego. Ribadavia transformouse no punto de encontro para todos os interesados no mundo do teatro na Galiza.

Á morte do ditador Franco naceu a Escola Dramática Galega, e logo o Centro Dramático Galego.

Unha serie de dramaturgos logrou renovar o xénero teatral galego nos anos 70 e 80, que se coñeceron co nome de Grupo ou Xeración Abrente.

Obxectivos e Logros da Xeración Abrente

• Impulsan a

A prosa entre 1936 e 1976: Os renovadores

Fole, Blanco Amor, Cunqueiro e Neira Vilas

Contexto da posguerra

Tras a Guerra Civil freouse o Segundo Rexurdimento galego cun forzoso silencio provocado pola represión contra o galeguismo, polo que moitos intelectuais tiveron que exiliarse. A primeira obra narrativa na nosa lingua publicada nesta nova etapa foi A xente da Barreira, de Ricardo Carballo Calero, continuadora do Grupo Nós. Desta etapa anterior tamén destacou Ramón Otero Pedrayo, quen publicou dúas obras a finais dos anos 50. Porén, os autores de prosa en galego máis importantes desta época foron Álvaro Cunqueiro, Eduardo Blanco Amor, Ánxel Fole e Xosé Neira Vilas.

Os grandes renovadores da narrativa

Álvaro Cunqueiro

Álvaro Cunqueiro,...

Eduardo Pondal, Rosalía de Castro i Manuel Curros Enríquez

Eduardo Pondal va néixer l'any 1835 a Ponteceso (A Coruña) i va morir l'any 1917 a A Coruña. La paisatge de Bergantiños marcaria el seu món literari. Va marxar a Santiago de Compostela per estudiar el batxillerat i Medicina, i allí va freqüentar el Liceo de la Juventud, on va conèixer la joventut galleguista i intel·lectual de l'època. A Ferrol va exercir de metge, però va abandonar aquesta professió i va tornar a la seva vila natal per dedicar-se exclusivament a la literatura. Va assistir a les tertúlies de la Cova Céltica de la ciutat de A Coruña, on coincidí amb Manuel Murguía i Carré Aldao, que defensaven l'origen celta de Galicia. Pondal és considerat «El Bard»,...

10. La difusió i la popularitat de Miquel Martí i Pol

La difusió de manera progressiva ha aconseguit que l'obra de Miquel Martí i Pol es convertís en un fenomen únic d'estimació popular en la poesia catalana del final del segle XX. Aquesta estimació i popularitat s'expliquen perquè la poesia de Martí i Pol és essencialment comunicativa i el seu món metafòric defuig l'hermetisme. D'altra banda, la sinceritat de la seva veu poètica i l'experiència biogràfica que comunica són dues de les raons importants per a comprendre per què la poesia de l'autor ha obtingut aquest ressò. En aquest interès ha tingut un paper inengables la interpretació que, d'una part de la seva obra, n'ha fet el cantautor Joan Isaac; sí bé, per damunt...

La poesia vanguardista gallega (1910-1930)

Els moviments estètics compresos entre 1910 i 1930 van voler obrir nous camins en l'art i la literatura, trencant amb la tradició. Pretenien no reproduir la realitat, sinó interpretar-la des del punt de vista original de cada artista.

Les quatre corrents principals

Les quatre corrents principals són el futurisme, el cubisme, el dadaisme i el surrealisme. Tots quatre comparteixen trets comuns: l'antisentimentalisme, la deshumanització, la recerca de l'art pur, la renovació del llenguatge i la total llibertat creativa.

La poesia vanguardista gallega

La poesia vanguardista gallega va néixer de l'afany modernitzador i europeïtzador per a la cultura gallega. Els poetes gallecs tenien accés a la informació...

Xeració de 1936. Escoles poètiques

Escoles poètiques:

• Imaginisme, iniciat a Galícia amb el paisatgisme d'Amado Carballo.
• Neotrobadorisme, sorgit en el període de preguerra, caracteritzat per la reelaboració de les formes trobadoresques galegoportugueses. Destaquen Xosé María Álvarez i Álvaro Cunqueiro.
• Classicisme.
• Intimisme radical, amb María Mariño com a digna continuadora de Rosalia.
• Ruralisme, línia evocadora del paisatge.
• Socialrealisme, amb Luis Seoane i Lorenzo Varela, que recuperen la línia de denúncia cívica, i posteriorment Celso Emilio.

Aquilino Iglesia Alvariño

Obra:

• Señardá (1930), col·lecció de sonets que acusen la influència del saudosisme i del modernisme, així com dels poetes de les Irmandades, Cabanillas i Noriega

La crisi de la Restauració

Introducció

Les conseqüències de la pèrdua colonial, la derrota davant els Estats Units i la manera en què es va produir van causar un impacte en l'opinió pública i en el futur polític d'Espanya. Les conseqüències del desastre del 98 van ser la frustració de l'estament militar, que adoptarà una actitud de defensa i de preferència del poder civil sobre el poder militar, una situació que s'invertirà arran dels «incidents de Barcelona» i de l'aprovació de la llei de jurisdiccions (1906).

Document 1. Altres manifestacions del malestar provocat pel «desastre de 1898» als sectors burgesos, i per la incapacitat de l'oligarquia davant la ineficàcia de l'Estat i la debilitat de l'agricultura, van ser el...