Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Esport i educació física

Classificació de les Patologies Cardíaques

Les principals categories de malalties cardiovasculars inclouen:

• Arítmies
• Malalties de les Artèries Coronàries
• Malalties de les Vàlvules Cardíaques
• Insuficiència Cardíaca
• Patologies Infeccioses Cardíaques

Arítmies

Les arítmies són alteracions del ritme cardíac normal.

Tipus d'Arítmies Comunes

• Bradicàrdia: Disminució de la freqüència cardíaca (FC), inferior a 60 bpm.
• Taquicàrdia: Augment de la FC, superior a 100 bpm.
• Extrasístoles: Contracions cardíaques fora de lloc. Es produeix un o diversos batecs de més.
• Fibril·lació: Contracions cardíaques tan ràpides que són ineficients. Pot ser fibril·lació auricular o fibril·lació ventricular.

Classificació de les Arítmies

Segons l'Origen:

Beneficis de l'Entrenament de Resistència Aeròbica

• Augment de la mida del cor: Millora la capacitat interna (capacitat aeròbica) i l'engrossiment de les parets (potència aeròbica).
• Augment de la xarxa de capil·lars: Millora l'eficiència de l'aparell circulatori.
• Augment de la capacitat respiratòria: Millora la capacitat pulmonar i el transport d'aire (relacionat amb el VO2 max).
• Control del pes: Ajuda a mantenir el pes ideal, combatent el sedentarisme i l'excés d'alimentació.

Mètodes d'Entrenament de Resistència

Cal diferenciar entre els sistemes d'entrenament de la resistència, que es poden integrar dintre dels ja explicats en la força: sistemes continus i sistemes fraccionats. Així diferenciarem entre:

1. Sistema continu harmònic: Exercici

El període transicional (6-12 mesos)

El període transicional, que va dels 6 als 12 mesos, és aquell en què s’inicia la diversificació alimentària, amb la introducció d’aliments diferents a la llet materna o de fórmula.

• Als 6 mesos es pot iniciar la introducció d’aliments complementaris. En petites quantitats que es van augmentant progressivament. Cal augmentar la consistència i la varietat de forma gradual.
• Als 12 mesos la majoria d’infants ja poden menjar el mateix tipus d’aliments que la resta de la família. La dieta ha de ser variada i equilibrada perquè aporti l’energia i els nutrients necessaris, i s’ha d’adaptar a les capacitats per menjar d’un lactant en creixement.

Els canvis i el desenvolupament

Un cop ja poden...

Materials i Protecció en la Pilota Valenciana

Materials de Joc

• Vaqueta: S'usa per a qualsevol modalitat. Està formada per 8 triangles esfèrics de pell de vaca que s'omplen de borra per obtenir el pes necessari.
• Badana: Pilota més accessible per preu i duresa. Típica del Frare.
• Tec: Molta duresa. Usada en el Frontó Valencià. Pesa entre 45 i 50 grams.

Material de Protecció

Per protegir les mans dels jugadors s'utilitzen:

• Didals
• Guants
• Cartutxos
• Cartes

Modalitats de la Pilota Valenciana

Llargues

La partida s'inicia des del traure i la pilota ha de passar la línia de falta. Es juga a 15 tants.

Regles de les Ratlles

Quan cap dels dos equips té val, es fica un con (ratlla) i es continua jugant. Quan es produeix una altra ratlla, es canvia de camp. Si...

Càlcul d'Itineraris i Trisecció Inversa

Problema 1: Itinerari Planimètric

S'ha realitzat un itinerari planimètric enquadrat amb una estació total centesimal, zenital i de graduació normal amb 4 estacions (A, B, C, D). Les dades de camp es reflecteixen a la llibreta de sota. Es coneixen les coordenades del punt A de sortida (1000, 1000, 100), les del punt D d'arribada (1228.192, 1072.599, 100) i les de les referències S (1000, 900) i S' (1228.192, 1100). Es demana:

1. Calcular les coordenades compensades dels punts B i C de l'itinerari.
2. Atenent a les lectures de les estacions A i B, quina seria la cota sense corregir del punt B?

Nota: Realitzar la compensació de coordenades repartint a parts iguals l'error, no proporcionalment a la distància....

La Velocitat: Conceptes i Tipus

Definim la velocitat com la capacitat de fer un o diversos moviments en el mínim temps possible.

Velocitat Contràctil

La força o capacitat de crear tensió. La velocitat de contracció serà més gran com menys resistència, externa o interna, trobi el múscul.

Velocitat de Reacció

El concepte de velocitat de reacció deriva de la mesura del temps de reacció, és a dir, el temps que passa des de l’aparició de l’estímul fins a l’execució de la contracció muscular.

Tipus de Temps de Reacció

• Temps de reacció simple: Es determina mesurant el temps que transcorre entre la presentació d’un estímul i la realització d’una acció o resposta molt simple i/o coneguda.
• Temps de reacció discriminatiu: La

Velocitat

La velocitat és la capacitat de recórrer una distància en el menor temps possible. És una qualitat neuromuscular que depèn de la interacció entre el sistema nerviós i el sistema muscular.

• Temps de latència: És el temps que transcorre des que els sentits perceben un estímul fins que arriba als centres nerviosos superiors.
• Temps de reacció: És el temps que passa entre la recepció de l'estímul i la manifestació externa de la resposta.

Tipus de velocitat

• Velocitat de reacció: És la suma del temps de latència i el temps de reacció.
• Velocitat de moviment o gestual: Consisteix a realitzar un moviment o un gest amb una part del cos en el menor temps possible.
• Velocitat de desplaçament: Implica moure tot el cos d'un punt a un

Salt d'Alçada: Tècnica, Fases i Evolució

El salt d'alçada és una modalitat atlètica on l'atleta intenta superar un llistó a una alçada determinada impulsant-se amb un sol peu. La prova finalitza quan l'atleta no aconsegueix superar una alçada establerta després de tres intents.

Fases del Salt d'Alçada

• Talonament: Presa de distància des de l'inici de la cursa fins a la batuda.
• Cursa: Aproximació en corba (no en línia recta).
• Batuda: Impuls per enlairar-se.
• Vol: Realització del gest tècnic per superar el llistó.
• Caiguda: El cos aterra a la màrfega.

Evolució Històrica del Salt d'Alçada

• 1874 Brucks: Salt de costat, encollint les cames cap endavant.
• 1895 Sweeney: Salt en tisores, primer una cama i després l'altra.
• 1912 Horine: Western

Reglament Bàsic i Tècniques del Voleibol

Conceptes Fonamentals del Joc

• Jugadors: Hi ha 12 jugadors per equip, 6 dels quals juguen simultàniament a la pista.
• Inici d'un Set: En començar cada set, els jugadors han de situar-se tres davant (davanters) i tres darrere (defenses).
• Com s'aconsegueix un Punt:
  • Quan la pilota toca a terra en camp contrari.
  • Quan la pilota, després de tocar un contrari, va fora del terreny de joc o toca a terra en el seu camp.
• Qui Guanya: L'equip que aconsegueix guanyar 3 sets sense límit de temps.
• Rotació: Quan un equip aconsegueix un punt i recupera el servei, ha de realitzar una rotació. En aquesta, els jugadors roten en el sentit de les agulles del rellotge.

Accions Permeses durant el Joc

• Tocar la pilota amb qualsevol

Voleibol: Posicions i Col·locació

Hi ha sis jugadors al camp, distribuïts en dues línies: tres a la línia davantera i tres a la línia del darrere. Les posicions són:

• Posició 1 (Zaguer Dret)

  Jugador a la part del darrere dreta del camp. Generalment realitza el servei.

• Posició 2 (Davanter Dret)

  Jugador a la part davantera dreta del camp. Sol ser un dels atacants principals.

• Posició 3 (Central)

  Jugador al centre de la part davantera. Participa en bloquejos i atacs ràpids.

• Posició 4 (Davanter Esquerre)

  Jugador a la part davantera esquerra. També és un atacant principal.

• Posició 5 (Zaguer Esquerre)

  Jugador a la part del darrere esquerra. Ajuda en la defensa i pot atacar des de la línia de fons.

• Posició 6 (Zaguer Central)

  Jugador al centre de