Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Psicologia i sociologia de Universitat

Estils de Comunicació: Agressiu i Passiu

Comunicació Agressiva

La defensa dels drets personals i l'expressió dels pensaments, sentiments i opinions d'una manera inadequada i impositiva que transgredeix els drets de les altres persones. La conducta agressiva en una situació pot expressar-se de manera directa o indirecta.

L'agressió verbal directa inclou ofenses verbals, insults, amenaces i comentaris hostils o humiliants. El component no verbal pot incloure gestos hostils o amenaçadors, com esgrimir el puny o les mirades intenses, i fins i tot atacs físics. L'agressió verbal indirecta inclou comentaris sarcàstics i rancorosos i murmuracions malicioses. Les conductes no verbals agressives inclouen gestos físics realitzats mentre l'atenció...

Anàlisi de Necessitats en Formació: Models i Instruments

Criteris d'Avaluació Institucional (Font i Ibernón, 2002)

Font i Ibernón (2002) donen la clau per elaborar plans i programes de formació, ja que són molts els agents implicats en el procés i han de tenir un punt en comú. Per detectar qualsevol necessitat en una empresa, és important partir dels criteris de l'avaluació institucional:

• Història
• Entorn
• Economia
• Cultura
• Recursos Humans (RRHH)
• Planificació Estratègica

Clarificació del Concepte de Necessitat

Seguint les indicacions de Witkin i Altshuld (1995), s'ha de clarificar el concepte de necessitat. Gairín diferencia entre la necessitat relacional i la polivalent:

Necessitat Relacional vs. Polivalent

• Necessitat Relacional: Diferència

Símptomes de Minorització Lingüística i Conflicte

1. Prejudicis Lingüístics

Els prejudicis lingüístics condicionen la predisposició a usar o a aprendre una llengua. Són actituds no raonades que es manifesten en forma d'antipatia o de simpatia envers una llengua. No hi ha cap criteri lingüístic ni objectiu que atorgui a una determinada manera de parlar més validesa que a una altra.

A) Prejudicis interlingüístics (entre llengües diferents)

Exemples: considerar que hi ha llengües fàcils i difícils, suaus i aspres, de cultura i primitives, útils i inútils.

B) Prejudicis intralingüístics (entre varietats d'una mateixa llengua)

Exemples: la denigració de formes no estàndard i la promoció de l'estàndard, o la relació jeràrquica...

Formes de Capital Social

1) Crèdit de les Institucions

Genera obligacions, expectatives i fiabilitat de les estructures socials. Sosté: L'acció personal i col·lectiva.

2) Dipòsit de Costums, Tradicions i Pràctiques

Es una font de confiança, normes i xarxes de cooperació. Facilita la coordinació de les accions i forma el teixit associatiu.

3) Potencial d'Informació que Flueix per la Societat

Es l'esquelet social i proporciona els mecanismes normatius i de sanció.

4) Potencial Associatiu (Mobil·litzador) d'una Comunitat

Vincula agents amb estatus i poder equivalents. Genera relacions de reciprocitat, mutualitat i cooperació.

Animació Sociocultural vs Gestió Cultural

Animació Sociocultural

• Fundamentació: Visió antropològica de la cultura

BERSTEIN

Les dues obrs s'emarquen en el coneixement de la sociolingüística  i la seva implicació en l'éducació i l'institucionalització del que s'ensenya.

.Proces dialectic( estructura social, sistema simbolic, estructuració d'experencia). Atraves de codis sociologuistics saber la relació clase.

.Codis sociologuistics s'aprenen de la socialització de la família, escola,,,
-codis restringits: context,simbología, metafores,llenguatge particularist
-codis elaborats:no context, elaborat, universalista,

.Sistema de clases relacionat.

.Freqüència amb que l'usen determina les relacions.

.Cada un representa un avantage i inconvenient depenent del context. 
-contextregulatiu/ c.Instuccional/c.Imaginatiu/c.Interpresonal.

.Famílies posicionals/...

Robert K. Merton: La Institució Social de la Ciència

La ciència de principis del segle XX es produeix gràcies al fet que hi ha tota una organització social al darrere que afavoreix aquest tipus de coneixement. Merton diu que, a més de les teories, explicacions i la metodologia científica, un element fonamental per a la generació de coneixement científic és la presència d’una institució social de la ciència que s’encarregui de fer-ne difusió.

Preocupacions i Característiques de l'Estudi de Merton

Les principals preocupacions de l'estudi de Merton inclouen:

1. Una sociologia del coneixement científic s’hauria de centrar exclusiva i fonamentalment en el canvi social.
2. Per entendre de quina manera el coneixement científic es difon

Desenvolupament i Intervenció en la Discapacitat Intel·lectual

Desenvolupament Psicomotor

• Hipotonia generalitzada.
• Problemes de coordinació.
• Hiperflexibilitat.

Diagnòstic de la Discapacitat Intel·lectual (DI)

El diagnòstic es pot realitzar en el moment del naixement o entre la setmana 9 i la 14 de gestació:

• Ecografies.
• Triple Screening: prova en sang als embrions.
• Amniocentesi (mostra del líquid amniòtic).

Factors Contextuals que Afecten el Desenvolupament

Factors Ambientals

Aquests factors agreugen el retard quan hi ha causes biogenètiques:

• Família: Pobresa, nivell de renda, condicions i qualitat de vida, número de fills, ordre dels fills, diferències d’edat.
• Escola: Qualitat/quantitat de recursos psicopedagògics.
• Barri: Característiques.

Programacions Didàctiques (PD)

Les programacions didàctiques són obligatòries, coordinen l'acció educativa, són públiques i han d'estar aprovades pel claustre. Si no es fa la concreció curricular, la PD ha de respondre al Disseny Curricular Base (DCB) i al Projecte Educatiu de Centre (PEC).

Per què serveixen?

Serveixen per anticipar i sistematitzar la feina de l'aula. També han de donar coherència i continuïtat a tot el cicle i facilitar la feina del docent.

Components de la Programació Didàctica

1. Adaptar a nivell de centre el DCB.
2. Adequar els objectius a nivell de centre.
3. Selecció i seqüenciació dels continguts (cal tenir en compte la significativitat, la continuïtat i progressió perquè l'alumne/a no s'avorreixi pensant que estem

Escales de Mesura en Enquestes

Escala Likert: Mètode de Qualificació Sumada

L'escala Likert, anomenada mètode de qualificació sumada, és també una tècnica d'àmplia acceptació i adopció. Amb aquesta escala, el participant indica el grau d'acord o desacord que té amb una varietat d'enunciats sobre alguna actitud o objecte. L'escala és molt fiable quan es tracta d'ordenar persones respecte a una actitud particular.

Exemple: Tinc gustos i hàbits un tant antiquats.

• 1: Fortament en desacord
• 2: En desacord
• 3: Ni d'acord ni en desacord
• 4: D'acord
• 5: Fortament d'acord

Diferencial Semàntic: Avaluació Bipolar

El diferencial semàntic està integrat per un nombre d'adjectius o frases bipolars sobre les quals el participant ha d'avaluar un objecte...

Estratificació Social i Desigualtats a les Illes Balears

L'estratificació social ens pot servir per reconèixer l'organització de la societat en classes socials jerarquitzades segons criteris socioeconòmics i culturals, tot i que sovint es redueix a criteris de prestigi econòmic i ocupacional. Aquesta forma d'organització de la societat és una de les causes de les desigualtats socials.

Diferència entre Classes i Castes

S'ha de diferenciar del règim de castes (propi de l'Índia), que són sistemes tancats, mentre que a les societats occidentals són sistemes oberts amb un grau de mobilitat vertical relatiu, on es pot pujar i baixar de classe social.

Educació, Capitalisme i Lluita de Classes

L'educació s'utilitza com un element de promoció...