Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

FONÈTICA I FONOLOGIA

1. Vocals en euskara

1.1. Sistema vocàlic basc i castellà

De vegades se sent que l'euskara i el castellà s'assemblen molt, però això no és del tot cert.

Txillardegi considera que fonològicament són iguals, però fonèticament són diferents. És a dir, els sistemes vocàlics del castellà i de l'euskara tenen 5 vocals, però la seva pronunciació és diferent.

Hellwag, lingüista alemany, va crear el triangle de Hellwag per representar, segons el joc de la llengua, com es posicionen i pronuncien les vocals a la cavitat bucal. Per tant, l'euskara té 5 fonemes vocàlics i tres graus d'obertura:

El castellà també té aquestes mateixes 5 vocals. Però a la cavitat bucal l'euskara ocupa un espai més petit, i les vocals...

Poesia en galego a partir de 1975

Poesia en galego a partir de 1975 i actualitat

La mort de Franco, el 1975, va obrir un nou marc polític que va suposar un canvi radical en el panorama social i cultural, amb repercussions en el discurs literari. El nou estatus de la llengua va provocar un gran dinamisme i un impuls important per a la literatura en galego.

El discurs literari avança cap a l'assentament i la professionalització: es consoliden autors, gèneres i moviments; apareixen noves editorials (Xerais, Bahía, A Nosa Terra, etc.) i augmenta el nombre de títols publicats; es creen nous certàmens i premis literaris que fomenten la creació poètica (Esquío, Leliadoura, Martín Códax, etc.) i apareixen noves revistes (Coordenadas, Dorna,...

Prosa fins al segle XX

En l'últim terç del segle XX, el gallec viu un moment dinàmic i emprenedor, motivat per la recuperació de certes llibertats ciutadanes i per un nou marc administratiu autonòmic. L'Estatut d'autonomia, la llei de normalització i la presència de la llengua gallega en l'ensenyament afavoreixen el gallec amb l'aparició de premis literaris, noves editorials (Xerais, Ir Indo), publicacions especialitzades com Coordenadas o Luzes de Galicia, i amb el naixement d'editorials electròniques.

Anys 80

En la dècada dels 80, els autors més destacats guanyen premis literaris. Aquests autors tracten diferents temes i gèneres: la novel·la històrica (O triángulo inscrito na circunferencia), la generacional (A nosa cinza), l'...

Eduardo Pondal, Rosalía de Castro i Manuel Curros Enríquez

Eduardo Pondal va néixer l'any 1835 a Ponteceso (A Coruña) i va morir l'any 1917 a A Coruña. La paisatge de Bergantiños marcaria el seu món literari. Va marxar a Santiago de Compostela per estudiar el batxillerat i Medicina, i allí va freqüentar el Liceo de la Juventud, on va conèixer la joventut galleguista i intel·lectual de l'època. A Ferrol va exercir de metge, però va abandonar aquesta professió i va tornar a la seva vila natal per dedicar-se exclusivament a la literatura. Va assistir a les tertúlies de la Cova Céltica de la ciutat de A Coruña, on coincidí amb Manuel Murguía i Carré Aldao, que defensaven l'origen celta de Galicia. Pondal és considerat «El Bard»,...

10. La difusió i la popularitat de Miquel Martí i Pol

La difusió de manera progressiva ha aconseguit que l'obra de Miquel Martí i Pol es convertís en un fenomen únic d'estimació popular en la poesia catalana del final del segle XX. Aquesta estimació i popularitat s'expliquen perquè la poesia de Martí i Pol és essencialment comunicativa i el seu món metafòric defuig l'hermetisme. D'altra banda, la sinceritat de la seva veu poètica i l'experiència biogràfica que comunica són dues de les raons importants per a comprendre per què la poesia de l'autor ha obtingut aquest ressò. En aquest interès ha tingut un paper inengables la interpretació que, d'una part de la seva obra, n'ha fet el cantautor Joan Isaac; sí bé, per damunt...

Xeració de 1936. Escoles poètiques

Escoles poètiques:

• Imaginisme, iniciat a Galícia amb el paisatgisme d'Amado Carballo.
• Neotrobadorisme, sorgit en el període de preguerra, caracteritzat per la reelaboració de les formes trobadoresques galegoportugueses. Destaquen Xosé María Álvarez i Álvaro Cunqueiro.
• Classicisme.
• Intimisme radical, amb María Mariño com a digna continuadora de Rosalia.
• Ruralisme, línia evocadora del paisatge.
• Socialrealisme, amb Luis Seoane i Lorenzo Varela, que recuperen la línia de denúncia cívica, i posteriorment Celso Emilio.

Aquilino Iglesia Alvariño

Obra:

• Señardá (1930), col·lecció de sonets que acusen la influència del saudosisme i del modernisme, així com dels poetes de les Irmandades, Cabanillas i Noriega

Poesia de la postguerra

El període de la postguerra amb la dictadura franquista va esdevenir una etapa de repressió i censura, també cap a les llengües no castellanes. Això va trencar la continuïtat de la literatura catalana. La poesia de postguerra no respon a un estil uniforme. S'observen tres grans tendències:

Poesia de tradició simbolista: reflecteix el pensament a través de metàfores, destaquen Joan Costa Pasc, amb poemes hermètics i abstractes, i Salvador Espriu, que concilia el problema espiritual amb el del seu poble.

Poesia de tendència avantguardista: destaquen Palau i Fabre, surrealista i provocador, i Joan Brossa, que adopta tècniques surrealistes per a expressar lliurement el subconscient.

Poesia de tendència realista:

El Noucentisme (1906)

El Noucentisme (1906) és un moviment cultural i ideològic introduït per Eugeni d'Ors (noucents-modern). Comparteix objectius comuns amb els modernistes: l'intent de reformar i modernitzar la societat, l'antiruralisme i l'europeisme.

Diferències i fets clau

La diferència principal és que els noucentistes van disposar d'un incipient poder polític. Fets destacats al 1906: Eugeni d'Ors inicia la publicació d'una secció, el Glosari, al diari Veu de Catalunya; Josep Carner publica Fruits saborosos; se celebra el primer congrés; Prat de la Riba publica La nacionalitat catalana; i neix el moviment polític Solidaritat Catalana.

Objectius del moviment

Els objectius no van ser només estèticament literaris, sinó que van assenyalar...