Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Economia

Criteris de forma jurídica

V. Complexitat de la constitució i gestió, rapidesa i simplicitat de la tramitació

F. Tenir més d'un soci per constituir una societat

F. No tenir necessitats econòmiques pel projecte

F. Tenir la responsabilitat patrimonial limitada dels promotors

V. Tenir en compte els aspectes fiscals

V. Llibertat d'acció de l'empresari, imatge

V. Accés a ajudes públiques

Criteris principals de forma jurídica

Complexitat de la constitució i gestió, rapidesa i simplicitat en la tramitació, nombre de socis, necessitats econòmiques del projecte (capital), responsabilitat patrimonial dels promotors, aspectes fiscals, costos de constitució.

Quins límits hi ha?

Empresari individual: no té mínim legal

Societat de responsabilitat limitada:

T1: Aplicació dels tributs. Assistència i informació als contribuents

1. Introducció

a) Procediment tributari (art. 83.3 LGT): "L'aplicació dels tributs es desenvoluparà a través dels procediments de gestió, inspecció i recaptació, i dels previstos" [...].

Actes de tràmit: no resolen la qüestió de fons de l'assumpte. Actes resolutoris: decideixen sobre el procediment i expressen la voluntat final de les administracions tributàries. Quins admeten recurs? Els actes resolutoris, que es poden recórrer per resolució administrativa.

b) Normativa aplicable (art. 97): "L'actuació i el procediment d'aplicació dels tributs es regularan per les normes especials i la normativa reglamentària dictada en el seu desenvolupament, així com per...

Elements materials de la compra

1. Elements personals i formals

En la compra intervenen elements personals i formals que determinen la relació comercial entre comprador i venedor.

2. Producte

2.1. Punt de vista de la comercialització

Un producte és tot allò que es posa a la venda i que proporciona valor al consumidor.

2.2. Punt de vista del producte

És el conjunt d'atributs tangibles i intangibles que satisfan una necessitat.

2.3. Punt de vista de la diferenciació

Identificatius: la marca. Subjectius: la imatge i el prestigi.

3. Classificació

3.1. Per la seva tangibilitat

Béns, serveis o idees.

3.2. Per la seva utilitat

• De consum: de conveniència (aigua, llet, pa), de compra esporàdica (pastilles per al rentavaixelles) i d'especialitat (Coca-Cola

T5: Gestió de l'empresa i presa de decisions en incertesa

La presa de decisions en incertesa: la informació redueix la incertesa. La direcció converteix la informació en acció i pren decisions (experiència i intuïció).

La funció de màrqueting gestiona la relació d'intercanvi (entre la producció i el consum). Ruta: màrqueting → dades → informació.

Definició del problema i objectius

Entendre les necessitats d'informació i definir les preguntes a què s'ha de respondre amb la investigació.

Tipus d'investigació

• Exploratòria: per originar idees o descripcions.
• Descriptiva: per descriure característiques i identificar comportaments.
• Causal: per determinar causes i efectes d'un fet passat o futur.

Fonts d'informació

• Primària: informació

Concepte d'empresa

L'empresa és un conjunt d'elements organitzats i coordinats per la direcció, orientats cap a l'obtenció d'una sèrie d'objectius, i que actuen sota condicions de risc.

Objectius de l'empresa

Objectius de l'empresa: Fi de l'empresa o objectius generals: expressa més el que l'empresa desitja aconseguir a llarg termini i serà el punt de partida de l'actuació empresarial.

Objectius propiament dits: són els que vol aconseguir en un període de temps concret (normalment: màx. benefici / mín. cost) o fins socials, com crear llocs de treball.

Subobjectius: són els que ajudaran a aconseguir els objectius prèviament marcats i els que implikn tota la plantilla.

Conflicte d'objectius

Conflicte d'objectius

• Propietaris, socis, accionistes:

Forma jurídica: identifica davant l'Administració, els clients i els proveïdors el tipus d'empresa que som.

Criteris:

• Constitució
• Socis
• Necessitats econòmiques
• Responsabilitat patrimonial
• Aspectes fiscals

Capital social: aportació de diners, béns o treball que fan els socis.

Responsabilitat: obligació de respondre dels deutes que tinguem per la nostra activitat empresarial.

Aspectes fiscals: règims de retribució: impostos sobre la renda (IRPF) i impost de societats (IS).

Franquícia: contracte entre dues parts, un franquiciador i un franquiciat, mitjançant el qual el primer cedeix al segon el dret d'explotació d'un sistema propi de comercialització de productes o serveis, i el segon, a canvi, lliura una contraprestació econòmica.

Assignació de bens i serveis:

Bens públics: no són rivals i no són exclusius.

Externalitats: el consum d'un bé altera el benestar d'un altre que no el consumeix (positives o negatives).

Béns preferents i condemnables.

Monopolis naturals: la manca de competència genera fallades de mercat. L'Estat intervé mitjançant la propietat pública del monopoli per actuar segons criteris socials, la regulació de les condicions de mercat i el foment de la competència.

Distribució de la renda:

No hi ha acord sobre el paper de l'Estat en aquesta funció. Instruments fiscals (impostos i despeses) i no fiscals (fixació de salari mínim...).

Estabilització macroeconòmica:

Pretén mantenir un quadre macroeconòmic estable, a base de polítiques fiscals,...

Màrqueting: concepte i mix de màrqueting

El màrqueting és el conjunt d'actuacions que duen a terme les empreses amb la intenció de afavorir la venda de productes o serveis que satisfan les necessitats del consumidor, amb la finalitat d'obtenir benefici.

Pla de màrqueting: les 4 variables

La combinació d'aquestes quatre variables s'anomena mix de màrqueting.

1. Producte

• L'empresa ha de definir el producte: qualitats i característiques.
• Diferenciar els nous dels existents.
• Diferenciar el seu producte amb la marca.
• Vigilar la presentació del producte (atractiu).

2. Preu

• Estudiar-lo i fixar-lo segons: interessos del consumidor, cost d'elaboració i experiència.
• Efecte "snob": el consumidor valora més el preu que la qualitat lligada al preu.

3.

1. Tipus de mercat

Monopoli: hi ha un sol empresari davant de molts demandants de béns o serveis. Fixa preus i quantitats, i els consumidors no tenen alternatives.

Oligopoli: hi ha pocs empresaris que distribueixen mercaderies. Poden influir sobre el preu o la quantitat ofertada.

Monopsoni: hi ha molts empresaris que satisfan una necessitat, però un únic comprador. Tracten de diferenciar el seu producte perquè sigui exclusiu.

2. Previsió del futur

Anticipar-se a l'evolució futura és una determinant del sector i de les necessitats que puguin sorgir. En conseqüència, és una font de nombroses oportunitats de negoci, com els avenços tecnològics, econòmics, socials i de producte, i els canvis en l'entorn que solen donar origen a noves necessitats...

Escassetat econòmica: és la sensació de carència de recursos en relació amb les necessitats dels éssers humans.

No s'ha de confondre l'escassetat econòmica amb la pobresa o l'escassetat física. L'escassetat física només existeix als països desenvolupats; en canvi, l'escassetat econòmica és comuna a tots els països.

Característiques:

• a) És universal, perquè afecta tothom encara que de manera diferent.
• b) És relativa, perquè existeix en la mesura que la quantitat de recursos disponibles resulta insuficient en relació amb les necessitats que hi ha.

Cost: és el valor mesurat en diners o no d'allò al qual es renuncia en prendre una decisió. Es presenta en qualsevol decisió.

Concepte de necessitat: és el desig de satisfer alguna