Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Psicologia i sociologia

La dona com a «l'Altre» segons Simone de Beauvoir

La desigualtat històrica: el subjecte i l'altre

En relació amb el pensament de Simone de Beauvoir i el feminisme, és fonamental analitzar la similitud entre la relació amo-esclau de l'antiguitat i la dinàmica entre l'home i la dona. Aquesta reflexió respon a la pregunta «què és una dona?» i evidencia una desigualtat present en totes les societats i èpoques que hem pogut viure o estudiar.

El problema rau en el fet que els homes són descrits com a subjectes, l'essencial, mentre que les dones són considerades les altres, l'inessencial. Això situa les dones en una posició estructural d'inferioritat i dependència respecte als homes.

El paral·lelisme amb l'esclavitud i la immanència

Beauvoir...

La tensió entre naturalesa i cultura

Vegem alguns aspectes d'aquesta tensió entre naturalesa i cultura:

1. L'emancipació del fet biològic

En l'ésser humà, un cop van aparèixer els elements que van permetre l'evolució biològica, es produeix un canvi radical: l'emancipació del fet biològic per passar a l'evolució social i cultural, exclusiva de l'home. L'home culmina i tanca l'evolució biològica (segons Faustino Cordón). Com assenyala Gordon Childe, la feblesa de l'home ha estat el seu avantatge.

2. Confrontació entre naturalesa i cultura

Existeixen dues posicions principals:

• Continuïtat biològica: L'ésser humà continua lligat al seu passat animal. No es pot ignorar la seva constitució biològica (Desmond Morris, El simi nu; Konrad

Socialització Primària: La Base de la Identitat

La socialització primària (a la infància) és la part més important del procés de socialització. Té com a objectiu introduir l’individu en la societat i es desenvolupa principalment en el si de la família durant la infantesa.

Agents Clau de la Socialització Primària

• La família
• L'escola (primària)
• El grup d'amics
• Avui dia, la guarderia i la televisió compleixen també un paper destacat.

Procés d'Adquisició de Rols i Valors

Durant aquesta etapa, l'infant s'apropia els rols, les actituds i els valors de les persones que són importants per a ell (pares, avis, germans, mestres). George H. Mead els anomena “els altres significatius”. L'infant s'identifica amb ells i aprèn a acceptar...

1.1. Autors de Referència en Psicopedagogia Esportiva

Piaget i Gallahue: Enfocament Evolutiu

Aquests autors destaquen les diferències en les capacitats dels individus en funció del seu estadi evolutiu.

Aquesta consideració implica:

• Universalitat dels estadis.
• Existència de fases o períodes de sensibilització cap a determinats aprenentatges.

Lasierra i Lavega (2006): Etapes Ludològiques

Model modificat per Lasierra i Lavega (2006), que defineix les següents etapes ludològiques:

• Etapa egocèntrica (Ego): 6 a 10 anys. El nen no entén la participació conjunta i busca la consecució dels seus objectius individuals.
• Etapa sumativa (Suma): 11 a 14 anys. Els nens són receptius a entorns cada cop més col·lectius, però les accions col·lectives

Conceptes Clau de Gestió i Organització

Treball en Equip i Sinergia

El Treball en Equip és el procés on s'interrelacionen diferents persones o grups, on el resultat final de les seves capacitats conjuntes és superior a la suma de les capacitats individuals. Aquí s'origina la sinergia.

Què és la Sinergia?

Suma de dues o més coses que dona un resultat superior a la suma individual.

Organització

Estructura (empresa o institució) o conjunt de persones encarregades d'aconseguir unes fites o uns objectius.

Cultura d'Empresa

Raó de pensar, sentir i ser dels membres d'una mateixa institució.

Principis Fonamentals d'Organització

• Unitat de comandament
• Fixació d'objectius
• Divisió del treball
• Especialització
• Coordinació i control
• Jerarquia
• Responsabilitat
• Comunicació
• Delegació

Comparativa: educar vs adoctrinar

L'activitat matemàtica com a pràctica cultural

No ensenyem una assignatura, Matemàtiques, sinó que transmetem a les noves generacions una pràctica cultural: l’activitat matemàtica.

Preguntes globals dels processos

Questions globals dels processos (resum corregit i ordenat):

• Funcionalitat: situacions reals / fonts d’informació reals
• El valor del context
• Integració de sabers
• Aplicació dels sabers a la vida
• El valor de la comunicació: interacció, conversa, diàleg, polifonia…
• Diversitat de propòsits i objectius
• Diversitat de llenguatges
• Transformació de la informació en coneixement
• Compromís: d'un mateix, amb el grup i amb el projecte d'aprendre de l'aula
• Participació en processos personals i col·lectius d’anàlisi i indagació: imaginar

Mètodes de Recerca en Psicologia

Mètode Descriptiu

No explica la conducta, simplement la descriu. Per tant, bàsicament consisteix a recollir dades. Es pot fer de dues maneres:

• Per observació directa de la conducta que té lloc de manera natural, sense manipular la situació.
• De manera indirecta, mitjançant entrevistes, tests, enquestes, etc.

Introspecció

És una anàlisi interna dels processos mentals, com una mena d'autoobservació. Té el problema de reunir junts observador i observat, amb la qual cosa se l'ha titllada de massa subjectiva.

Psicoanàlisi

És la metodologia pròpia de l'escola que porta el seu nom. Posa l'accent en els aspectes inconscients de la ment. El pacient realitza una mena d'introspecció en veu alta i el psicoanalista...

El Comportament: Innats i Adquirits

El comportament es pot classificar en dues categories principals:

• Comportaments innats: Tenen un origen hereditari, es transmeten genèticament i són comuns en una espècie.
• Comportaments adquirits: Tenen l'origen en l'experiència i l'aprenentatge, es transmeten culturalment i són propis d'individus o col·lectius que viuen junts.

El Comportament Humà

El comportament humà té una base biològica comuna a tots els humans, però es desenvolupa en un entorn on s'aprèn la cultura en grup. Els humans tenim una gran capacitat per aprendre continguts i aplicar-los, de manera que el nostre comportament resulta de la influència de la genètica heretada i la cultura apresa.

Societat i Cultura

Sociabilitat i Societat

La...

El mètode científic

1. Pregunta d’investigació

S’observa un fenomen que no podem explicar amb teories conegudes. Ens preguntem per què passa i quines en són les causes.

2. Formulació de la hipòtesi

Hipòtesi: solució provisional al problema. A partir dels coneixements que ja tenim sobre la qüestió i l’observació atenta del fenomen, es proposa una possible solució.

3. Contrastació d’hipòtesi

Mitjançant un experiment, es comprova la hipòtesi (al laboratori).

Observacions:

• Comparar si la hipòtesi entra en conflicte amb els fets.
• Preguntar-nos quins efectes observables es produeixen en cas que la hipòtesi sigui certa.
• Seleccionar dades rellevants i comprovar la hipòtesi.

Si es confirma:

• Si l’experiment o les observacions reforcen