Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Psicologia i sociologia

Tècniques d'investigació comercial

Enquesta: Consisteix a formular una sèrie de preguntes als consumidors perquè les responguin (entrevista personal, enquesta per correu, enquesta telefònica, enquesta per correu electrònic i web). La mostra, formada per les dades representatives obtingudes, ens proporciona informació rellevant del sector analitzat per obtenir un resultat final.

Observació: Contemplar la conducta dels consumidors per treure'n conclusions.

Experimentació: Provocar la conducta del consumidor per estudiar-ne les reaccions (s'estimula que es facin determinades accions).

Anàlisi de l'entorn general

• Entorn legal: L'empresa ha de conèixer el conjunt de lleis que regulen la seva activitat econòmica.
• Entorn tecnològic: Conèixer

Els Orígens de l'Espècie Humana

Evolució Biològica i Evolució Cultural

L'espècie humana és el producte d'un llarg procés evolutiu. L'Homo Sapiens va sorgir a partir d'altres espècies d'homínids fa aproximadament 200.000 anys.

Hominització i Humanització: Conceptes Clau

• Hominització: Procés d'evolució biològica mitjançant el qual va sorgir la nostra espècie.
• Humanització: Procés evolutiu cultural que va més enllà d'allò purament biològic. La humanització va ser possible gràcies a l'aparició del llenguatge, la vida en societat i el desenvolupament de la tècnica. La cultura és el tret distintiu que ens diferencia de la resta d'animals, ja que gràcies a ella som capaços d'emprar símbols per elaborar un pensament complex.

Producte d'una recerca

Fonts de variació

Nota: VD = variable dependent; VI = variable independent.

• Sistemàtica primària: variabilitat de la VD que atribuíem a la VI.
• Variable error: variabilitat observada en la VD que no podem controlar i és deguda a variabilitat dels subjectes.
• Sistemàtica secundària: si la variabilitat observada en la VD es deguda a una variable estranya que confon l'efecte de la VI.

Teories: regles d'una teoria

• R. sintàctiques: vincles entre elements d'una teoria (lleis, lògiques).
• R. semàntiques: vinculen un concepte amb el món empíric (abstracte-concret).
• R. pragmàtiques: especifiquen condicions i restriccions d'una regla semàntica.

Models

Models: representació d'una parcel·la de la realitat (imatge mental).

• M. analògics/

Respostes i Assertivitat

RESPOSTA ASSERTIVA (respecte cap a tu i cap als altres)

RESPOSTA AGRESIVA (més et val..., amenaça)

RESPOSTA PASSIVA (bueno, si no ho aconsegueixes ja t'ajudo)

MECANISME ABC

A: Fet o esdeveniment. B: Són les creences lògiques i racionals o el contrari. C: Les conseqüències conductuals o emocionals.

Què ens faria ser més assertius?

Mantenir la nostra dignitat i el respecte cap a tu, ser tractats amb respecte, poder canviar d’opinió, demanar allò que vols, poder cometre errors, sentir-te bé amb tu mateix. Això rau en els nostres aprenentatges i en les nostres pors personals i socials.

Tècniques assertives:

• Dir que no.
• Fer i rebre crítiques.
• Sol·licitar favors.
• Fer compliments.
• Fer pactes.

Estats de Consciència

Hipnosi,...

Psicologia del testimoni: memòria i exactitud

En l'estudi dels testimonis es consideren dos enfocaments o vessants principals:

• Exactitud: determina si un testimoni és exacte i si la seva declaració s'ajusta a la realitat.
• Credibilitat: determina si el testimoni és creïble. La credibilitat és el grau d'exactitud que s'atribueix al testimoni.

Exactitud d'una declaració

Dins de l'exactitud d'una declaració, podem distingir dos tipus d'errors:

• Errors de comissió: es recorda una dada que mai va ocórrer.
• Errors d'omissió: no es recorda algun detall.

Classificació de variables segons Wells

Segons Wells, les variables que afecten l'exactitud de la memòria de testimonis es classifiquen en:

• Variables a estimar sobre les circumstàncies: factors de

La dimensió cultural de l’ésser humà

L’ésser humà com a realitat biològica i cultural

La capacitat per pensar, indissolublement unida al desenvolupament del llenguatge abstracte, ha permès a l’ésser humà adquirir consciència del món (tenir-ne una representació simbòlica en la seva ment) i crear una realitat més enllà de la viscuda en el moment immediat: una realitat cultural.

Els animals estan determinats només biològicament i això els porta a satisfer les seves necessitats vitals a cada moment. L’ésser humà, en canvi, està determinat culturalment. És a dir, la seva vida adquireix un sentit més enllà de les seves necessitats vitals i la realitat immediata, essent determinada per una realitat cultural que ell mateix...

Tipus d'Intercanvis Comunicacionals

Els intercanvis comunicacionals poden ser tant simètrics com complementaris, depenent de la naturalesa de la relació entre les persones comunicants.

Intercanvis Simètrics

Estan basats en intercanvis igualitaris, on les parts tendeixen a igualar la seva conducta recíproca.

Exemple: El grup A critica fortament el grup B, i el grup B critica fortament el grup A.

Aquest tipus de relació es presenta en éssers d'iguals condicions (germans, amics, amants, etc.).

Intercanvis Complementaris

Estan basats en intercanvis additius, on un i l'altre es complementen, produint un acoblament recíproc de la relació.

Exemple: A es comporta de manera dominant, i B s'até a aquest comportament.

Una relació complementària és...

El nostre Ésser Social: La Importància dels Grups

Com a éssers socials, ens organitzem en grups. Des de la infància, establim relacions socials: primer, el vincle afectiu amb la mare, i a poc a poc, ampliem aquests vincles amb noves interaccions.

Concepte de Socialització

La socialització és el procés mitjançant el qual els nens aprenen a diferenciar el que és acceptable del que no, per poder tenir un comportament social idoni. Un nen neix preparat per a les interaccions socials i té la necessitat primària de crear vincles afectius amb els altres. La infància busca activament estímuls socials. Aquests vincles seran la base afectiva i social perquè tingui els coneixements i les habilitats socials necessàries.

Nivells d'Adaptació

1. La Complexitat de l'Ésser Humà

L’adolescència és una etapa de trànsit en la qual ens preguntem: Qui som? Per contestar-la tindríem una gran quantitat d’autoanàlisi i de converses.

Qui sóc jo? Sóc Isabel Agustí, això és el primer que se m’ocorre. Jo sóc jo, un ésser únic, singular, irrepetible. Però jo, corresponc a una espècie.

El Jo Personal i el Jo Compartit

Hi ha dos aspectes, el jo personal i el jo compartit, el qual podem diferenciar en les dimensions següents, analitzades per diverses disciplines:

• Física: Som un cos amb característiques físiques i químiques determinades. Disciplines: física i química.
• Biològica: Som un organisme fruit d’una filogènesi. Disciplines: biologia i medicina.
• Psicològica: Som un

La comunciacio dins del grup:

4 models comunicatius: