Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Llengua d'oc i societat feudal

Llengua d'oc: llengua romànica, també anomenada occità o provençal, utilitzada pels trobadors per escriure poesia.

Societat feudal: societat medieval jeràrquica organitzada al voltant dels senyors feudals i dels castells.

Relació de vassallatge: relació de fidelitat, obediència i compromís entre un vassall i el seu senyor.

Poesia trobadoresca

Poesia trobadoresca: poesia culta escrita principalment en occità, amb rima i mètrica definides, cultivada a les corts medievals.

Trobador: poeta que componia les cançons i els poemes trobadorescos.

Joglar: artista professional que interpretava i difonia oralment els poemes i les cançons.

Trobairitz: dona, generalment noble, que componia poesia trobadoresca i expressava...

Famílies lingüístiques

A. Famílies lingüístiques: indoeuropea; sinotibetana (xinès, tibetà); semítica (àrab, hebreu); finoúgrica (finès, hongarès); nigerocongolesa (suahili, zulú); ameríndia (quítxua, guaraní); esquimoaleuta (llengües inuit). Idiomes aïllats o de classificació discutida: basc, japonès i coreà.

Indoeuropea: romàniques, germàniques (anglès, alemany), eslaves (rus, polonès), cèltiques (gal·lès, bretó), indoàries (hindi, urdú) i grec.

Origen del català

B. Origen del català: prové del llatí vulgar, que evoluciona gradualment després de la caiguda de l'Imperi romà. Concili de Tours (813): predicar en llengua romànica entenedora per al poble. Llibre jutge (s. XI): primers textos jurídics en català....

1. Normes d'accentuació

• Agudas (última síl·laba tònica): s'accentuen si acaben en vocal, vocal + s, -en, -in.

• Planes (penúltima síl·laba tònica): s'accentuen si NO acaben en vocal, vocal + s, -en, -in.

• Esdrúixoles (antepenúltima síl·laba tònica): s'accentuen SEMPRE.

2. La Renaixença (segle XIX)

• Context històric:

  • Segle XVIII (Il·lustració / Segle de les Llums): basat en la raó i la ciència.

  • Revolució Industrial: neixen la burgesia i la classe obrera (proletariat).

  • Revolució Francesa: caiguda de l'Antic Règim (rei, noblesa, Església).

• Concepte: moviment cultural i polític del segle XIX (Catalunya, País Valencià, Balears) per recuperar la identitat i els trets culturals.

• 3 moments clau:

  1. Poema La Pàtria de Carles Aribau (enyorança

La Renaixença (entre el Romanticisme i el Realisme)

El segle XVIII, Segle de les Llums o de la Il·lustració, es basava en la raó i la ciència.

Revolució Industrial

Va començar a Gran Bretanya i va donar lloc a dues classes socials: la burgesia i la classe obrera o proletariat.

Revolució Francesa

Va ser un aixecament contra l’Antic Règim, basat en el poder del rei, la noblesa i l’Església.

La Renaixença

La Renaixença va ser un moviment cultural i polític del segle XIX que es va desenvolupar a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. L’objectiu era recuperar els trets culturals i la identitat.

• La publicació del poema La Pàtria de Carles Aribau, que expressa l’enyorança del país i el valor de la llengua pròpia.
• La recuperació

Antic Règim

Antic Règim: període que es va iniciar a Europa al segle XVI i que va assolir la seva plenitud al segle XVIII. Es va caracteritzar per una economia de base agrària, la permanència de les estructures feudals, la societat estamental i la monarquia absoluta. Aquests trets van anar desapareixent com a conseqüència dels canvis introduïts per la Revolució Francesa.

Conversos: jueus i musulmans convertits al cristianisme, voluntàriament o per la força. Durant els segles XV, XVI i XVII van ser sovint sospitosos de mantenir la seva fe en secret i acusats d'heretgia i perseguits per la Inquisició.

Mudèjars i moriscos: cristians d'origen musulmà que mantenien els seus costums, llengua i aspecte extern propis dels musulmans. Van...

Terzos

Unitat militar de infanteria, d'atac i defensa, formada per soldats professionals, voluntaris o de reclutament, creada i sostinguda pels Habsburg espanyols durant els segles XVI i XVII. Lluitaven combinant les armes blanques (piques, espases) i les de foc (arcabussos, mosquets). Estaven distribuïts pels diferents regnes i províncies de la Monarquia Hispànica, destacant, pel seu nombre i fama, els Terzos de Flandes.

Valido

Secretari reial al qual el sobirà atorgava la seva confiança i la direcció del govern del regne. A Espanya, com en altres regnes europeus, la privança es generalitzà al segle XVII, quan els monarques van abandonar l'exercici directe del govern. Entre els validos van destacar els ducs de Lerma i d'Uceda en el regnat...

Després del pronunciament de Martínez Campos en 1874, va arribar Alfonso XII a Espanya i va nomenar com a... que va sentar les bases polítiques... Va analitzar l'estabilitat del model polític de Gran Bretanya i la pròpia història d'Espanya per a...//Segons les seves idees, la monarquia havia de ser...// Per desenvolupar la seva tasca havia de comptar amb la+ . Si era necessari, s'utilitzava la manipulació..//

Cánovas basava l'estabilitat en el bipartidisme...S'aplicà el model anglès a Espanya i van aparèixer..., considerava indispensable una alternança pacífica de govern basada en el torn de mutu acord entre els partits. Quan un govern tenia dificultats, la Corona nomenava...i a continuació dissolia les Corts convocant unes eleccions...

Repoblació de les terres conquerides a l'islam

El procés de conquesta anava lligat a la repoblació dels espais guanyats a l'islam. Aquesta repoblació es feia a través de diverses modalitats.

D'una banda, la presura o aprisio tenia lloc entre els segles VIII i XI sobre les terres despoblades de la vall del Miño, del Duero i del Somontano pirinenc. El rei autoritzava l'assentament i la propietat a qui ocupés i conreés la terra. Era un tipus de repoblació promoguda per la noblesa i el clergat, que també va comptar amb el protagonisme de famílies de camperols lliures.

D'altra banda, les cartes de poblament eren promogudes pel rei per a la creació de viles i ciutats en zones despoblades. En aquesta modalitat es concedien privilegis forals...

A prosa do primeiro terzo do século XX

Entre 1916 e 1936, grazas a un espazo político e cultural impulsado polas Irmandades da Fala e o grupo Nós, a lingua adquire novos ámbitos expresivos.

As editoriais Terra a Nosa, Céltiga, Aborada e Lar publican máis de 70 noveliñas onde se inician os principais narradores da época. Estas narracións propoñen novos modelos temáticos (humor, simbolismo, naturalismo, macabrismo...) que contrastan co costumismo ruralista decimonónico.

O grupo Nós, que recibe o nome da revista que publican desde 1920 ata 1936, consolida e moderniza a prosa galega en todos os seus rexistros (novela, ensaio, discurso, cuento científico...).

Vicente Martínez Risco

Vicente Martínez Risco publica o ensaio Teoría do nacionalismo

O teatro galego no primeiro terzo do século XX

As tendencias teatrais desta etapa son fundamentalmente tres:

1. O teatro costumista-ruralista: dominante no conxunto de produción.
2. O teatro de tese e propagandístico: levado a cabo polas Irmandades da Fala, que viron no teatro un instrumento eficaz para galeguizar a sociedade, estender as ideas nacionalistas e dignificar a lingua e a cultura popular. É un teatro de ambiente e tema máis urbano ca a anterior tendencia.
3. O teatro renovador (Dieste e Nós): que concilia a temática popular galega coas técnicas da vangarda artística.

As dificultades iniciais e os primeiros pasos

O teatro precisa para o seu desenvolvemento dunhas estruturas económicas e institucionais e dun público asiduo e formado;...