Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Psicologia i sociologia

La Socialització i els seus Agents

E. Durkheim defineix la socialització com: "L'educació metòdica i autoritària de la jove generació per tal que perpetuï i reforci la solidaritat social."

Al llarg de la seva vida, l'individu aprèn per repetició i imitació, i interioritza els elements culturals.

Procés de Socialització

• Adquisició de coneixements: maneres d'actuar, sentir i pensar d'un grup.
• Integració de la dimensió sociocultural: elements que passen a formar part d'una consciència de conformitat.
• Adaptació de l'individu a l'entorn social: biològic, psicosomàtic.

Etapes de la Socialització

L'atenció: definició i factors

L’atenció és la facultat que permet seleccionar els estímuls, destriant quins ens resulten més útils i quins són secundaris.

Factors que influeixen en l'atenció

• Factors externs: Tenen a veure amb la manera com els sentits capten els objectes (sons, olors, gustos). Inclouen: la intensitat, el moviment, el canvi, la repetició, el contrast, la lluminositat, la novetat, la raresa i l'exotisme.
• Factors interns: Depenen de la manera de ser de qui percep (situació anímica). Inclouen: les necessitats del moment, l'interès, la motivació, les expectatives, la relació amb coses sabudes o viscudes i la capacitat de deixar-se influir per la pressió social o l'autoritat.

Tipus d'atenció

• Atenció focalitzada: Es

Dimensions i Teories de la Personalitat

Trets i Macrotrets de la Personalitat (Eysenck)

La personalitat es pot entendre a través de diferents nivells de trets:

• Trets Primaris: Respostes habituals que es relacionen entre si fins a formar un tret (p. ex., sociabilitat o impulsivitat).
• Respostes Habituals: Formes regulars de comportar-se d'una persona (p. ex., arribar sempre tard).
• Macrotrets: Organització dels trets de forma estable i amb capacitat de predir la conducta.

Cap persona pertany exclusivament a una o altra tipologia, sinó que presenta trets de cadascuna d'elles:

• Extraversió/Introversió: L'extraversió reflecteix el grau en què la persona és sociable i participativa en les relacions socials.
• Estabilitat/Neuroticisme: L'estabilitat es

El comportament

És l'activitat de relació d'un animal amb el seu medi.

Comportaments innats

• Origen hereditari.
• Es transmeten genèticament.
• Comuns a tots els membres d'una espècie.

Exemples: reflexos, instints.

Comportaments adquirits

• Origen en l'experiència i l'aprenentatge.
• Es transmeten culturalment.
• Propis d'individus o col·lectius que viuen junts.

Exemple: conductes apreses.

El comportament humà

• Base biològica, innata, comuna a tots els humans.
• Es desenvolupa i concreta en un medi social, on:
  • Els instints s'adeqüen a les pautes socials.
  • S'aprèn la cultura del grup.
• Els humans tenim una gran capacitat per aprendre continguts i aplicar-los amb flexibilitat i intel·ligència a la pràctica.
• El nostre comportament resulta de la influència i la interacció

Desenvolupament social i socialització

Inclou tots els processos que influeixen en la relació que una persona estableix amb si mateixa i amb els altres. Es relaciona amb els components afectius i emocionals del desenvolupament i depèn de dos factors:

• Genètics: Forma de ser des del naixement.
• Ambientals: Medi cultural, econòmic i familiar concret.

El procés de socialització

És el procés mitjançant el qual la persona es forma com a ésser únic i es converteix en membre actiu i de ple dret del grup social al qual pertany. És molt intensa durant la infància, però dura tota la vida. Permet adquirir i interioritzar pautes de convivència, relació, costums i valors.

Es distingeixen dos tipus:

• Socialització primària: Relació afectiva, personalitzada,

Estructura de l'informe social (blocs)

Bloc 1: Dades generals i identificació

1r bloc: Motiu de l'informe, Data d'elaboració, Sol·licitat per, Destinació, Elaborat per, Codi identificatiu.

Relacionat amb: Dades d'identificació de la persona de referència; dades de la unitat de convivència — genograma.

Bloc 2: Fonts consultades i vies d'obtenció

2n bloc: Fonts consultades; altres equips o institucions implicades; vies d'obtenció d'informació; instruments emprats; període de recerca/estudi/diagnòstic.

Fonts d'informació i metodologia

Construcció Social del Gènere

Sexe vs. Gènere: Definicions Clau

Sexe: diferència biològica.

Gènere: construcció social.

Distingim entre gènere femení i gènere masculí.

SEXE: Característiques biològiques que diferencien la dona de l’home.

GÈNERE: Construcció cultural d’identitats, rols i espais de dones i homes.

Simone de Beauvoir i la Construcció del Gènere

S. Beauvoir és una autora molt important, feminista de la igualtat. Ella defensava que el gènere és una construcció social. Va escriure un llibre, El segundo sexo, on deia la frase cèlebre: “No es neix dona, s’aprèn a ser-ho.”

Socialització de Gènere (Berger)

Segons Berger, distingim dos tipus de socialització:

• Socialització primària: Quan: infància i adolescència.

Tècniques de Discussió

Taula Rodona

Un equip d'experts que té punts de vista divergents o contradictoris exposen un tema a un grup. Hi ha un moderador imparcial.

Panell

Un equip d'experts discuteix un tema en forma de diàleg o conversa. Tindran temps establert per preparar-se les respostes.

• El moderador centra el debat.
• Pregunta sobre aspectes no tractats.
• No hi ha torns de paraula establerts.
• L'animador fa un resum.

Philips 66

Un grup gran es divideix en subgrups de 6 persones. Discuteixen un tema durant 6 minuts i s'arriba a una conclusió general a partir dels informes de tots els subgrups. A cada grup hi ha un coordinador i un secretari.

Simposi

Un equip d'experts desenvolupa diferents aspectes d'un tema. No es permet una participació total dels...

Aprenentatge per comprensió (Köhler)

Exemple del goril·la que col·loca els plàtans lluny. Vatsuro: el mico (Rafael) va construir una gàbia amb uns plàtans, però davant dels plàtans hi havia foc.

El psiquisme humà

• Afectes: Són tonalitats de grat o desgrat que acompanyen l'activitat psíquica.
• Emoció: Intensa, curta i involuntària.
• Sentiment: Menys intens, de llarga durada i voluntari.
• Motivació: Energia que facilita l'assoliment d'objectius.
• Inefabilitat: Incapacitat d'expressar alguna cosa amb paraules.
• Senyal: Avís que dona informació i que està gravat.
• Signe: Necessita un aprenentatge. És signe mentre significa alguna cosa per algú.
• Símbol: Tipus de signe en el qual la relació entre significat i significant és abstracta.
• Llenguatge:

El bilingüisme, com s’ha dit, s’ha vist tradicionalment associat a tota una sèrie de fenòmens negatius. Això s’entén en fer un breu repàs a la història de les relacions entre l’educació i el bilingüisme durant el segle XX.

La Conferència de Luxemburg (1928)

L’any 1928 es va realitzar a Luxemburg la Conferència Internacional sobre Bilingüisme, organitzada per l’Oficina Internacional d’Educació.

Conclusions de la Conferència

Les conclusions a què es va arribar en aquest congrés es poden resumir en pocs punts:

• Condemna del bilingüisme.
• Manteniment de la llengua familiar per a evitar fracàs escolar i problemes d’identitat.
• Màxim retardament a l’hora d’introduir una segona llengua.

Afirmacions Controverses

Es van poder...