Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Esport i educació física

Tècniques Específiques

Les Caigudes: Gestos Tècnics Essencials

Les caigudes són gestos tècnics que fan els jugadors per evitar que la pilota toqui terra, en situacions en què desplaçar-se corrent és insuficient.

Les caigudes més habituals són la caiguda lateral i la caiguda endavant.

Tàctica en el Voleibol

Els Sistemes de Joc per a la Col·locació

Els sistemes de joc més emprats són:

• Col·locador a torn: A cada rotació col·loca un jugador diferent. Es fa servir en equips d'iniciació.
• 1 C-5R (Un Col·locador - Cinc Rematadors): Hi ha un jugador que s'encarrega de col·locar i la resta són especialistes en la rematada.
• 2 C-4R (Dos Col·locadors - Quatre Rematadors): Hi ha dos especialistes en col·locar i quatre en la rematada.
• 3 C-3R

1. Parasimpàtic (agonistes colinèrgics: ↑ parasimpàtic)

Agonistes directes: activen receptors colinèrgics.

• Acetilcolina

• Pilocarpina: glaucoma i xerostomia

• Efectes: miosi, ↓ freqüència cardíaca, broncoconstricció, ↑ secrecions, ↑ motilitat del tracte gastrointestinal (TGI)

Agonistes indirectes: inhibeixen l'acetilcolinesterasa (AChE), cosa que augmenta l'acetilcolina i, per tant, el parasimpàtic.

• Neostigmina: miastènia gravis i atonia intestinal/vesical

• Piridostigmina: miastènia gravis

• Donepezil, rivastigmina i galantamina: Alzheimer

2. Antiparasimpàtics (anticolinèrgics)

Antagonistes muscarínics: ↓ parasimpàtic.

• Atropina: bradicàrdia

• Escopolamina: espasmes i còlics

• Oxibutinina: bufeta hiperactiva i incontinència

• Butilescopolamina:

Primers Auxilis: Conceptes i Protocol PAS

Primers Auxilis (PA): Són les cures que s'administren a un accidentat o a un malalt sobtat.

Objectius: Assegurar les funcions vitals, no empitjorar la situació, aplicar les cures escaients i assegurar-nos que arriba el personal especialitzat. Cal seguir el protocol PAS: Protegir, Avisar i Socórrer.

Primera i Segona Exploració de la Víctima

Primera exploració

Es valora l'estat de consciència i de respiració.

Segona exploració

Cal veure, escoltar i sentir per assegurar les vies respiratòries i netejar cossos estranys de la boca. Si la víctima no respira, cal iniciar la RCP; si respira, es col·loca en PLS (Posició Lateral de Seguretat).

• 1. Comprovació neurològica i nivell de consciència.
• 2. Comprovació

Metabolisme

METABOLISME: energia que s'allibera de l'organisme durant reaccions biològiques.

• Es mesura amb el calor que produïm (kcal).
• Metabolisme basal (en recent despertar).
• Metabolisme en repòs.
• Metabolisme de treball.

Factors que diferencien la intensitat del metabolisme

Exercici, aliments, edat, sexe, hormona del creixement, adrenalina, hormona tiroidea, febre, clima, desnutrició i son.

Fonts energètiques

Aliments:

• Hidrats de carboni (HdC): glucogen muscular, glucogen hepàtic (fetge) i glucosa (sang).
• Greixos: greix subcutani i greix intramuscular.
• Proteïnes.

Energia alliberada segons la font

• 1 g d'HdC = 4 kcal
• 1 g de greix = 9 kcal
• 1 g de proteïna = 4,1 kcal

Energètica de la contracció

ATP + H₂O → ADP + Pi + energia

Vies per produir ATP:...

Conseqüències del Tradicionalisme

1. Naturalitzen la competició, l'individualisme i el model cos-màquina.
2. Racionalitat instrumental-tecnocràtica.
3. Separació entre acció i reflexió.
4. Diferències entre gèneres.
5. Sensació general de fracàs i ineptitud en relació a les seves capacitats motrius i corporals.
6. Fomenta que la identitat de cada subjecte es construeixi per comparació o oposició.
7. És més important el resultat motriu aconseguit.
8. Mestre generalista.
9. El ser i el fer són molt directius.

Per Educar

Cal integrar tres mecanismes: percepció, decisió i execució.

Pedagogia Esportiva

• Esport en edat escolar: Per formar i educar.
• Esport de temps lliure: Diversió i manteniment de la forma física.
• Esport de competició:

Els estats de la consciència i el son

Característiques de la consciència

1. Memòria a curt termini.
2. Independència d'entrades sensorials.
3. Atenció dirigible.
4. Capacitat de fer interpretacions alternatives de dades complexes.
5. Desapareix en el son profund.
6. Reapareix en somiar.
7. Encobreix modalitats sensorials bàsiques diferents en una experiència singular.

Trastorns del son

Entre els principals trastorns del son destaquen: l'insomni, l'apnea del son, la narcolèpsia, el somnambulisme, els malsons nocturns, els terrors nocturns, el somniloqui i el bruxisme.

Nivells de consciència

• Vigilància excessiva: vigilància exagerada i concentració extrema.
• Vigilància atenta: la persona pensa amb intensitat i mostra atenció selectiva respecte al medi.
• Estat relaxat:

Què és un traumatisme?

Tot impacte de l'organisme contra un objecte extern que produeix una lesió.

Quins paràmetres determinen la gravetat dels traumatismes?

• Intensitat del traumatisme.
• Localització del traumatisme.
• Nombre de lesions (politraumatitzat).

Lesions freqüents en un traumatisme de baixa intensitat

Els més freqüents són les contusions i les ferides.

Lesions en un traumatisme d'alta intensitat

Es solen produir fractures, luxacions i esquinçaments.

Perill més important d'una lesió localitzada als òrgans interns

Poden afectar les funcions vitals de la persona (funció cerebral, funció respiratòria i funció cardíaca).

On localitzem els traumatismes més greus?

• Traumatismes abdominals: Perill d'hemorràgia interna que comporta.
• Traumatismes

Guia d'Anomalies Binoculars i Acomodatives en Optometria

1. Classificació de les Anomalies Binoculars

Exofòria d'Intervenció i Endofòria

EXO: IC (x', ppc-), ED (x), bàsica (x i x') / ENDO: EC (e'), ID (e), bàsica (e, e') / RESERVES: (inflex de verg) reserves - BN i BT en VL i VP.

Insuficiència de Convergència

INSUF. CONV.: Es cansa en VP, AV ok, tot VL ok. FR: diplopia intermitent creuada, Worth 5:4, Maddox dip. creuada o sup. int., Titmus 400" o 40" depèn de si té símptomes o supressió, flex. verg. 2 cpm BT, AC/A baix. Inusf. ARN: +1, ARP: -2.50.

Excés de Divergència

EXCES DE DIV.: Exo desc. en VL, orto o exo comp. en VP, es cansa, molèsties en VL conduint i a la pissarra. AV ok. AOVL: 0.6, fòria VL 17x, reserves BN: x/34/32, BT:...

Guia d'alimentació saludable: racions i grups d'aliments

Patates, arròs, pa, pa integral i pasta

Pes ració (en cru i net): 60-80 g de pasta o arròs, 40-60 g de pa, 150-200 g de patates.

Mides: 1 plat normal, 3-4 rodanxes o miques de pa o 1 panet, 1 patata gran o 2 de petites.

Verdures i hortalisses

Pes ració: 150-200 g.

Mides: 1 plat d'amanida mesclada, 1 plat de verdura cuita, 1 tomàquet gran o 2 pastanagues.

Fruites

Pes ració: 120-200 g.

Mides: 1 peça mitjana, 1 tassa de cireres o maduixes, 2 llesques de meló...

Oli d'oliva

Pes ració: 10 ml.

Mides: 1 cullerada sopera.

Llet i derivats

Pes ració: 200-250 ml de llet, 200-250 g de iogurt, 40-60 g de formatge curat, 80-125 g de formatge fresc.

Mides: 1 tassa de llet, 2 iogurts, 2-3 llesques de formatge,...

1. Tibial anterior

Origen: Còndil lateral de la tíbia i membrana interòssia

Inserció: Cuneïforme medial (1a cunya) i base del 1r metatarsià

Funció: Dorsiflexió del turmell i inversió del peu (supinador)

Estirament: Flexió plantar + eversió

2. Extensor llarg dels dits

Origen: Còndil lateral de la tíbia i cap del peroné

Inserció: Falanges mitjanes i distals dels dits 2-5

Funció: Extensió dels dits i dorsiflexió

Estirament: Flexió plantar + flexió dels dits

3. Extensor llarg del dit gros

Origen: Cara medial del peroné i membrana interòssia

Inserció: Falange distal del dit gros

Funció: Extensió del dit gros i dorsiflexió

Estirament: Flexió plantar + flexió del dit gros

4. Peroneu tercer

Origen: Cara anterior del terç inferior del peroné

Inserció: