Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Psicologia i sociologia

Teories de la identitat i el funcionalisme

La hipòtesi de la identitat

Les teories de la identitat afirmen que els estats mentals són estats físics del sistema nerviós central i que, en definitiva, la ment i el cervell són una i la mateixa cosa. Els éssers vius poden ser considerats com a mecanismes físico-químics (el comportament és conseqüència de mecanismes...).

La teoria de la identitat és, doncs, una tesi filosòfica i també un programa d'investigació científica. Es podria dir que els estats mentals no són res més que certes configuracions del sistema nerviós central, o certs tipus de processos neurològics que es produeixen en el cervell humà.

El problema de la identitat

Tanmateix, sorgeix un problema: els descobriments...

Acció i Acció Social

Acció

Designa l'activitat, oposadament als conceptes d'inèrcia i passivitat.

Acció Social

Entenem la manera de pensar, de sentir i d'actuar en la qual l'orientació està estructurada seguint models col·lectius, és a dir, que els pensaments, sentiments i actituds són compartits pels membres d'una col·lectivitat qualsevol de persones.

Tipus d'Acció Social

• Acció Tradicional: Es tracta d'una acció que segueix principis, normes, etc., derivats del costum o de la tradició.
• Acció Afectiva: És una acció de caràcter principalment irracional, guiada per emocions individuals com l'amor, l'odi, etc.
• Accions de Valoració Racional: Es guien per principis morals o normes ètiques.
• Accions de Finalitat Racional: Són accions

1. Què és una acció i quina diferència hi ha amb l'esdeveniment?

Una acció és la intervenció d’un agent humà en el decurs de les coses. Es diferencia d’un esdeveniment perquè el concepte d'acció només és aplicable als éssers humans, mentre que els esdeveniments poden ser successos, processos o canvis d’estat.

3. Els diferents sentits de la paraula llibertat

A continuació s'expliquen els conceptes de llibertat interna, externa, positiva i negativa amb els seus respectius enfocaments:

• Llibertat interna o lliure albir: És la llibertat d’elecció i de decisió d’això o allò quan la decisió és indeterminada (no causada). Té a veure amb l’àmbit psicològic i la seva existència és problemàtica, perquè podem dir que

EE Socialitzadors: ensenyament centrat en la dimensió social i humana. Protagonista-alumne, per colaborar i cooperar vers un tema central. 

Teories sobre la ment i el cos

Dualisme

Dualisme: Les coses s’expliquen per l’existència de dos principis, irreductibles l’un a l’altre, concretament el cos i l’ànima o la ment.

Monisme

Monisme: Reducció de les coses a un sol principi, generalment material: el cos.

Dualisme clàssic (Descartes)

Dualisme clàssic (Descartes): L'ànima està dotada de llibertat, mentre que el cos és de naturalesa mecànica. La ment és de naturalesa espiritual. La ment existeix. No interactuen a la manera, sinó que estan en una estreta unió. L’ànima rep informació dels sentits, raona, pren decisions i les transmet al cervell, que és l'encarregat de transmetre-les al cos. L'ànima interactua amb el cos a través de la glàndula pineal.

Conductisme

Malalties Neurològiques i Trastorns Mentals Comuns

Epilèpsia

Malaltia originada per un grup de neurones del Sistema Nerviós Central (SNC) que produeixen impulsos elèctrics anormals que trastornen les funcions cerebrals.

Símptomes principals

• Moviments amb espasmes (convulsions)
• Pèrdues de coneixement
• Fixació de la mirada

Tractament

El tractament es basa principalment en l'ús de fàrmacs antiepilèptics i el seguiment mèdic especialitzat.

Meningitis

Malaltia causada per una infecció (sovint bacteriana) que provoca la inflamació de les meninges (les membranes que recobreixen el cervell i la medul·la espinal).

Manifestacions clíniques

Els símptomes es poden classificar segons la seva freqüència o gravetat:

Símptomes freqüents

• Febre elevada

Símptomes de Minorització Lingüística i Conflicte

1. Prejudicis Lingüístics

Els prejudicis lingüístics condicionen la predisposició a usar o a aprendre una llengua. Són actituds no raonades que es manifesten en forma d'antipatia o de simpatia envers una llengua. No hi ha cap criteri lingüístic ni objectiu que atorgui a una determinada manera de parlar més validesa que a una altra.

A) Prejudicis interlingüístics (entre llengües diferents)

Exemples: considerar que hi ha llengües fàcils i difícils, suaus i aspres, de cultura i primitives, útils i inútils.

B) Prejudicis intralingüístics (entre varietats d'una mateixa llengua)

Exemples: la denigració de formes no estàndard i la promoció de l'estàndard, o la relació jeràrquica...

Teràpia Gestalt: Principis i Fonaments

La Teràpia Gestalt comparteix amb l’humanisme el concepte que el terapeuta tan sols acompanya el client, mostrant-li camins i possibilitats de millora, i que es podrà curar per si sol. Aquesta teràpia es fonamenta en els principis següents:

• El Principi de l’Aquí i l’Ara

  Consisteix en el fet que el client sigui conscient de les seves experiències en el moment de la teràpia i no es refugiï en el passat o en el futur, o parli de les coses com si fossin externes a la seva persona.

• El Principi del Jo i el Tu

  Es fomenta entre terapeuta i client una comunicació directa en la qual tots dos són responsables d’allò que diuen i fan, sense subterfugis.

• El Principi del Continuum de la Consciència

  La teràpia

La Responsabilitat i la Justificació

Aquesta responsabilitat es manifesta en tres àmbits:

• Davant de mi mateix: Els actes generen vicis, virtuts, etc.
• Davant del medi: Els actes influeixen en el medi que ens envolta.
• Davant dels altres: Les possibilitats dels altres depenen del que jo faci amb les meves.

Aquesta responsabilitat implica una justificació.

Què NO és la Llibertat?

La llibertat no es defineix com:

• Fer l'impossible, perquè tenim un marc finit de possibilitats.
• No tenir responsabilitats, perquè som responsables de nosaltres mateixos, del medi i dels altres.
• No haver de donar explicacions del que faig, perquè hem d'estar justificats.
• No tenir necessitats en absolut.
• Fer el que em doni la gana en cada moment.

Com influeix la Societat en la

Formes de Capital Social

1) Crèdit de les Institucions

Genera obligacions, expectatives i fiabilitat de les estructures socials. Sosté: L'acció personal i col·lectiva.

2) Dipòsit de Costums, Tradicions i Pràctiques

Es una font de confiança, normes i xarxes de cooperació. Facilita la coordinació de les accions i forma el teixit associatiu.

3) Potencial d'Informació que Flueix per la Societat

Es l'esquelet social i proporciona els mecanismes normatius i de sanció.

4) Potencial Associatiu (Mobil·litzador) d'una Comunitat

Vincula agents amb estatus i poder equivalents. Genera relacions de reciprocitat, mutualitat i cooperació.

Animació Sociocultural vs Gestió Cultural

Animació Sociocultural

• Fundamentació: Visió antropològica de la cultura