Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Psicologia i sociologia

Desenvolupament i cohesió del grup

Fases de la vida grupal

• Etapa d’orientació: Quan un grup es forma, es produeix la presa de contacte amb els membres. Cada membre es pregunta: "Què passarà? Com s'ha d'actuar?".
• Etapa d’establiment de normes: La comunicació es fa més fluida i es produeixen canvis afectius que faciliten la identificació entre els membres. En aquesta fase, cal posar normes.
• Etapa d'eficiència i integració grupal: La comunicació és oberta, els conflictes es resolen amb diàleg i les decisions es prenen per consens. Apareix un sentit intern d'identitat grupal.
• Etapa final: Un cop assolit l'objectiu, el grup perd el sentit pel qual va ser creat i, irremeiablement, arriba un punt en què el grup es desfà.

Cohesió i disgregació

Base Neurofisiològica de les Emocions

Les emocions tenen una base neurofisiològica complexa. Tot i així, sembla que les estructures neuronals que més intervenen en els estats emocionals i afectius són les següents:

• Sistema Limbic

  És una regió del cervell formada per un grup d’estructures com l’hipocamp, l’hipotàlem i l’amígdala, que estan relacionades amb el funcionament de les emocions i la motivació. Totes aquestes estructures estan interconnectades entre elles i tenen també connexió directa amb altres parts del sistema nerviós, com ara el còrtex prefrontal.

  L'Amígdala

  La part del sistema límbic més directament relacionada amb les emocions. Determina la importància emocional de la informació sensible (reconeix en les

L'Ésser Humà: Natura i Cultura

Natura

Genoma

Cada ésser humà té el seu propi genoma, constituït pel conjunt dels gens humans. El genoma humà és el conjunt de tots els gens i els seus diferents al·lels o formes alternatives, que són presents en l’espècie humana. Aquests gens contenen la informació que determina que siguem el que som en general (éssers humans) i en concret (individus diferents).

Races

Les diferències en el genoma dels humans, com el color de la pell o els cabells, la forma dels ulls, les dimensions del cos o la resistència a certes malalties. Aquests trets externs i característics han servit per classificar els humans en races. La noció de raça és descriptiva, tot i que quan s’aplica a la humanitat sempre és...

Definició de Memòria i Sistemes Bàsics

Idees Clau sobre el Funcionament de la Nostra Memòria

El funcionament de la memòria s'aborda mitjançant tres línies d'investigació principals:

• Investigació de les estructures de la memòria: Analitza els components relativament estàtics i permanents de la memòria. Es centra en les característiques dels sistemes o tipus de memòria.
• Investigació dels processos de la memòria: Aborda els aspectes dinàmics o processuals de la memòria. Es centra en els processos implicats en la codificació, retenció i recuperació.
• Investigació de les representacions de la memòria: Analitza les característiques formals que implica l’emmagatzematge de la informació que processem. Es refereix a l'estructura

Escoles sociològiques: els precursors (s. XIX)

Positivisme (Auguste Comte)

Comte creia que la sociologia havia de ser una ciència positiva (observable i real), és a dir, una ciència que estudiés els fenòmens observables a través de l'experiència.

Llei dels tres estats:

• Estat teològic: els fenòmens naturals s'expliquen per la intervenció de forces sobrenaturals (divinitats).
• Estat metafísic: defensa que les forces que causen els fenòmens no són sobrenaturals, sinó entitats abstractes (esperit, ànima...).
• Estat positiu: vol descobrir les lleis segons les quals els fets s'encadenen.

Materialisme (Karl Marx)

Generació de classes socials diferenciades. L'antagonisme entre explotadors i explotats condueix a la lluita de classes (història...

Ètica com a disciplina filosòfica

Ètica és la disciplina que s'ocupa d'examinar a partir de quin criteri cataloguem les accions en un sentit o un altre.

Caràcter i consciència moral

Caràcter i consciència moral: aquest caràcter lliure i obert de l'acció és el que fa l'ésser humà responsable. Aquest caràcter moral de l'ésser està arrelat a la nostra història com a espècie: l'aparició del llenguatge, la intuïció moral i aquells comportaments que contribuïen al manteniment de la comunitat.

Les normes morals

Les normes morals són valors o preceptes de conducta que la consciència moral considera obligatoris. En el cas de la norma moral, acceptem l'obligatorietat del seu compliment no perquè hi hagi una llei que ho mani, sinó...

Principi de Plaer

Tendència a satisfer de forma immediata els desitjos conscients i inconscients (pulsions).

Principi de Realitat

Tendència a censurar les pulsions pertorbadores, reprimint-les i expulsant-les de la vida conscient. Aquesta resistència ha de tenir una energia com a mínim tan important com la de la pròpia pulsió.

Els Actes Fallits

Són conductes tals com oblits involuntaris, pèrdua d'objectes, errors en l'execució d'operacions habituals, etc.

Els Lapsus

Són el fet de dir o escriure una paraula per una altra. Generalment, la paraula pronunciada o escrita tradueix els nostres desitjos o intencions reprimits.

Exemple: El magistrat dóna per aixecada (acabada) la sessió justament quan ha d'iniciar-la.

La Sublimació

Permet desviar...

Programes de Reforç

Als anys 30, Skinner va iniciar una nova línia d’investigació. Va investigar què passaria si ensenyava els animals a prémer la palanca, però només oferia un reforç cada minut, no cada vegada que es premés la palanca. El resultat va ser que, en comptes de disminuir la taxa de respostes (com sembla raonable), aquesta va augmentar. És a dir, un nombre inferior de reforços no implica un nombre més baix de respostes.

D’aquesta manera, Skinner va arribar a la conclusió que si es programava la presència del reforç, es podria exercir un control de la conducta més eficaç. Va definir dos tipus de programa de reforç parcial:

Programa de Raó

• Quan el reforç s’administra després d’un nombre de respostes correctes.

Nivells d'intervenció en la resolució de conflictes

Dins dels nivells d'intervenció, trobem diferents plans:

• Intervenir per prevenir: el conflicte encara no s'ha percebut.
• Intervenir per gestionar: el conflicte ja ha sorgit. El que passa és que hi ha elements que obstaculitzen la possible solució. Es presenten dos exemples paradigmàtics: intractabilitat (determinaria el conflicte com no tractable) i immaduresa (incapacitat dels subjectes de donar sentit a la idea de resolució del conflicte).
• Intervenir per solucionar: el punt fonamental és determinar quan es pot considerar que un conflicte ha conclòs o ha estat solucionat. Es plantegen dos supòsits: quan desapareix la percepció d'incompatibilitat dels objectius o quan s'aconsegueixen

El Sistema Nerviós Central i Perifèric

Sistema Nerviós Central (SNC)

Està format pel cervell i la medul·la espinal. A ell arriba la informació sobre els canvis en el món extern i intern.

Sistema Nerviós Perifèric (SNP)

Enllaça amb els receptors sensorials i els òrgans que respondran als impulsos que el SNC havia enviat.

Divisions del SNP

• Sistema Somàtic: Respostes voluntàries.
• Sistema Nerviós Autònom (SNA): Respostes involuntàries.
  • Simpàtic: Actua davant d'un estímul perillós (resposta de lluita o fugida).
  • Parasimpàtic: Relaxa el cos després que desaparegui l'estímul de perill.

L'Encèfal i les seves Estructures

L'encèfal està dividit en 5 parts que s'han desenvolupat al llarg de l'evolució.

El Còrtex Cerebral (Matèria Grisa)