Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Psicologia i sociologia

La problemàtica en la recerca

• Concreció del problema.
• Inscripció en un marc teòric.
• Aclariment del problema.

Hipòtesis: definició i criteris

Són presumpcions sobre una relació causal entre una variable dependent i una variable independent.

• Susceptibilitat de comprovació empírica: No es pot considerar cap variable que no es pugui comprovar empíricament.
• Contingut de la informació: Com més gran sigui el nombre de casos en què pot ser falsejada.
• Complexitat: Significa incloure moltes variables independents.
• Grau de generalitat: Formular hipòtesis que s'apliquin a pocs casos no resulta d'ajuda.

Tipus d'hipòtesis

• Deterministes vs. Probabilístiques: Les deterministes s'originen quan una variable independent provoca una dependent. Com que això

Com s'elabora una enquesta sociològica?

L'enquesta és una de les eines més utilitzades pels sociòlegs per recollir informació. Cal tenir en compte que l'enquesta, per si sola, no constitueix un estudi sociològic complet. Per elaborar un qüestionari o enquesta eficaç, cal seguir les pautes següents:

• Vocabulari: Utilitzar un llenguatge clar i accessible.
• Claredat: Les preguntes no poden ser ambigües.
• Precisió: A cada pregunta només es pot demanar una cosa.
• Concisió: Les preguntes han de ser curtes i senzilles.
• Neutralitat: Les preguntes han de ser neutres, sense valoracions subjectives.
• Sensibilitat: Les preguntes que poden ser socialment inadequades no s'han de fer directament, ja que la persona enquestada tendirà a negar-les.

Models de

Animador: figura imprescindible en l'animació socioesportiva

Animador: figura imprescindible en l'animació socioesportiva.

Característiques

Característiques:

• Proper i comunicatiu
• Amb il·lusió i sentit de l'humor
• Solidari i respectuós
• Referent pel grup
• Tractar tothom per igual
• Tenir en compte els interessos del grup

Funcions

Funcions:

• Analitzar la dinàmica interna del grup
• Dissenyar i adaptar activitats grupals
• Motivar les persones
• Utilitzar els diferents recursos i serveis
• Ajuda perquè els usuaris adquireixin responsabilitat

Capacitats, aptituds i actituds

Capacitats, aptituds i actituds

• Capacitats per animar
• Capacitats per relacionar-se
• Comunicació i confiança
• Responsabilitat
• Fortalesa i fermesa
• Valors morals

Tipus de monitor

Monitor pot ser:

• Autoritari:

Models matemàtics i els seus tipus

Els models matemàtics mostren la relació entre fenòmens i conceptes, i són un esquema de la realitat per facilitar-ne la comprensió. Permeten connectar els conceptes amb els fenòmens que organitzen aquests mateixos conceptes. Veiem a continuació una classificació de models:

• Models concrets: representen una idea matemàtica amb un objecte o material físic. Per exemple: el geoplà.
• Models pictòrics: representen idees matemàtiques amb diagrames o il·lustracions. Per exemple: els diagrames de Venn i la recta numèrica.
• Models simbòlics: representen determinats fenòmens amb relacions matemàtiques que utilitzen sistemes de representació simbòlics i gràfics. Per exemple: {y = 3x + 5} en els eixos de

La primera tòpica: Inconscient, preconscient i conscient

La ment humana es pot estudiar des de tres enfocaments: tòpic, dinàmic i econòmic. Freud va distingir dues tòpiques. En la primera, l'aparell psíquic es divideix en tres sistemes:

L'inconscient

És la part més profunda i determinant de la ment. Tot i que el nostre conscient racionalitza les accions, realment actuem moguts per instints bàsics: supervivència, alimentació, sexualitat i defensa.

Què conté?

• Pulsions: Eros (alimentació/sexualitat) i Thanatos (agressió/defensa).
• Fets o records traumàtics: Vivències que han produït una forta afectació emocional.
• Records i sensacions: Tot el que hem viscut queda emmagatzemat.

No hi podem accedir directament perquè està censurat per...

1. El Concepte d'Ànima en la Filosofia Clàssica i Moderna

Plató: Dualisme i les Tres Parts de l'Ànima

Els pensadors més importants en l'estudi de l'ànima són Plató, Aristòtil i Descartes.

Segons Plató, l'home és un compost de cos (material) i ment/ànima (immaterial). L'ànima és eterna i continuarà existint al món ideal quan el cos mori. Plató creia en la reencarnació i deia que l'ànima (psikhé) estava composta de tres parts:

• Concupiscible: Part instintiva (desitjos i necessitats bàsiques).
• Irascible: Vinculada als sentiments i emocions (coratge, ira).
• Racional: Part del raonament i la intel·ligència.

Aquesta divisió es representa en el Mite del Carruatge Alat, on hi apareix:

• Un cavall negre que significa la part concupiscible.

1. La dimensió social: la interacció individu-societat

1.1. Som una realitat biològica, cultural i social

La dimensió social ens constitueix i ens defineix, perquè, aïllats de la societat, no podríem arribar a desenvolupar aquelles capacitats que són específicament humanes i perquè la relació amb els altres és un element bàsic en la configuració de la nostra personalitat.

1.2. Interacció individu-societat: els grups socials

Societat: Estructura formada per grups humans en què els diferents individus interaccionen entre si.

Sociologia: Disciplina que estudia com la posició que ocupa cada individu dins d'un grup al qual pertany influeix en la seva manera de pensar, actuar i en el seu estil de vida.

El Procés de Grup: Desenvolupament i Evolució

Anomenem procés de grup al desenvolupament evolutiu del grup, tenint en compte la dinàmica entre els seus membres i l’assoliment de l’objectiu proposat. Suposa una successió d’etapes i operacions de resolució de problemes integrats entre si. A través del desenvolupament del grup, els individus creixen i es realitzen (Kinserman, 1973).

Etapa de Formació: Inici i Cohesió Grupal

El procés de grup comença amb la motivació per formar-lo, en aquest cas, formar un espai on els pares, mares i/o familiars puguin compartir. El/la treballador/a social ha de conèixer la motivació, les necessitats i demandes dels membres que formaran part del grup.

En aquesta etapa es duu a terme el procés d’inici...

Característiques dels mapes conceptuals

• Jerarquització: Un mapa és una xarxa de conceptes ordenats jeràrquicament, disposats per ordre d'importància o d'inclusivitat.
• Selecció: Els mapes constitueixen una síntesi o resum que conté el més important o significatiu d'un missatge, tema o text.
• Impacte visual: Un bon mapa és concís i, com tota representació gràfica, afavoreix la memòria visual.

9.3 Com es construeix un mapa conceptual

1. Escriure la llista dels conceptes rellevants per comprendre el significat del tema.
2. Establir una jerarquia: triar els conceptes més generals, després els subordinats i buscar les paraules d'enllaç.
3. Investigar les connexions creuades entre els conceptes per descobrir noves relacions entre ells.
4. Correcció del

L'interval variable en el reforç

L'interval variable és un tipus de programa on el reforç està disponible després d'un temps que varia aleatòriament.

Exemple: Un professor que fa exàmens cada setmana. Els alumnes estudien habitualment perquè no saben quan es produirà el nou examen.

Aprenentatge per observació o modelatge: Albert Bandura

Bandura desenvolupa la teoria social de l'aprenentatge, segons la qual les persones aprenen a través de l'observació de la conducta dels altres. Aquesta observació és causada perquè hi ha un model, i es produeix l'efecte modelatge (el subjecte imita la persona quan fa de model).

La cultura audiovisual i els models d'aprenentatge

Aquesta teoria dona importància al pensament de la persona i a la seva...