Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Universitat

-K. Marx: influït per la dreta situació obrera, la història política i intel·lectual, la mercantilització de la producció i l'economia, la revolució i la vida de classe, l'economia política, el pensament francès, la filosofia materialista alemanya i l'idealisme de Hegel.

La industrialització a Europa i el món

Primer cercle (1830)

Primer cercle: Gran Bretanya, Alemanya, França, Estats Units, Bèlgica i Suïssa.

Segon cercle: resta d'Europa, des d'Escandinàvia fins a la Mediterrània, Rússia i Japó.

Gran Bretanya

1830-1870: taller del món. Destaca la indústria tèxtil, el cotó, el ferro, el ferrocarril i la maquinària. Abundància de carbó i altres primeres matèries. És l'únic productor de maquinària, l'energia és el vapor i hi ha divisió internacional del treball. Augmenta l'exportació i la comunicació, i avança el liberalisme econòmic.

El climateri (1870-1914): disminueix el creixement, arriba la crisi de 1873 (canvia la dinàmica i la maquinària es fa obsoleta), apareix el proteccionisme, i...

Evolució del nivell de vida a la Gran Bretanya durant la Revolució Industrial

Abans, la revolució de la vida era còmoda; llavors es treballaven més hores i van aparèixer malalties. Tot i això, després va anar millorant. Engels dona lloc a una visió optimista i pessimista.

Primers passos del moviment obrer: del ludisme al cartisme

Neix el proletariat industrial. Els propietaris s'espanten i demanen prohibir les organitzacions obreres (1799-1800), les quals es prohibeixen amb les Combination Acts (lleis). Sorgeix el ludisme (moviment de protesta obrera contra les màquines). Després d'abolir les Combination Acts, es creen els sindicats.

El cartisme comença el 1836 quan a Londres es constitueix l'associació d'obrers i es crea la People'

Assignació de bens i serveis:

Bens públics: no són rivals i no són exclusius.

Externalitats: el consum d'un bé altera el benestar d'un altre que no el consumeix (positives o negatives).

Béns preferents i condemnables.

Monopolis naturals: la manca de competència genera fallades de mercat. L'Estat intervé mitjançant la propietat pública del monopoli per actuar segons criteris socials, la regulació de les condicions de mercat i el foment de la competència.

Distribució de la renda:

No hi ha acord sobre el paper de l'Estat en aquesta funció. Instruments fiscals (impostos i despeses) i no fiscals (fixació de salari mínim...).

Estabilització macroeconòmica:

Pretén mantenir un quadre macroeconòmic estable, a base de polítiques fiscals,...

Funció Gamma i Funció Beta

La funció gamma es defineix com Γ(p) = ∫₀^∞ e^-x x^p-1 dx = 2∫₀^∞ e^-y² y^2p-1 dy, amb p > 0.

Propietats de la funció gamma

• Γ(p) = (p-1)Γ(p-1)
• Γ(1) = 1
• Γ(n) = (n-1)! per a n enter positiu
• Si 0 < p < 1: Γ(p)Γ(1-p) = π / sen(p·π)
• Γ(1/2) = √π

Funció beta

Beta: B(p,q) = ∫₀¹ x^p-1(1-x)^q-1 dx = 2∫₀^π/2 sen^2p-1(x) cos^2q-1(x) dx = ∫₀^∞ t^p-1/(1+t)^p+q dt

• B(p,q) = B(q,p)
• B(1,1) = 1
• B(1/2,1/2) = π
• B(p,q) = Γ(p)Γ(q) / Γ(p+q)

Superfícies Quàdriques

Superfícies amb equacions canòniques

• Elipsoide: x²/a² + y²/b² + z²/c² = 1
• Esfera: x² + y² + z² = r²
• Paraboloide de revolució: z = x² + y²
• Con de revolució: z² = x² + y²
• Pla: ax + by + cz + d = 0
• Hiperboloide d'una fulla: x²/a² + y²/b² - z²/

Concepte d'empresa:

Enfocament administratiu: Conjunt de recursos tècnics, humans i financers, ordenats segons una determinada jerarquia o estructura organitzativa, que dirigeix una funció directiva o empresarial.

Enfocament econòmic: Agent econòmic que s'organitza amb eficiència per produir béns i serveis per al mercat, amb l'ànim d'assolir determinats objectius.

Sinònims d'empresa: negoci, indústria, societat mercantil, explotació, planta.

Etapes de l'empresa:

• 1a etapa: empresa primitiva-feudal.
• 2a etapa: empresa comercial-mercantil.
• 3a etapa: empresa industrial-capitalista. Destaquen Frederick W. Taylor, amb la teoria sobre l'organització científica del treball, i Henri Fayol, amb la teoria de l'administració d'empreses.
• Empresa com

Mendel

Uniformitat: F1 uniforme (homozigot x homozigot).

Segregació: els al·lels antagònics es segreguen a l'atzar i independentment.

Independència: els gens es mantenen independents a través de les generacions.

Cariotip: cromosomes.

Norma de reacció: informa de com es determina l'expressió fenotípica d'un gen determinat.

Herència simple: genotip igual a fenotip, sense ambient.

Herència complexa: l'expressió es veu afectada per l'ambient, altres gens i el soroll del desenvolupament.

Meiosi

P: condensació · M: centròmer · A: separació de cromàtides · T: formació nuclear · C: citocinesi

1: reducció · 2: equacional (com la mitosi)

Profase I: condensació, aparellament de bivalents, sinapsi, entrecreuaments (nòduls), desfer del complex...

Pronoms: el pronom és una part de la oració que substitueix un nom o un grup nominal. Per exemple: cookies (they) are great. my brother (he) is here.

Pronoms subjecte

Es col·loquen davant del verb: I, you, he, she, it, we, you, they.

Pronoms objecte

Es col·loquen després d'un verb transitiu i substitueixen el complement de l'oració: me, you, her, him, it, us, you, them.

Pronoms reflexius

S'utilitzen quan el receptor de l'acció és el mateix subjecte: myself, yourself, himself, herself, itself, ourselves, yourselves, themselves.

Pronoms intensius

S'utilitzen per emfatitzar el receptor o l'autor de l'acció: If you want a good job, do it yourself.

Pronoms possessius

Fan referència a possessions o pertinences: mine, yours, his, hers, its, ours,...

Mutacions i selecció

Neutres: no afecten el gen; es perden o es fixen per deriva.

Deleteris: afecten el gen; actua la selecció purificadora per eliminar la mutació.

Avantatjosos: afecten el gen; actua la selecció positiva (direccional fixació o equilibradora manteniment).

Efecte autoestop: una mutació avantatjosa en el seu camí cap a la fixació afecta el destí de variants neutres en zones adjacents (poca variació π). Com més properes, més efecte, ja que no recombina.

Quantificar la divergència

T4

Indel: addició o delecció.

p = nombre de diferències observades / nombre de posicions comparades (sense indels).

Múltiple hit: nombre de diferències.

K = nombre de substitucions reals / nombre de posicions.

Relació p-K: desenvolupar el model,...

Adaptació cel·lular

Adaptacions cel·lulars: hiperplàsia, hipertròfia, atròfia i metaplàsia.

Hiperplàsia

• Fisiològica: estimulació hormonal de determinats teixits.
• Compensadora: per compensar la pèrdua de teixit després d'una extirpació renal.
• Patològica: adaptació a situacions d'infecció, fàrmacs o malalties.
• Hormonal: estimulació hormonal mantinguda.

Hipertròfia

• Fisiològica: en atletes, amb augment de les fibres musculars.
• Patològica: per sobrecàrrega de treball cardíac, valvulopaties i hipertensió arterial sistèmica.

Atròfia

• Fisiològica.

Causes de les lesions cel·lulars

Hipòxia (per alteració circulatòria o anèmica), isquèmia, agents físics, infeccions, agents químics i fàrmacs, trastorns genètics, desequilibris nutricionals...