Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Pompeu Fabra i la Normativització

Pompeu Fabra, l’Institut d’Estudis Catalans, li encarregà dur endavant la tasca de normativització de la llengua. Es va envoltar d’un grup de col·laboradors que van confeccionar les normes ortogràfiques (1913), el diccionari ortogràfic (1917), la gramàtica catalana (1918) i el diccionari general de la llengua catalana (1932), en conjunt formant el corpus normatiu. Els criteris de la reforma:

• El respecte per l'etimologia amb el coneixement de les lleis de l'evolució de la llengua i de la història de les altres llengües literàries.
• El respecte per la tradició literària medieval, amb el coneixement de la llengua antiga.
• La pronunciació real dels dialectes actuals per descobrir i solucionar les

El Realisme

El Realisme és el corrent artístic, especialment pictòric i literari, de mitjans del segle XIX, que es defineix per voler representar la realitat tal com és, sense embellir-la. La influència del cientifisme i l'aparició de la fotografia són factors determinants en la definició de l'estètica realista.

Origen i expansió

Sorgeix a França l'any 1830 amb la publicació d'El roig i el negre d'Stendhal, considerada la primera novel·la realista. Ràpidament s'estengué per tot Europa. El realisme vuitcentista català té un representant molt primerenc: Ramon Martí i Alsina.

Característiques

L'art ha de representar fidelment el món real. Aquesta finalitat de descriure té dues direccions:

• Els ambients: reflecteix la societat contemporània

El Feudalisme i la societat medieval

L'Edat Mitjana és un període històric que comprèn des de la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, fins a la conquesta turca de Constantinoble el 1453, i que es sol dividir tradicionalment en 2 etapes: l'Alta Edat Mitjana i la Baixa Edat Mitjana.

El feudalisme va ser el sistema d'organització social, política i econòmica que caracteritza l'Edat Mitjana. Es basava en una economia agrària i en la divisió de la societat en estaments, lligats pel contracte de vassallatge (el vassall prometia al senyor fidelitat i serveis a canvi d'obtenir protecció per part d'ell).

Els 3 estaments bàsics eren:

• La noblesa
• El clergat
• El poble

La Poesia Trobadoresca

La línia trobadoresca va tenir el seu origen a les corts occitanes...

Altres autors de la postguerra

Els narradors més joves de la postguerra són: Joan Perucho (1920-2003), Jordi Sarsanedas (1924-2006), Blai Bonet (1926-1997) i Manuel de Pedrolo (1918-1990).

Manuel de Pedrolo (1918-1990)

Nascut a les Garrigues en el si d'una família noble, el 1943 s'instal·là a Barcelona i decidí dedicar-se a la literatura. Va ser traductor, però durant un temps va ser un autor oblidat. Tanmateix, durant els anys 60-80 va tenir molt d'èxit en les seves vendes.

L'obra de Manuel de Pedrolo

Va conrear diversos registres; s'inicià amb la poesia i el teatre, però va obtenir el major èxit amb les novel·les i els reculls de contes, amb més de 100 títols de tots els gèneres. Pedrolo va explorar diversos temes, corrents i gèneres...

Llengua d'oc i societat feudal

Llengua d'oc: llengua romànica, també anomenada occità o provençal, utilitzada pels trobadors per escriure poesia.

Societat feudal: societat medieval jeràrquica organitzada al voltant dels senyors feudals i dels castells.

Relació de vassallatge: relació de fidelitat, obediència i compromís entre un vassall i el seu senyor.

Poesia trobadoresca

Poesia trobadoresca: poesia culta escrita principalment en occità, amb rima i mètrica definides, cultivada a les corts medievals.

Trobador: poeta que componia les cançons i els poemes trobadorescos.

Joglar: artista professional que interpretava i difonia oralment els poemes i les cançons.

Trobairitz: dona, generalment noble, que componia poesia trobadoresca i expressava...

Terzos

Unitat militar de infanteria, d'atac i defensa, formada per soldats professionals, voluntaris o de reclutament, creada i sostinguda pels Habsburg espanyols durant els segles XVI i XVII. Lluitaven combinant les armes blanques (piques, espases) i les de foc (arcabussos, mosquets). Estaven distribuïts pels diferents regnes i províncies de la Monarquia Hispànica, destacant, pel seu nombre i fama, els Terzos de Flandes.

Valido

Secretari reial al qual el sobirà atorgava la seva confiança i la direcció del govern del regne. A Espanya, com en altres regnes europeus, la privança es generalitzà al segle XVII, quan els monarques van abandonar l'exercici directe del govern. Entre els validos van destacar els ducs de Lerma i d'Uceda en el regnat...

Després del pronunciament de Martínez Campos en 1874, va arribar Alfonso XII a Espanya i va nomenar com a... que va sentar les bases polítiques... Va analitzar l'estabilitat del model polític de Gran Bretanya i la pròpia història d'Espanya per a...//Segons les seves idees, la monarquia havia de ser...// Per desenvolupar la seva tasca havia de comptar amb la+ . Si era necessari, s'utilitzava la manipulació..//

Cánovas basava l'estabilitat en el bipartidisme...S'aplicà el model anglès a Espanya i van aparèixer..., considerava indispensable una alternança pacífica de govern basada en el torn de mutu acord entre els partits. Quan un govern tenia dificultats, la Corona nomenava...i a continuació dissolia les Corts convocant unes eleccions...

O teatro galego no primeiro terzo do século XX

As tendencias teatrais desta etapa son fundamentalmente tres:

1. O teatro costumista-ruralista: dominante no conxunto de produción.
2. O teatro de tese e propagandístico: levado a cabo polas Irmandades da Fala, que viron no teatro un instrumento eficaz para galeguizar a sociedade, estender as ideas nacionalistas e dignificar a lingua e a cultura popular. É un teatro de ambiente e tema máis urbano ca a anterior tendencia.
3. O teatro renovador (Dieste e Nós): que concilia a temática popular galega coas técnicas da vangarda artística.

As dificultades iniciais e os primeiros pasos

O teatro precisa para o seu desenvolvemento dunhas estruturas económicas e institucionais e dun público asiduo e formado;...

Manuel Antonio, poeta vanguardista de la literatura gallega

Manuel Antonio és el poeta més interessant i original de la literatura gallega de preguerra. La seva obra, sense concessions al lector tradicional, representa la mostra més acabada i coherent d'actitud creativa vanguardista de les nostres lletres. Deutora —entre altres «ismes»— del futurisme, del creacionisme i del cubisme, transcendeix els límits del món cultural gallec contemporani i assoleix una dimensió universal. Manuel Antonio mantindrà al llarg de la seva breu vida una actitud crítica i inconformista, tant en l'àmbit social com en l'artístic.

El 1922, juntament amb l'artista gràfic Álvaro Cebreiro, signa el Máis alá, l'únic manifest vanguardista gallec de...

Poesía galega de finais do XX e comezos do XXI. Temas e autores dos anos 80 e 90. Poetas e tendencias actuais máis relevantes

Con pólvora e magnolias, de Méndez Ferrín (xunto con Mesteres, de Arcadio López Casanova), marcou un novo rumbo. O libro rompe co socialrealismo e abre temas novos e variados: intimismo existencial, metafísica, mitoloxía cultural, político-social, redescobre a linguaxe e aparece un novo estilo máis culturalista.

Entre os moitos autores podemos destacar nestes anos:

• O social-realismo e as novas tendencias

  Darío Xohán Cabana: moitas das súas poesías serán cantadas por grupos como Fuxan os Ventos; gran dominador do verso e da linguaxe.

• Os primeiros tanteos renovadores (1976-1978)

  Virán da man de varios colectivos