Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

R. formals: expressions cultes generals (enarborar una bandera, derogar, grinyolar...), tecnicismes, llatinismes (ad hominem –contra la persona–, grosso modo –de manera general–, carpe diem), neologismes, eufemismes (per expressions tabú), sigles, arcaismes (emperò –no obstant això–, altressí –a més–, llur –el seu–...), canvi de registre idiomàtic (demostrant el seu control al respecte), referències cultes (mite de la caverna de Plató...), referències a altres textos o autors (intertextos per a indicar les fonts), ús de marques diacrítiques com: la cursiva, la negreta, les cometes, les majúscules o els punts suspensius (el fet de saber utilitzar-les constitueix un tret de cultura de l'emissor), ús de figures...

Literatura 1 Itat 2

2. La lírica medieval:

Durant l'Edat Mitjana, la poesia lírica, aquella que expressa sentiments i sensacions personals, era poesia cantada. L'autor havia de ser poeta i músic.

2.1 Trobadors, joglars i poetes:

En el segle XII i XIII, el concepte trobador es contraposava al de poeta. Els poetes versificaven en llatí i altres poemes.

Els trobadors components en llengua vulgar cançons de caràcter profà que s'interpretaven davant d'un públic cortesà. Perquè la seva obra arribés al públic, calia que hi hagués un intèrpret: el joglar. El joglar líric havia de tenir una gran pràctica.

Tant els compositors —els trobadors— com els intèrprets —els joglars— eren essencialment viatgers: anaven d'un país a un altre...

Historiografia romana

L'historiografia és, probablement, el gènere literari més antic. Des de sempre, s'han transmès oralment els records del passat i la genealogia de les famílies. Està documentat que la poesia èpica sorgeix després de les narracions en vers, ja que és molt més fàcil recordar-les. Per tant, també l'origen de la historiografia va ser l'època de les narracions en vers.

Aquests relats eren sovint narracions embellides, transmeses i acceptades sense sentit crític. Però va arribar un moment en què es va intentar separar la llegenda de l'autèntic i es va tractar de fer història «universal», més enllà de l'àmbit local.

Per realitzar aquesta labor, cal recórrer a fonts diverses. En aquella època, les principals...

La llengua literària

La llengua literària busca produir un efecte estètic, agradar i sorprendre el receptor a través de la musicalitat i d'expressions. Hi predomina la connotació, que és la capacitat que té un mot de suggerir significats. Constitueix el registre literari. Es distingeix per una curada elaboració, per l'ús de vocables polisèmics i per la presència d'arcaismes, cultismes i estrangerismes.

Gèneres literaris

La primera distinció entre gèneres és si l'obra està escrita en prosa o en vers.

Poesia

Tradicionalment, la poesia és el gènere a què pertanyen les obres compostes en vers, especialment els poemes lírics, si expressen els sentiments i pensaments íntims del poeta, reflectint la seva subjectivitat. En els últims...

Moviments d'avantguarda: context i característiques

Els moviments d'avantguarda van ser al mateix temps moviments socials i creadors d'una nova teoria de l'art: l'antiart. Van ser l'expressió cultural i intel·lectual de la nova societat industrial de començament del segle XX. Els moviments es van iniciar l'any 1909 i van ser liquidats el 1940, i es van manifestar en dos períodes.

El primer període va durar des del 1909 fins al 1929, any de la crisi de Nova York. Els moviments van ser el futurisme, el cubisme i el dadaisme. Van ser els moviments més imaginatius i lúdics de les avantguardes. El segon període, exclusivament surrealista, va durar fins al 1940, any de la invasió nazi de París.

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit va...

Ramon Llull

Nascut el 1232, fou fill d'una de les famílies nobles que es van instal·lar a Mallorca. Es va casar i va tenir dos fills, portant una vida de cort fins als 31 anys. Durant la seva etapa poètica inicial escriu poesia trobadoresca en llengua occitana dedicada a una dama, però no se'n surt. Després que Jesús se li aparegués cinc cops en visions, Llull decideix abandonar la cort i la família per consagrar-se a la conversió dels infidels al cristianisme.

Deu anys després d'estudi i vida ermitana, cerca demostrar racionalment l'existència de Déu mitjançant l'Art lul·liana. Aprèn àrab, pateix viatges difícils, coneix el fracàs i arriba a ser empresonat. Va escriure en llatí, àrab i en català, esdevenint el creador del

Contingut temàtic i tipus de personatges

Contingut temàtic -> Sentit del títol (literal, simbòlic, mixt), tema, argument, divisió en parts, anàlisi prèvia:

• Caracterització directa: el lector rep les informacions sobre el personatge a través del narrador o d'un altre personatge.
• Caracterització indirecta: el lector es va formant una imatge del personatge a mesura que en capta diversos detalls: la manera de vestir, les accions que fa, les relacions amb altres personatges, les xules que diu…
• Personatge pla: presenta una caracterització plena, acabada (només 1 o 2 trets els distingeixen sempre) cap dels trets que els caracteritzen no canvia des del principi fins al final.
• Personatge rodó: conté una caracterització en relleu, és

Conflicte lingüístic

El conflicte lingüístic es produeix quan el contacte de dues llengües origina una situació en la qual dos sistemes competeixen. Es desenvolupa en diverses etapes:

1. Procés de bilingüització: a la llarga, les classes altes i les ciutats més poblades són les primeres a adoptar la segona llengua.
2. Procés de monolingüització: poc a poc es deixa la llengua dominada i és suplantada per la dominant.

Manifestacions del conflicte

• Autoodi: renegar del seu origen lingüístic.
• Mitificació del bilingüisme: fals creença de compatibilitat de les dues llengües.
• Prejudicis lingüístics: sense cap base científica, manifestats contra una llengua.
• Bilingüisme unidireccional: la llengua dominada es converteix en llengua necessària

Context econòmic i social

La burgesia va transformar l'estructura dividida en estaments feudals en classes socials, i això va incidir en les idees filosòfiques i estètiques. Així es va desenvolupar el romanticisme, que defensava els nous valors burgesos.

A Espanya, les tensions entre la burgesia i l'aristocràcia van provocar una gran inestabilitat política.

En l'àmbit lingüístic català, va sorgir la Renaixença, que aspirava a la recuperació de la llengua i la literatura.

El romanticisme

El romanticisme va ser optimista i progressista. A Castella tenia prestigi, mentre que al domini català es va desenvolupar en quatre etapes (Catalunya, Barcelona, València i Illes). Teodor Llorente en va ser una figura destacada.

Context històric

1.

Joan Maragall (1860-1911)

Moviment: Modernisme

• Família de petits industrials tèxtils.
• 1890: Publica els seus articles al Diario de Barcelona.
• 1891: Es casa amb Clara Noble, té 13 fills. Vitalisme (Nietzsche).

Bonaventura Carles Aribau (1789-1862)

Moviment: Renaixament

• Va viure durant molts anys a Madrid.
• 1833: Publica l'Oda a la Pàtria en la revista romàntica El Vapor.
• En aquest poema ens transmet l'anyorança cap al seu país natal.

Miquel Costa i Llobera (1854-1922)

Moviment: Modernisme

• Considerat una de les figures principals de l'escola mallorquina.
• 1906: Va llegir el discurs presidencial dels Jocs Florals de Barcelona.
• 1904: President dels Jocs Florals a Mallorca.

Joan Alcover (1854-1926)

Moviment: Modernisme

• Poeta, assagista i polític.
• 1909: Proclamat