Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Castellà de Secundària

Les relacions semàntiques entre mots

Hiponímia

És una relació d’inclusió que s’estableix entre mots concrets i específics, continguts dins d’altres de més genèrics pel seu significat (hiperònims). Un hipònim és un mot el significat del qual està inclòs en el d’un hiperònim.

Paronímia

És una relació entre mots que s’assemblen formalment, tot i que solament divergeixen en alguna grafia.

Ambigüitat

És el doble valor de significat que poden prendre alguns mots o algunes oracions en un context determinat.

Redundància o pleonasme

És quan repetim de manera innecessària un element o una informació de l’oració. Alguns casos de pleonasme que serveixen per tematitzar algun element són correctes: «La Maria, l’he vista avui

1. La pronominalització

Subjecte

Normalment no admet substitució. No podem fer substitució en construccions ergatives (verbs intransitius que admeten que el SN en funció de subjecte ocupi la posició postverbal sense necessitat d’anar precedit d’un determinant): en.

CN (Complement del Nom)

SPrep introduït per de, sempre que el nom que complementa formi part del SV: en.

CD (Complement Directe)

• 1a persona: em, ens.
• 2a persona: et, us.
• 3a persona:
  • Reflexiu: es.
  • Indeterminat: en.
  • Determinat (definit, demostratiu o possessiu): el, la, els, les.
  • Neutre o oració: ho.

CI (Complement Indirecte)

1a persona: em, ens. 2a persona: et, us. 3a persona: es (reflexiu), li, els.

Combinació CD + CI

li + el, la, els, les / el, la, els, les + li = l’hi, la hi, els

Requisits Matrimonials

Es necessiten 3 requisits per contraure matrimoni:

1. Capacitat Natural

• Cal haver assolit la pubertat.
• Els castrats no poden contraure matrimoni.

2. Capacitat Jurídica

• Anomenada conubium.
• Conjugues amb estat libertatis i civitatis.

3. Consentiment

• Consentiment dels cònjuges durador (affectio maritalis).
• Si els cònjuges estan sota la pàtria potestat d'un paterfamilias, necessiten el seu consentiment també.

Impediments Matrimonials

El matrimoni ha de complir les següents condicions:

• Ha de ser monogàmic.
• Prohibit casar-se entre familiars, excepte cosins-germans.
• No es permet l'adulteri.
• No es poden casar amb una viuda fins passats 10 mesos (igual que els divorcis).

Efectes Jurídics del Matrimoni

• Esponsals: promesa recíproca del futur

Semblança i Escales

Ingredients: Per determinar la semblança entre figures, mesurem l'altura i l'amplada amb el regle. Fem les dues divisions i, si el resultat és aproximadament igual, les figures són semblants. Si són deformes, no cal fer el càlcul: indica que no ho són perquè els angles no són iguals o semblants.

Càlcul de l'Original i l'Escala

A veure, si em donen un sofà i una escala, per trobar l'original dividim l'amplada o l'altura del sofà que ens donen entre x, perquè volem saber el valor original. El mateix s'aplica per a tots els casos on calgui buscar l'original. Si he de buscar l'escala, sempre és 1/x, que és igual als números que et donin: la còpia a dalt i l'original a baix.

Moviments i Transformacions

Cal fixar-se...

Joan Ramis (1746-1819)

Fundador de la Societat Maonesa de Cultura

Va estudiar retòrica i filosofia a Mallorca, i dret a Avinyó. Escrivia en català, castellà i llatí.

Obres

• Lucrècia (1764)
• Arminda (1775)
• Rosaura (1783)
• Altres menys importants

Lucrècia

És la millor obra neoclàssica de la literatura catalana. Defensa la llibertat i és un mite de Lucrècia ambientat al 509 aC, moment de la caiguda de la monarquia romana.

Temes

• Defensa de la llibertat
• Atac a la tirania
• Conflicte entre raó i passió

La Il·lustració

Moviment filosòfic, literari i científic del segle XVIII a França, gràcies al progrés de la ciència i del pensament.

Característiques

• Èmfasi en la conducta humana regida per normes de la raó
• Importància de la relació social
• Optimisme

Pronoms febles

Els pronoms febles es refereixen a dos o més elements de l'oració:

• Davant consonant: me'l quedo, te la prendré.
• Davant vocal: me l'emporto, te l'han prestat.
• Darrere consonant o diftong: ven-me'l, aprèn-te-la.
• Darrere vocal: deixa-me'l, estudia-te-la.

Combinació de "li" amb "el, la, els, les"

Quan el pronom "li" es combina amb "el, la, els, les", canvia per la forma "hi" i es col·loca darrere:

• li + el: l'hi
• li + la: la-hi
• li + els: ls-hi
• li + les: les-hi

L'hi: el pronom "li/hi" es refereix a la 3a persona, diferent de la que fa de subjecte. Se'l: el pronom "es/se" és reflexiu (es refereix a la mateixa persona que fa de subjecte). Li: pronom que representa un sol complement. L'hi: pronom que representa dos complements.

Combinació d'

Caracterització i estructura dels poemes d'A. M.

Caracterització: Els poemes d'A. M. tenen una estructura bastant fixa:

• 1a part: exposició del seu estat d'ànim;
• 2a part: explicació mitjançant una situació de la vida real;
• 3a part: conclusió, resum del que ha dit i demanda feta a la dona.

Temes: l'amor, la dona i la mort.

Amor

Amor: Personificat; l'amor el té presoner, li fa perdre la raó, el turmenta, el converteix en el seu servidor i el fa servir com a fletxa daurada. El poeta pateix per culpa de l'amor, però també rep tota mena de secrets i plaers. Això converteix el poeta en el més gran amador, ja que els altres amadors han estat ferits per fletxes de plata i de plom.

Per a ell, hi ha tres classes d'amor:

1. Amor fi (honest i espiritual)

Les llengües del món

Actualment, hi ha més de 6.000 milions de persones al món i s'hi parlen més de 5.000 llengües. N'hi ha que tenen molts milions de parlants (llengües majoritàries) i d'altres amb un nombre més reduït de persones (llengües minoritàries); les unes i les altres tenen la mateixa dignitat i mereixen la mateixa consideració. A Europa, les llengües majoritàries són el rus, l'alemany, l'anglès, el francès, l'italià i l'espanyol. El català ocupa una posició intermèdia.

Les situacions de minorització lingüística

Hi ha llengües que han vist limitada la seva presència en determinats àmbits o situacions; es tracta de llengües minoritzades. Les causes d'una minorització lingüística poden ser diverses:

• La imposició

Conceptes Fonamentals de Lingüística i Sociolingüística

Lingüística: Estudi de l'Estructura del Llenguatge

La lingüística és la ciència que estudia el llenguatge i s'interessa per explicar l'estructura i el funcionament de les diferents llengües.

Sociolingüística: Relació entre Llengua i Societat

La sociolingüística és més moderna i estudia les relacions entre la llengua i el medi social.

Comunitat Lingüística i Conflicte

Comunitat Lingüística

El conjunt de persones que parla una mateixa llengua. Si les circumstàncies històriques són o han sigut favorables, esdevé una comunitat nacional.

Monolingüisme

L'ús d'una sola llengua en un mateix estat.

Conflicte Lingüístic

Situació que es produeix quan una llengua domina sobre una

Tipus de Diccionaris i Lexicografia

Els diccionaris es classifiquen segons la funció i el contingut que ofereixen:

• Diccionaris Bilingües

  S'hi estableix la correspondència entre el significat dels mots d'una llengua i els d'una altra llengua. Dins d'aquesta classe de diccionaris s'hi poden incloure els diccionaris multilingües, que estableixen la correspondència entre els mots de més de dues llengües.

• Diccionaris Etimològics

  Expliquen l'origen de cada mot, juntament amb el significat originari i actual.

• Diccionaris de Sinònims

  Recullen els sinònims més aproximats o afins a cada mot, a diferència dels antònims, que signifiquen el contrari.

• Diccionaris de Locucions, de Frases Fetes i de Refranys

  Apleguen només les expressions lexicalitzades,