Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Psicologia i sociologia de Secundària

Guia bàsica d'atenció telefònica professional

Psicologia i sociologia2,67 KB

En què consisteix l’atenció telefònica?

Es refereix a les trucades efectuades dins l’àmbit empresarial o professional. La comunicació telefònica inclou també les trucades particulars.

Fases de l’atenció telefònica

  • Preparació de la trucada: en fer trucades o en rebre-les.
  • Presa de contacte: captar l’atenció del client.
  • Reconeixement de necessitats: pràctica de l’escolta activa.
  • Accions per satisfer necessitats: prendre notes i comandes, gestionar missatges, transferir trucades, prendre dades de l’interlocutor, facilitar informació i resoldre incidències.
  • Conclusió i comiat: projectar una imatge positiva de l’empresa.

Prefix per a trucades internacionals

El prefix per fer qualsevol trucada internacional és +00.

El ritme en

...
Continua llegint "Guia bàsica d'atenció telefònica professional" »

Acció, omissió i conseqüències: Anàlisi filosòfica

Psicologia i sociologia2,5 KB

Acció positiva, acció negativa i absència d'acció

Una acció és una interferència, o no interferència, intencionada d'un ésser humà, o agent, en el desenvolupament de les coses.

  • Acció positiva: L'agent decideix interferir en el desenvolupament de les coses; la seva conducta corporal són moviments corporals.
  • Acció negativa: L'agent decideix no interferir en el desenvolupament de les coses; en la seva conducta corporal no hi ha cap moviment corporal.
  • Absència d'acció: L'agent ni delibera ni decideix interferir en el desenvolupament de les coses.

Evitació i omissió

Evitació

L'acció i l'evitació són conceptes correlatius: no es pot donar l'un sense l'altre. Sempre que es fa una acció i, per tant, es produeix un esdeveniment, s'evita...

Continua llegint "Acció, omissió i conseqüències: Anàlisi filosòfica" »

Relació entre educació, economia i societat

Psicologia i sociologia2,36 KB

Quina és la relació entre els resultats educatius i els resultats econòmics i socials?

  • Durkheim i Parsons: El bon alumne serà el triomfador en la vida adulta. Aquesta relació presenta una doble dimensió: ho és en clau d'actitud i en clau de capacitat; es pot tenir un d'aquests atributs i que falli l'altre.
  • Schultz: L'educació és una inversió social i individual en un capital físic que respon a una anàlisi de prioritats racionals. Això augmenta la productivitat del país i, per tant, la seva competitivitat, generant un marc del qual tothom se'n beneficia.
  • Thurow: Dialoga amb la Teoria del Capital Humà (TKH) i afirma que la lògica de col·locació dels individus en el mercat laboral no segueix les dinàmiques de competència salarial,
...
Continua llegint "Relació entre educació, economia i societat" »

Sociologia de l'Educació: Funcions i Perspectives

Psicologia i sociologia2,5 KB

Per què és necessària l’escola?

L'escola neix a Prússia com a font d'ideologia. Sempre ha estat utilitzada com una màquina per generar o reforçar la ideologia hegemònica, els rituals i la identificació amb un règim determinat.

  • Marx: Considerava l'escola com a part de la superestructura; no la veia com una base fonamental del capitalisme.
  • Durkheim: Com a positivista, li preocupa l'anomia. Considera que es necessita una institució que ordeni, seleccioni i faci que els individus acceptin el seu destí en el sistema, una tasca que la família no pot realitzar.

Desenvolupament de la sociologia de l'educació

Als estats els interessa l'escola per raons ideològiques, polítiques i socials.

El funcionalisme

Segons el funcionalisme, si el sistema...

Continua llegint "Sociologia de l'Educació: Funcions i Perspectives" »

Introducció a la Dinàmica de Grups: Conceptes Clau i Estructura

Psicologia i sociologia4,11 KB

Introducció a la Dinàmica de Grups

Kurt Lewin introdueix el concepte per analitzar les característiques dels grups i la dinàmica pròpia que s'hi desenvolupa. L’objecte d’estudi de la dinàmica de grups és l'actitud i el comportament dels membres del grup. Lewin l'inicia per impulsar la igualtat racial.

Definició de Dinàmica de Grups

És una ciència experimental que busca conèixer el funcionament i les possibilitats dels diferents grups, per tal de millorar les relacions personals dels seus membres i augmentar la seva capacitat per assolir els objectius que el grup es proposa.

Finalitat de la Dinàmica de Grups

  • Millorar les relacions entre els seus membres.
  • Millorar el coneixement i desenvolupament d’un mateix.
  • Millorar la capacitat
...
Continua llegint "Introducció a la Dinàmica de Grups: Conceptes Clau i Estructura" »

Autonomia personal i dependència: Conceptes i habilitats

Psicologia i sociologia3,1 KB

Autonomia personal i dependència

1. Caracterització de l’autonomia

Capacitat d’una persona per prendre decisions per si mateixa i actuar amb tota llibertat.

2. Les activitats de la vida diària

  • AVDB: Activitats bàsiques de la vida diària.
  • AVDI: Activitats instrumentals de la vida diària.
  • AVDA: Activitats avançades de la vida diària.

3. Falta d’autonomia i dependència

Estat en el qual es troben les persones que, per raons lligades a la falta o a la pèrdua d’autonomia física, psíquica o intel·lectual, tenen necessitats d’assistència i/o ajudes importants a fi de fer els actes corrents.

Causes de la dependència

  • Pèrdua: Pèrdua de la capacitat de fer el que es feia abans (envelliment o malaltia).
  • Mancança: No s’arriben a adquirir
...
Continua llegint "Autonomia personal i dependència: Conceptes i habilitats" »

Assertivitat, Freud i Mecanismes de Defensa en Psicologia

Psicologia i sociologia2,72 KB

Respostes i Assertivitat

RESPOSTA ASSERTIVA (respecte cap a tu i cap als altres)

RESPOSTA AGRESIVA (més et val..., amenaça)

RESPOSTA PASSIVA (bueno, si no ho aconsegueixes ja t'ajudo)

MECANISME ABC

A: Fet o esdeveniment. B: Són les creences lògiques i racionals o el contrari. C: Les conseqüències conductuals o emocionals.

Què ens faria ser més assertius?

Mantenir la nostra dignitat i el respecte cap a tu, ser tractats amb respecte, poder canviar d’opinió, demanar allò que vols, poder cometre errors, sentir-te bé amb tu mateix. Això rau en els nostres aprenentatges i en les nostres pors personals i socials.

Tècniques assertives:

  • Dir que no.
  • Fer i rebre crítiques.
  • Sol·licitar favors.
  • Fer compliments.
  • Fer pactes.

Estats de Consciència

Hipnosi,...

Continua llegint "Assertivitat, Freud i Mecanismes de Defensa en Psicologia" »

Els Usos Socials i la Desviació: Normes i Conducta

Psicologia i sociologia2,94 KB

Els usos socials i les seves tipologies

Els usos socials són regularitats de comportament generalitzades. Es poden dividir en:

  • Usos socials no normatius: El grup no els considera obligatoris. El grup no exerceix cap mena de pressió perquè es compleixin ni en sanciona l'incompliment. És el que anomenem “hàbits o costums”. Per exemple: l'hora de dinar, el fet de fer la migdiada o prendre el te.
  • Usos socials normatius: El grup els considera vinculants i, d'alguna manera, obligatoris, ja que exerceixen algun tipus de pressió perquè es compleixin. Si no es compleixen, s'aplicarà algun tipus de sanció. Són les normes de cortesia i les regles de comportament amb els altres en general. Per exemple: la forma de vestir és una assimilació
...
Continua llegint "Els Usos Socials i la Desviació: Normes i Conducta" »

Teories del Desenvolupament: Lutter, Havighurst i Wallon

Psicologia i sociologia3,05 KB

Funcions del grup adolescent segons Lutter

El grup d'iguals en l'adolescència compleix funcions clau:

  • Autonomia: Atorga un estatus simbòlic d'autonomia.
  • Identitat: Contribueix a la definició de la pròpia identitat.
  • Referents: Estableix referents, metes i valors.
  • Seguretat: Dóna seguretat en el procés d'emancipació.
  • Aprenentatge: És un entorn d'aprenentatge per a les relacions socials i sexuals.

Tasques evolutives de Havighurst

  1. Acceptar el propi físic i utilitzar el cos amb eficàcia.
  2. Formar noves relacions i més duradores amb ambdós sexes.
  3. Adoptar un rol sexual masculí o femení.
  4. Aconseguir independència emocional dels pares i adults.
  5. Preparar-se per a una professió.
  6. Preparar-se per a la vida en matrimoni i família.
  7. Aconseguir una conducta
...
Continua llegint "Teories del Desenvolupament: Lutter, Havighurst i Wallon" »

La cultura com a sistema: estructura i reptes actuals

Psicologia i sociologia2,85 KB

En quin sentit la cultura és un sistema

Altres definicions remarquen els elements que constitueixen l’estructura bàsica de qualsevol cultura. Així, per exemple: el sistema econòmic, l’organització política, les estructures socials, la comprensió de la persona, l’art, els símbols i la religió.

Alguns autors (especialment els antropòlegs) consideren que la cultura —més enllà de l’estudi sociològic sobre les seves «comprensions»— és un sistema. Aquest orienta, identifica i desenvolupa un col·lectiu humà. Alguns parlen d'elements estructurals de la cultura (tipus de continguts) i nivells estructurals (funció).

Nivell fundacional: Etnohistòria, creences i idees

  • Etnohistòria: Narracions de la memòria d’un poble, actuacions,
...
Continua llegint "La cultura com a sistema: estructura i reptes actuals" »